Javier Martín Cavanna és director i fundador de la “Fundación Compromiso i Transparència”, www.compromisoytransparencia.com, i editor de la revista “Compromis Empresarial”, www.compromisoempresarial.com/ .
Actualment és professor associat de l’Escola de Negocis de l’Instituto Empresa (Espanya) en l’àrea de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i de la Càtedra Inditex de RSC de la Universitat de La Corunya.
És Llicenciat en Dret per la Universitat de Navarra, P.D.D per l’IESE, Diplomat en ” Strategic Perspectives in Non-profit Management” per la Harvard Business School i en Microfinances per la Universitat de Boulder.
Ha estat Director General de la Fundació Codespa, una de les ONG espanyoles especialitzades en la cooperació al desenvolupament i Director de desenvolupament corporatiu de IESE.
Ha escrit més de cinquanta articles, estudis de cas i notes tècniques relacionades amb la governabilitat, les finances socials, govern de l’ONG i responsabilitat social corporativa. És autor de la col·lecció sobre Guies sobre Govern i dels Informes de transparència i bon govern en la web de Fundacions, Museus, Partits Polítics, Universitats, Mitjans de Comunicació i Consells d’Administració.
Ha rebut el Premi Accenture per al millor article sobre temes d’innovació i economia i el Premi Forética al millor article sobre temes de responsabilitat corporativa.
Entrevista:
Responsablia: Com es defineix a nivell personal i a nivell professional?
Javier Martín: A nivell personal em considero una persona inquieta, curiosa, que busca comprendre i aprofundir en les raons de les coses i que no sol ser quedar-se satisfeta amb explicacions superficials. M’agrada conversar amb els meus amics. Jo mai m’avorreixo. Professionalment tinc una formació jurídica completada amb cursos de gestió empresarial. La majoria de la meva trajectòria professional ha estat vinculada a les entitats sense ànim de lucre. Em semblen organitzacions molt més riques, interessants i complexes que les empreses.
Responsablia: A la web de la “Fundación Compromiso y Transparencia” que vosté dirigeix, consta a la capçalera la següent motivació de la mateixa: «Reforçar la confiança de la societat en les institucions impulsant la bona governança, la transparència i la rendició de comptes de les seves activitats». En la seva opinió, quines variables són les que ajuden a aquest impuls cap a aquesta triple direcció, per a poder generar aquesta confiança? A qui s’hauria d’implicar en la tasca?
Javier Martín: Bé, les variables per enfortir la confiança de la societat en les institucions són precisament aquestes tres que hem inclòs en la formulació de la nostra missió. Promovem que les organitzacions aprenguin a rendir comptes. Cap ordre institucional pot sobreviure sense el mecanisme de rendició de comptes. Rendir comptes és, simplement, respondre enfront a tercers.de les conseqüències dels propis actes. Tots tenim certes responsabilitats i hem de donar compte de les mateixes. Per tant, és una tasca que implica tothom, ningú està exclòs. La transparència i el bon govern són condicions que faciliten la rendició de comptes. Els estats d’opacitat no permeten identificar al responsable, es constitueixen, precisament, per a que romangui ocult. El bon govern, per la seva banda, estableix límits i contrapesos al poder. Al posar límits i repartir el poder entre diferents instàncies força que tots els poders siguin, com diuen els anglosaxons, ” accountable”.
Responsablia: A partir de l’enunciat de la pregunta anterior, quin hauria de ser el paper de l’educació? S’ha de canviar el model actual? Si és així, En quina direcció? És suficient amb l’ètica?
Javier Martín: El paper de l’educació no ha canviat. La seva finalitat segueix sent el mateix que fa dos mil anys: formar ciutadans responsables.
Responsablia: Seguint el mateix fil conductor, Creu necessari que hi hagin noves competències i/o assignatures en les universitats i escoles de negocis per a que els futurs professionals i directius siguin més responsables, i així puguin ser actors impulsors en la triple direcció abans esmentada? Si és així, Com es pot realitzar?
Javier Martín: Enllaçant amb la pregunta anterior, jo sóc dels que pensa que la ètica no es pot ensenyar a l’aula. No comparteixo l’entusiasme de molts que creuen que la solució a alguns dels problemes que estem patint (la corrupció, la cobdícia, etc.) i que d’altra banda no tenen res de nou, es vagin a resoldre amb classes d’ètica o RSC en les escoles de negocis. Si algú decideix fer un curs en una escola de negocis pensant en que allà li ensenyaran a comportar-se èticament, té un problema molt greu. L’ètica s’aprèn realitzant actes ètics, no llegint llibres sobre ètica. Ja deien els clàssics que “si vols saber el que has de fer, has de fer el que vols saber”. El que les escoles de negocis poden fer i no fan, és ajudar a fer un bon diagnòstic d’una situació donada, que contempli totes les variables en joc i no estigui esbiaixat per visions parcials e instrumentals de l’empresa. Desafortunadament, l’assignatura de política d’empresa, que ja complia la funció integradora i l’articuladora de la resta de les disciplines, ha desaparegut en la majoria de les escoles de negocis. Ara tenim especialistes en màrqueting, finances, producció, sistemes… i aviat veurem especialistes en ¡¡ètica!!
Responsablia: Hi ha una correlació evident entre la gestió de l’organització basada en la RSC, Responsabilitat Social Corporativa, amb la motivació ja esmentat de la Fundació. Però, Com es pot transmetre la RSC sense deixar sospita de “Green washing”? Quina hauria de ser la fórmula per eliminar qualsevol dubte al respecte? En aquest sentit, Seria suficient un codi i un Comitè d’ètica en l’organització? En definitiva, Com s’aconsegueix ser transparent i que et creguin, ser creïble alhora?
Javier Martin: Són moltes preguntes al mateix temps i no és fàcil respondre-les totes. Una amiga meva, responsable de RSC en una de les grans empreses de l’Ibex 35, em deia que la RSC i el seu departament haurien arribat a l’èxit quan no fossin necessaris, i no seria necessari el departament quan totes les àrees de negoci hagin incorporat la responsabilitat en la seva activitat diària. Hi ha bastant de veritat en aquesta afirmació. Si la RSC s’identifica amb la reputació, i resulta oportú recordar que el 90% dels departaments de RSC són encara dependents de l’àrea de comunicació, existeix un risc enorme de que les necessitats de comunicació han de prevaler sobre la necessitat d’impulsar el canvi organitzacional. No és que sigui dolent explicar les coses bones que es fan, però quan es posa un èmfasi excessiu en la comunicació pots acabar fent les coses per comunicar-les.
Com es pot ser transparent i que et creguin? Hi ha dos elements que poden ajudar. El primer és el temps. Per a ser creïble es necessita certa consistència i aquesta només te la dóna el pas del temps, que ens sotmet a tots a diferents entorns i situacions. Si la resposta a aquestes situacions és consistent llavors la nostre credibilitat es reforçarà; no obstant això, si el missatge canvia en funció de les circumstàncies, la nostra credibilitat es farà malbé. L’altre element és la innovació. A la “Fundación Compromiso y Transparencia” solem dir que la transparència és un esforç que mai s’acaba. Si dius prou, estàs perdut. Quan analitzem les institucions sempre trobem algunes que van dos passos davant dels altres, sempre busquen com millorar, buscant maneres de ser més transparents. Quan ens trobem amb aquestes institucions es descobreix que el que tenen és una “cultura de la transparència”. No es limiten a complir formalment amb certs estàndards, sinó que intenten sempre millorar-los.
Responsablia: Finalment, li demanem que comparteixi amb nosaltres una frase, un llibre i un referent que li hagin influït en el seu desenvolupament personal i professional.
Javier Martin:
Frase: “És millor a patir la injustícia que cometre-la”, em sembla que aquesta frase condensa molt bé l’essència del comportament ètic.
Llibre: Tot Shakespeare. Celebrem ara els 400 anys de la seva mort i la seva obra continua sent plenament vigent.
Referent: M’influeixen totes les persones que, passi el que passi, sempre somriuen a la vida. Hi ha moltes, la majoria no són especialment conegudes.
Responsablia: MOLTES GRÀCIES Javier per respondre el nostre breu qüestionari, ha estat un plaer comptar amb vostè en la nostra novena edició del butlletí de RESPONSABLIA. Espero hagi estat d’interès pels nostres subscriptors i lectors del butlletí, als qui enviem una afectuosa salutació.