Anna Fornés, Directora de la Fundació “Factor humà”.
Llicenciada en Pedagogia per la UB i Màster en formació de formadors per la UPC.
L’any 1986 comença la seva trajectòria professional com a educadora en centres de protecció de menors de la Generalitat de Catalunya, on va romandre fins l’any 1992. Des d’allà va anar a una multinacional de la distribució – Continent, primer com a formadora i després com a responsable de formació de diferents regions d’Espanya, a on va treballar fins al 1996. En 1997 va treballar a la Universitat com a coordinadora de Màstersi Postgraus de la UPC. El 1999 va començar a col·laborar amb la Fundació per a la motivació dels recursos humans; Fundació actualment s’anomena “Fundació Factor Huma”, i que dirigeix des de l’any 2006.
Entrevista:
Responsablia : Com et defineixes a nivell personal i un nivell professional?
Anna Fornés: Em defineixo com una persona curiosa i amb inquietuds, amb ganes d’aprendre coses noves cada dia i com algú que gaudeix del privilegi que suposa poder portar a la pràctica professional les seves inquietuds personals, que resumiria en “procurar que les organitzacions siguin cada dia més espais de creixement i benestar per als qui formen part d’ells“.
Responsablia : Com a Directora de la “Fundació Factor Humà”, que té l’objectiu de millorar la gestió de les persones en les organitzacions, ajudant a fer compatibles els interessos propis i els de les persones que els integren, Ha influït la crisi econòmica en la consecució de l’objectiu de la Fundació?
Les organitzacions que comuniquen que apliquen la RSC, Responsabilitat Social Corporativa, Són més eficients en l’assoliment d’aquest objectiu? Existeix una correlació entre la implantació de la RSC i la consecució de l’objectiu esmentat?
Anna Fornés: Vist en perspectiva, els anys més profunds de la crisi ens va permetre comprovar qui de veritat “creia en les persones”. Totes les empreses i organitzacions que coneixem d’alguna manera han hagut de fer reestructuracions. La gran diferència és com ho han fet. Podem assegurar que els patrons i socis de la Fundació Factor Humà han estat respectuosos amb les persones. I ara que la situació ha millorat, es important preocupar-se de les desigualtats que aquesta crisi terrible ha deixat i posar més atenció en els grups vulnerables. En el nostre cas ho estem fent amb els joves, a través d’un projecte que forma part del programa de Garantia Juvenil de la Unió Europea.
A la vegada, la crisi ens ha permès tenir encara més clar amb qui volem seguir creixent i té com a socis; lamentablement, algunes empreses i organitzacions han demostrat clarament no estar alineades amb els nostres valors.
En quant al relacionat amb la RSC, no es tracta de comunicar que apliques la RSC, es tracta de fer una RSC de veritat, que també treballa cap a dins, amb els treballadors i amb totes les parts interessades. Som crítics amb aquella RSC que només posa el focus en l’acció social i això es sovint associat a accions de màrqueting; aquesta no és la veritable RSC; nosaltres parlem des de fa molts anys de responsabilitat social i sostenibilitat com una cosa indissoluble.
Responsablia : Des de la perspectiva de la gestió de les persones d’una organització, Com ajuda a aquella la implantació de la RSC en la mateixa?
I com a grup d’interès prioritari que representen les persones que formen part d’una organització, Quines haurien de ser les línies d’actuació bàsiques a dur a terme per l’organització per optimitzar la seva relació, diàleg i comunicació amb elles?
Anna Fornés: Els col.laboradors necessiten cada vegada més tenir clar el per què, el sentit de estar treballant en una organització o un projecte específic. Posar la RSC en el centre ajuda a una part important a que les persones percebin un sentit. Els eixos bàsics d’actuació comencen amb l’establiment de relacions de confiança, en el qual el treballador senti que se li reconegui, es valora la seva aportació, se li escolta i s’és transparent en la marxa de l’organització.
Pel que fa a l’optimització de les relacions, el diàleg i la comunicació en les organitzacions tenim un repte enorme: la facilitació de l’enteniment entre persones de diferents generacions. Les empreses que reconeguin a les seves persones integrant les seves diferències, descobriran la riquesa de la diversitat per atraure a la joventut i aprofitar el llegat de l’experiència.
Responsablia : Ja és una realitat l’aparició de les conegudes amb el nom de “empreses saludables”, amb les seves certificacions i segells. Segons la teva opinió, Quins elements han de definir a una organització que vol ser saludable”?
Quines aptituds i actituds proposes com a bàsics per les persones que volen ser “saludables”, en el seu paper d’empleats en una organització?
Anna Fornés: També fa molts anys que treballem en aquest tema; la nostre primera jornada del grup de Salut laboral i es remunta a l’any 2005. Vam començar posant el focus des de la prevenció de riscos laborals. De seguida vam començar a parlar sobre com les empreses han de procurar entorns saludables, també vinculats a que un pugui donar el millor de si mateix. Els aspectes psicosocials han pres més protagonisme amb la crisi, i l’ergonomia, la promoció d’hàbits de nutrició, de foment de l’esport i d’activitats que ajudin a viure el present – la referència al “mindfulness” és inevitable, guanyen molt protagonisme en les organitzacions que realment posen a la persona en el centre.
Sens dubte, una actitud “optimista-realista” a la vida i les seves circumstàncies té molt a veure amb tot això; “no és el que et passa a la vida, és el que fas amb el que et passa”.
Responsablia : A partir de tot l’esmentat fins ara, Quines necessitats de formació hauria d’incorporar una organització en el seu pla de formació per a alinear i conciliar els objectius de l’organització i els de les persones que formen part d’ella?
I les persones que formen part de l’organització, Quines capacitats i habilitats consideres necessàries per a la seva correcta integració en la mateixa?
Quins elements i matèries didàctiques proposes per a capacitar millor als gestors de persones presents i futurs?
Anna Fornés: Per fi s’està treballant el concepte d’entorn personal d’aprenentatge. No tots aprenem de la mateixa manera. Els plans de formació tradicional són obsolets, es tracta de treballar en el desenvolupament del talent i el potencial de totes les persones que formen part de l’organització. És una responsabilitat tant de l’empresa com del treballador. L’empresa ha de proporcionar els mitjans per tal que cada persona pugui dur a terme els reptes que impliquen el seu creixement vertical o horitzontal. S’ha acabat el mateix lloc de treball per a tota la carrera professional. Actualment, hi ha eines tan poderoses com la gamificació, el blendedlearning i tots els moments que la vida ens ofereix si realment volem aprendre. I l’autoconeixement s’erigeix com a una eina indispensable, especialment per a aquells/es persones que dirigeixen persones i equips.
En quan a capacitats i habilitats dels treballadors, tots es poden desenvolupar-se; és una qüestió de responsabilitat compartida. Els reptes són per a tothom i tothom hem de respondre perquè són d’un calat que necessitem el millor de cada persona. Una flexibilitat ben entesa i capacitat d’adaptació i resiliència s’han convertit en indispensables.
Responsablia : Finalment, et demanem que comparteixis amb nosaltres una frase, un llibre i una referència que hagin influït en el teu desenvolupament personal i professional.
Anna Fornés:
Frase : “Ha de permetre que algú és fora de la nostra presència sense sentir-se millor i més feliç”. Madre Teresa de Calcuta.
Llibre : Estic molt cinephile. Qualsevol biografia d’un dels meus actors preferits. Em va encantar de Katherine Hepburn.
Referrer : No voleu personalitzar, simplement vol dir que en el meu desenvolupament personal i professional tingui el privilegi i la sort de ser a prop moltes persones sobre el seu coneixement però són sobretot, grans persones. I que es viuen com un luxe”
Responsablia : Moltes gràcies Anna per responent el nostre breu qüestionari, ha estat un plaer tenir-te al nostre dotzè número del butlletí de RESPONSABLIA. Espero hagi estat d’interès als nostres subscriptors i lectors del butlletí, als que enviem una salutació afectuosa.