El nou ciutadà, anomenat des d’aquí “ciutadà moral”, és conscient que la sostenibilitat només és possible mitjançant la seva acció permanent per vetllar per la seva cura, aplicant-lo en el seu comportament i conducta pel que fa a l’entorn i la societat amb les que conviu i es relaciona.
A partir de la coneguda “piràmide de Maslow”, en les quals es jerarquitzava les necessitats humanes individuals, es poden establir una extensió de les mateixes pel nou ciutadà, el “ciutadà moral”, des del seu nou rol com a ciutadà preocupat per la sostenibilitat.
L’ampliació de les necessitats per a la sostenibilitat es desenvolupa a continuació, per a cada tipus de necessitat ja conegut i desenvolupat per Maslow:
- A partir de les necessitats fisiològiques, apareixen les necessitats ecològiques, que surten de la pròpia existència de l’entorn natural en el qual el ciutadà es relaciona i conviu.
- A partir de les necessitats de seguretat, apareixen les necessitats econòmiques, en les que es valora com s’obtenen els ingressos, a partir de les activitats empresarials, professional o públiques.
- A partir de les necessitats de pertinença, apareixen les necessitats de la socialització, en el que s’actua amb diferents rols com poden ser treballador, empresari, consumidor, inversionista, emprenedor, etc.
- A partir de necessitats de reconeixement, apareixen les necessitats de promoció, realitzant i difonent bones pràctiques a partir dels rols abans esmentats, afins amb codis de conducta.
- A partir de necessitats d’autorealització, apareixen les necessitats de ciutadania, en el que el nou ciutadà se sent alineat amb el seu entorn, amb el medi ambient i amb la societat.
Una primera aproximació de propostes d’accions concretes per les que el nou ciutadà pugui materialitzar i dur a terme cadascuna de les necessitats cap a la sostenibilitat, seria com segueix:
- Per a cobrir les necessitats ecològiques, serà conscient de les repercussions i els efectes produïts per la producció i el consum de productes i serveis, la seva reutilització, la gestió dels residus, la producció i el consum d’energia, si aquesta es renovable o no ho és, etc.
- Per a cobrir les necessitats econòmiques, serà conscient dels riscos que afronta com a generador de riquesa i ocupació, incloent-hi el abast de l’estat del benestar com a actor públic. Valora el comportament dut a terme en les seves activitats d’ìndole econòmic.
- Per a cobrir les necessitats de la socialització, serà conscient de que hi ha diferents grups d’interès, amb un paper i finalitat determinats, amb els que deurà definir el tipus i l’abast de la seva relació, les vies de comunicació i vigència i revisió dels acords, pactes o contractes assolits.
- Per a cobrir les necessitats de promoció, deurà aportar valor a la societat a partir de les bones pràctiques en els diferents rols que, com a actor social, adquireix i desenvolupa. Seria similar a l’emissió d’un informe de sostenibilitat del ciutadà, per a difondre-ho i donar-ho a conèixer.
- Per a cobrir les necessitats dels ciutadans, deurà haver desenvolupat amb eficiència i eficàcia, així com amb plena satisfacció personal, les anteriors necessitats descrites orientada cap a la sostenibilitat. Només així el nou ciutadà se sent alineat amb el medi i la societat.
És una proposta aproximada de les noves necessitats que el nou ciutadà assumeix com una ampliació de les existents, superant el “jo” o “bé propi” de les inicials, pel “bé comú” de les noves necessitats orientades a la sostenibilitat. Per tant la conclusió és que, amb el ple desenvolupament de les necessitats cap a la sostenibilitat, el nou ciutadà se sent un actor socialment responsable.