Arcadi Oliveres és Doctor en Ciències Econòmiques; Professor Titular del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona; Professor de diversos doctorats, màsters, postgraus i assignatures de lliure elecció a la Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Lleida, Universitat de Girona.
És President del Patronat de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès; Membre de la Societat Catalana d’Economia; President de l’ONG “Justícia i Pau” de Barcelona (2002-2014); Co-Impulsor del moviment social “Proces Constituent”.
És autor dels llibres:
“Contra la fam i la guerra“. Angle Editorial (Barcelona, 2004). Tercera edició.
“Un altre Món“. Angle Editorial (Barcelona, 2006). Segona edició.
«El meu camí cap a la utopia». Angle Editorial (Barcelona, 2008).
“Aturem la crisi“. Angle Editorial (Barcelona, 2010).
Autor de diverses publicacions en els següents àmbits d’investigació: les relacions Nord-Sud. Deute extern. Comerç internacional. Cooperació al desenvolupament. Governança econòmica global. Globalització. Ètica i economia. Economia de la defensa. Despesa militar. Indústria i comerç d’armament. Reconversió. Desenvolupament davant de desarmament.
Entrevista:
Responsablia: Com et defineixes a nivell personal i a nivell professional?
Arcadi Oliveres: Com economista heterodox, pacifista irrenunciable i ciutadà d’un món que ha de ser sense fronteres.
Responsablia: Com a Ex-President de l’ONG “Justícia i Pau”, dedicada a la promoció i defensa dels drets humans (també a la justícia social, la pau i el desarmament, la solidaritat i el respecte al medi ambient), Creus que l’auge de la RSC, Responsabilitat Social Corporativa, ha afavorit a que es fomenti i promogui el respecte als drets humans, dins i fora de l’organització?
Arcadi Oliveres: Crec que encara partint de principis ben intencionats, la seva aplicació no ha estat fructífera. Quan ens fixem en les empreses que ocupen els primers llocs en el rànquing de la RSC ens adonem de que són el més impresentables del país o fins i tot del món.
Responsablia: Segons la teva dilatada experiència en el món de les ONG, Has percebut una major acció social de les empreses?
En aquest sentit, Quines són les principals fórmules que empren les empreses per a desenvolupen la seva acció social?
Arcadi Oliveres: He percebut molt poca acció social a les empreses amb voluntat lucrativa (tret de les cooperatives i d’algunes micro-empreses), regides amb l’únic objectiu de maximitzar el benefici i que quan actuen amb “vocació social” ho fan amb vistes a la desgravació fiscal o a efectes de pur màrqueting.
Responsablia: Hi ha molta confusió sobre els termes de la RSC Responsabilitat Social Corporativa, i acció social i sovint es solapen. En aquest sentit, Com defineixes la RSC d’una organització?
Quins haurien de ser els elements característics que facin efectiva i creïble la RSC a les organitzacions?
Arcadi Oliveres: Responsabilitat Social es té quan es paguen salaris superiors a l’establert per la llei, quan no hi ha frau fiscal, quan es té una exquisida cura del medi ambient i quan s’exerceix la solidaritat sobre l’entorn social, proper o llunyà.
Responsablia : La societat civil està reaccionant de diferents maneres, fórmules i actuacions a la situació de crisi i de canvi existents. En la teva opinió, Les empreses han respost i s’han adaptat de la mateixa manera?
¿S’ha canviat la manera d’actuar i de pensar de les empreses, davant la nova situació global de l’economia i del mercat?
I en el terreny educatiu i formatiu, Quines creus que haurien de ser les guies de formació en les empreses, per adaptar-se a l’entorn i el context actuals?
Arcadi Oliveres: Les empreses -cal diferenciar entre grans, mitjanes i petites-, s’han adaptat només en la mesura que pretén seguir garantint la seva obtenció de beneficis. S’hauria de pensar en la distribució del treball, en reduir enormement la forquilla salarial , en abandonar el pagament de “bonus” diferents als seus directius i deixar de contemplar als dividends empresarials – èticament difícils d’acceptar -, com a guia del comportament dels responsables empresarials.
En l’àmbit formatiu haurien de canviar-se radicalment els plans d’estudis de les facultats d’economia i de les escoles de negocis, tenaçment – i absurdament – lligats a la compta de resultats i al creixement constant sense cap sentit.
En l’àmbit informatiu hauríem de deslligar-nos dels grans mitjans de comunicació, quasi sempre manipuladors i lligats a grans interessos econòmics.
Responsablia : Finalment, et demanem que comparteixis amb nosaltres una frase, un llibre i una referència que hagin influït en el teu desenvolupament personal i professional.
Arcadi Oliveres:
Frase: “Quan creguis que tot s’acaba, torna a començar”.
Llibre: Josep Mª Tortosa: “El joc global”.
Referència: Josep Albert (Pepe) Mújica.. Expresident de l’Uruguai.
Responsablia : MOLTES GRÀCIES Arcadi per respondre el nostre breu qüestionari, ha estat un plaer tenir-te en la nostra edició catorzena del butlletí de RESPONSABLIA. Esperem hagi estat d’interès als nostres subscriptors i lectors del butlletí, als que enviem una salutació afectuosa.