El nou ciutadà, definit sota la denominació de “ciutadà moral“, apareix de forma simultània amb la nova era, “l’era de la sostenibilitat”, a partir del seu compromís social adquirit, ho desenvolupa sota l’òptica del “buenisme”.
La definició que dóna la Wiquipèdia al terme “buenisme” és la següent: “és un terme encunyat en els darrers anys, i encara no recollit en del DRAE (Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola), per a designar determinats esquemes de pensament i actuació social i política (com la multiculturalitat i la correcció política) que, de forma ben intencionada però ingènua, i basats en un mer sentimentalisme sense autocrítica cap als resultats reals”, pretén ajudar a individus i grups desfavorits o marginats.
A partir d’aquesta definició, que segueix una correlació entre el compromís social que adquireix en el seu ADN el nou ciutadà i la seva realització i manifestació a partir de l’òptica del buenisme, convé explicar com desenvolupar aquesta perspectiva cada dia. És el que es pretén en el present article.
El buenisme es practica cada dia amb un simple, però a la vegada ambiciós lema: “Dessitjar i practicar el bon dia”.
Les implicacions que es proposen a l’hora d’aplicar cada dia el buenisme, contra la no-aplicació, serien les següents:
- Cooperació enfront de competència.
- Bé comú davant bé propi.
- Participació davant apatia.
- Voluntariat davant inacció.
- Ajuda personal davant ajut públic.
- Retorn emocional enfront de retorn material.
- Presència activa en la comunitat davant de la passivitat.
- Promoció de la cultura de Pau davant de la cultura judicialitzada.
- Afavorir inclusió enfront de l’exclusió.
- Sortir de la zona de confort davant acomodació.
En un article anterior es va mencionar que “la cura del ciutadà moral serà l’ús de la ètica i la transparència com a guia en una triple dimensió: pel seu comportament, per les seves relacions amb els altres i en les seves decisions per dur a terme unes activitats o altres”.
Ja es va fer en un altre article anterior, però una vegada més cal recordar que la moral és una ciència que estudia el bé en general. Per tant, com el nou ciutadà pràctica el buenisme, s’ha proposat anomenar-lo com a “ciutadà moral”.
I en la pràctica, el nou ciutadà cada dia desitjarà al proïsme el bon dia, exercint i ajudant a aconseguir que sigui així tant en el seu comportament com en les seves relacions amb els altres i amb el medi natural.