Javier García Medina, Professor de Filosofia del Dret, Teoria del Dret i Drets Humans a la Facultat de Dret de la Universitat de Valladolid. Actualment és Vicedegà de Grau i Estudiants en aquesta mateixa Facultat i Director de l’Observatori de Drets Humans de la Universitat de Valladolid. Membre de la Comissió de Formació e Innovació educativa de la Universitat de Valladolid. Participant en la Comissió per a l’elaboració del Pla Nacional de Drets Humans.
Ha publicat diferents treballs a nivell nacional i internacional, sent un dels últims el Capítol “Drets Humans i empreses. Enfoc de Drets humans a la responsabilitat social empresarial” a l’obra col·lectiva “Els Drets Humans a Espanya: un balanç crític”. Responsable principal i membre de diversos projectes de recerca, nacionals i internacionals.
Entre els projectes més recents trobem la implantació i coordinació de la Clínica Jurídica a la Universitat de Valladolid. La inclusió de l’enfoc de Drets Humans en molts àmbits d’assistència i suport a col·lectius en situació d’exclusió requereix una formació teòrica i pràctica dels drets humans, la dimensió com a indicadors d’assoliment d’objectius exigeix un aprenentatge rigorós per part de l’alumne però també dels mateixos professors i professionals. Conceptualment una “clínica jurídica” permet contribuir i ajudar a aquells col·lectius socials més desafavorits mitjançant un assessorament sense ànim de lucre, alhora que permet als estudiants aproximar-se de forma real i concreta a situacions que han de ser objecte de la seva activitat professional. Compromís, responsabilitat i servei són pilars fonamentals en aquest tipus de pràctiques.
Entrevista:
Responsablia: Com et defineixes a nivell personal i a nivell professional?
Javier García: En continu i permanent procés d’aprenentatge, perquè per sort ser professor universitari em permet aprendre dels meus alumnes a veure les coses amb diferents perspectives, ells sempre ofereixen alguna cosa nova i cal escoltar-los; aprendre dels meus companys el rigor i el bon fer, cercant sempre d’anar un pas més i afrontar nous reptes, no conformar-se mai amb el que s’ha aconseguit. Assumint compromisos que són professionals però que impliquen la dimensió personal, com és la Direcció de l’Observatori de Drets Humans de la Universitat de Valladolid, he tingut l’oportunitat d’apropar-me a realitats que la pregunten en lo professional i en lo personal. Veure per exemple el treball dels defensors dels drets humans a diferents països del món, la seva valentia i determinació, suposa veure la importància del treball que un mateix fa, però també adonar-se que s’ha fet des de la humilitat i amb la idea que els drets humans són els drets de milions de persones que mereixen ser amos de les seves vides.
Responsablia: A partir de l’objecte que porta a terme l’Observatori de Drets Humans de la Universitat de Valladolid, en quina situació estem a Espanya en aquests moments? Hi ha diferències entre l’administració pública i les empreses?
Javier García: Avui Espanya arrossega la manca d’un Pla Nacional de Drets Humans, ja que mai s’ha planificat en drets humans d’acord amb les normes de Nacions Unides que orienten el desenvolupament d’aquests plans. És cert que del 2008 al 2012 va haver-hi un denominat Pla de Drets Humans, però es va fer sense seguir les directrius de l’ONU. Aquestes directrius obliguen a que juntament amb les mesures dels drets humans s’ha d’incloure un Pla d’Educació en Drets Humans. La manca d’un Pla provoca que es produeixin desajustos en el desenvolupament, protecció i garantia dels drets al d’abordar-se en atenció a circumstàncies i cojuntures d’índole diversa. Les administracions i les empreses les construeixen persones, i la manca de formació en drets humans es percep en unes i altres. Qüestions com ara la responsabilitat social, enfocades des d’un enfoc de drets humans es faria més fàcil si prèviament hi hagués un coneixement dels estàndards internacionals de drets humans.
Responsablia: Com creus que s’hauria d’articular en la Universitat la docència, difusió i promoció dels Drets Humans?
Javier García: en línia amb la pregunta anterior, la presència dels drets humans en els estudis universitaris és reduïda i escassa. Una anàlisi dels plans d’estudi ofereix un panorama desolador en aquest sentit. L’entrada en vigor dels nous Graus dins de l’Espai Europeu d’Educació Superior, obligava a que els drets humans tinguessin una presència transversal en les diferents matèries, però això s’ha convertit en una dissolució de la formació en drets humans ja que en poques titulacions existeixen assignatures en que s’educa en drets humans de la manera que les Nacions Unides diu al nostre país que ho faci. Per exemple els temes de Responsabilitat Social constitueixen una assignatura optativa de 3 crèdits en el Grau de Comerç. Per tant, s’hauria de promoure una formació reglada de tots els estudiants universitaris en drets humans, perquè ells són els futurs professionals tant en l’àmbit públic com en el privat.
Responsablia: Existeixen referències en matèria d’educació i formació en el camp dels drets humans al món? Ens pot indica un parell d’exemples?
Javier García: Hi ha dos països en una situació de desenvolupament diferent com Austràlia i Brasil que si compleixen amb aquests paràmetres. Austràlia ha seguit la guia de Nacions Unides en l’elaboració dels seus Plans nacionals de drets humans nacionals incorporant un pla de educació en drets humans. Brasil ha apostat per aquesta formació sobretot dels seus mestres i professors i ha posat en marxa una guia d’educació en drets humans per a diferents nivells i àmbits de l’administració.
Responsablia: Com a membre col.laborador del “Pla Nacional de Drets Humans” per a Espanya, pendent d’aprovació pel govern, es podrà resoldre de forma satisfactòria i es donarà acompliment dels tres pilars dels Principis Rectors sobre les empreses i els Drets Humans de les Nacions Unides (protegir – respectar – reparar)?
Javier García: Dins de la Comissió que elabora aquest pla, tenia per encàrrec, entre d’altres, el tema d’Empresa i Drets Humans, i òbviament es proposava com a una mesura important el dur a terme un Pla d’empreses i drets humans, treball que ja havia començat. El que es senyala des de la Comissió es aprofundir en els mecanismes de reparació i en obrir vies de reclamacions a tercers en el marc jurídic intern. També es va instar a anar més enllà de les bones pràctiques i codis de conducta interns i caminar per la via d’una legislació més exigent. Es veia com a una gran oportunitat per avançar segons els tres principis, per desgràcia ni el Pla Nacional de Drets Humans ni el Pla d’Empreses i drets humans han sortit endavant.
Responsablia: Finalment, li demanem que comparteixi amb nosaltres una frase, un llibre i un referent, encara que no siguin en l’àmbit de la RSE, l’empresa i els DD.HH.:
Javier García: Frase : Jo prefereixo la frase de Kant “l’educació és el desenvolupament en l’home de tota perfecció de que la seva naturalesa és capaç”, poc pot ser afegit ja que la privació de l’educació és una dels grans mals del món i la causa de la desigualtat en les seves diverses formes.
En quant a un llibre, dir un que em va impactar perquè el vaig llegir molt jove que és “Crim i Càstig”. Potser el títol anticipava principis que després presidirien normes internacionals sobre responsabilitat, “el que contamina paga”.
I un referent únic i personal que encarna tot el que un busca crec que no podria indicar-ho, però jo em quedo amb la meva família i els meus amics, però també amb molta gent entregada a millorar la vida dels altres i que en l’adversitat sempre tenen un somriure i una alta dosi d’esperança.
Responsablia: Moltes gràcies Javier per respondre el nostre breu qüestionari, ha estat un plaer tenir-te al nostre cinquè número del butlletí de RESPONSABLIA. Espero hagi estat d’interès pels nostres subscriptors i lectors del butlletí, als que enviem una afectuosa salutació.