Domènec Melé és Professor emèrit ordinari de l’IESE Business School, on ha estat Professor d’Ètica Empresarial durant 30 anys. És Doctor Enginyer Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, Doctor en Teologia per la Universitat de Navarra i Llicenciat en Ciències per la Universitat de Barcelona. Abans d’unir-se a l’IESE va ser Catedràtic de Tecnologia Química a la Universitat Politècnica de Valencia i Professor Ordinari de Materials a l’Escola d’Enginyers Industrials de Sant Sebastià (Universitat de Navarra). És membre de diverses societats científiques internacionals i de cinc comitès editorials. Segueix participant activament en conferències i seminaris d’ètica empresarial, responsabilitat empresarial i filosofia de l’empresa. És autor, coautor o editor de 15 llibres, 60 articles científics i 20 casos d’estudi. Els seus últims llibres són Ètica en Direcció d’Empreses (Pearson, 2016) i Fonaments Antropològics de la Direcció d’Empresa (Eunsa, 2015), publicats també en anglès. El 1983 va ser ordenat sacerdot en la prefectura de l’Opus Dei (Església Catòlica).
Entrevista:
Responsablia: Com es defineix a nivell personal i un nivell professional?
Domènec Melé: Personalment intento viure d’acord amb el que sóc, sacerdot i acadèmic. Estic molt compromès amb la millora de ètica de les empreses i en la promoció d’una direcció humanista que sàpiga harmonitzar la necessària eficiència amb la qualitat humana en l’organització.
Responsablia: Segons el seu criteri, a què s’hauria de comprometre una empresa de forma pública i manifesta, respecte a la societat en general i les parts interessades en particular? És partidari del seu control i seguiment a través d’un Comitè d Ètica?
Domènec Melé: Estem profundament llastrats per una visió economicista de l’empresa, en el qual els beneficis i el valor de l’acció són vistos com a l’únic i suprem fi de l’empresa. Tanmateix, està emergint una nova visió impregnada de responsabilitat, que considera l’empresa com una part essencial per construir una bona societat i que, per tant, s’ha de comprometre al bé comú d’aquesta societat. A mi em sembla més importants les conviccions profundes que les declaracions públiques, encara que són mes valorables si són sinceres i no un simple instrument, potser fictici, per millorar la reputació.
En la meva experiència, els grups d’interès esperen fets, més que paraules, però els informes i memòries són bones si responen a la realitat.
Responsablia: En la seva opinió, quins valors mínims ha d’assumir una empresa per a que pugui ser considerada ‘ètica’? Quines mesures proposaria per això (per exemple, polítiques, certificacions, segells, etc.)?
Domènec Melé: L’ètica té uns mínims que, en gran mesura ja es troben coberts per les lleis en molts països, però en un món global no és sempre així i les certificacions tenen molt sentit, especialment en cadenes de subministrament, on els primers fabricants de la cadena es troben a països no del tot respectuosos amb les persones i el medi ambient. A més, les lleis no poden cobrir-ho tot. Els mínims ètics exigeixen “compliance” (compliment), i és plausible que moltes empreses estiguin fent un gran esforç en aquest sentit. No obstant això, seria un greu error transformar el compliment en un rígid compliment de normes, si faltés pedagogia per explicar el sentit i la manca de motivació. És important tenir en compte, a més, que l’ètica més que mínims de compliment busca la promoció de l’excel·lència humana i les virtuts, que es converteixen en competències morals en l’empresa.
Responsablia: Segons la seva experiència docent, com s’hauria d’abordar la incorporació de l’ètica empresarial en els diferents plans formatius universitaris de grau, de, postgrau i/o màster? Les universitats i escoles de negocis estàn per la feina? Els directius actuals, l’aprenen, l’assumeixen i l’incorporen a la seva actuació professional?
Domènec Melé: Sense cap dubte. És una assignatura pendent en moltes universitats que encara no han incorporat l’ètica empresarial en els seus plans d’estudis o ho deixen com una matèria optativa, la qual cosa ja és tot un missatge. L’escola de direcció per a la qual he treballat i a la que segueixo vinculat tenim clar que ètica no només ha de tenir el seu lloc com a matèria pròpia, sinó que ha d’integrar-se en totes les matèries. I els executius ho valoren positivament.
Responsablia: Hi ha una correlació entre una major implantació de la RSE, Responsabilitat Social Empresarial, i una major percepció ètica de l’empresa?
Domènec Melé: La RSE, quan és seria, es troba fonamentada en sòlids principis ètics. D’una altra manera és retòrica, imatge o com es vulgui dir, i, a la llarga, ni tan sols contribueix als resultats perquè la gent, tard o d’hora, acaba veient el que està a sota.
Responsablia: Finalment, li demanem que comparteixi amb nosaltres una frase, un llibre i un referent que li hagin influït en el seu desenvolupament personal i professional.
Domènec Melé: si he de limitar a una sola resposta, seré, coherent amb el següent:
- Frase: “De què li serveix a un home guanyar el món sencer i perdre la seva ànima?”. És una frase de l’Evangeli, com molts reconeixeràn. Expressa una jerarquia de valors que és la clau per a un correcte posicionament de l’ètica.
- Llibre: M’inclinaré pel llibre més venut del món, però no per això, sinó pel seu contingut: La Bíblia, i especialment, el Nou Testament. El llegeixo una mica cada dia.
- Referent: Per a mi un referent immediat en la meva vida ha estat i és Sant Josep María Escrivà, de qui vaig aprendre a valorar tot el que és humà, donant un valor espiritual i, en darrer terme, Jesucrist, un gran líder amb un estil molt particular. Per als que tenim fe és, a més, el fill de Déu encarnat. No trobo referent major que aquest, també per a la vida professional, al marcar la manera de tractar als altres: no només amb sinceritat i honestedat, també amb esperit de servei.
Responsablia: MOLTES GRÀCIES Domènec per respondre el nostre breu qüestionari, ha estat un plaer comptar amb vostè en la nostra vuitena edició del butlletí de RESPONSABLIA. Espero hagi estat d’interès pels nostres subscriptors i lectors del butlletí, als qui enviem una afectuosa salutació.