Blog ciutadà moral

Blog de temàtica referia a la nova ciutadania

La buenisme (II): co – crear els bons dies

n19_el-buenisme-co-crear-els-bons-dies

El nou ciutadà, que sorgeix a la nova era, “l’era de la sostenibilitat”, s’anomena amb el sobrenom de “ciutadà moral” i es desenvolupa el compromís social adquirit sota la perspectiva del “buenisme”.

Ja es va comentar en l’article anterior que hi ha una correlació entre el compromís social que adquireix el nou ciutadà i el seu desenvolupament a partir de l’òptica del buenisme.

Cal recordar també que el buenisme es practica cada dia sota un simple, però a la vegada ambiciós lema: “Desitaro i practicar els bons dies.

El resultat de practicar el buenisme es pot definir com “co – crear els bons dies“.

Anem a desenvolupar una proposta de “seqüència de la pràctica del buenisme”. Seria el següent:

  • Ser bo (conducta) = > ser feliç (sensació) } benefici intern.
  • Fer el bé (acció) = > fer la felicitat (reacció) ] benefici extern.
  • Cerca de persones afins (addició)= > Cerca de causes (motivació) } benefici social.
  • Retroalimentació: beneficiar extern & benefici social } benefici intern.

I repeteix la seqüència de forma permanent.

Veurem els diferents enfocaments que poden provocar el desenvolupament de la seqüència anterior (implica l’elecció de l’inici de la seqüència):

  • Plantejament egoista = > Vull ser feliç.
  • Plantejament generós = > fer la felicitat.
  • Plantejament pacífic = > buscar causes que necessiten ajuda.
  • Plantejament social = > fer la felicitat & buscar causes.

És indiferent la motivació que justifiqui l’ús i la pràctica del “buenisme”, al final el nou ciutadà està immers en “la seqüència de la pràctica del buenisme”. Per tant, ho posarà en pràctica, i això suposa la pedra angular que definirà el seu comportament.

I això ho tindrà present en les seves relacions amb els altres i amb el medi natural, buscant aliances i sinergies per aconseguir objectius i fites majors que amb la pròpia iniciativa individual. Suposa tenir present el lema “la unió fa la força”.

Com s’ha explicat en el present article, a la pràctica, el nou ciutadà cada dia desitjarà al proïsme els bons dies, exercint i ajudant a aconseguir que sigui així, tant en el seu comportament com en les seves relacions amb els altres i amb el mitjà natural. A aquesta conclusió també es va arribar a l’article anterior, on es feia menció a la pràctica del buenisme. En aquest hem vist els resultats que provoca, una millora en tots els àmbits, a l’àmbit personal (propi i aliè) i a l’àmbit social.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Ciutadà moral

El buenisme (I): dessitjar i practicar el “bon dia”

n18_El buenisme, desssitjar i practicar el bon dia

El nou ciutadà, definit sota la denominació de “ciutadà moral“, apareix de forma simultània amb la nova era, “l’era de la sostenibilitat”, a partir del seu compromís social adquirit, ho desenvolupa sota l’òptica del “buenisme”.

La definició que dóna la Wiquipèdia al terme “buenisme” és la següent: “és un terme encunyat en els darrers anys, i encara no recollit en del DRAE (Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola), per a designar determinats esquemes de pensament i actuació social i política (com la multiculturalitat i la correcció política) que, de forma ben intencionada però ingènua, i basats en un mer sentimentalisme sense autocrítica cap als resultats reals”, pretén ajudar a individus i grups desfavorits o marginats.

A partir d’aquesta definició, que segueix una correlació entre el compromís social que adquireix en el seu ADN el nou ciutadà i la seva realització i manifestació a partir de l’òptica del buenisme, convé explicar com desenvolupar aquesta perspectiva cada dia. És el que es pretén en el present article.

El buenisme es practica cada dia amb un simple, però a la vegada ambiciós lema: “Dessitjar i practicar el bon dia”.

Les implicacions que es proposen a l’hora d’aplicar cada dia el buenisme, contra la no-aplicació, serien les següents:

  • Cooperació enfront de competència.
  • Bé comú davant bé propi.
  • Participació davant apatia.
  • Voluntariat davant inacció.
  • Ajuda personal davant ajut públic.
  • Retorn emocional enfront de retorn material.
  • Presència activa en la comunitat davant de la passivitat.
  • Promoció de la cultura de Pau davant de la cultura judicialitzada.
  • Afavorir inclusió enfront de l’exclusió.
  • Sortir de la zona de confort davant acomodació.

En un article anterior es va mencionar que “la cura del ciutadà moral serà l’ús de la ètica i la transparència com a guia en una triple dimensió: pel seu comportament, per les seves relacions amb els altres i en les seves decisions per dur a terme unes activitats o altres”.

Ja es va fer en un altre article anterior, però una vegada més cal recordar que la moral és una ciència que estudia el bé en general. Per tant, com el nou ciutadà pràctica el buenisme, s’ha proposat anomenar-lo com a “ciutadà moral”.

I en la pràctica, el nou ciutadà cada dia desitjarà al proïsme el bon dia, exercint i ajudant a aconseguir que sigui així tant en el seu comportament com en les seves relacions amb els altres i amb el medi natural.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Ciutadà moral

El compromís (VI): sinergies i aliances

n17_El compromiso, sinergias y alianzas_1

El nou ciutadà, aquí  definit amb el nom de “ciutadà moral“, sorgeix en la nova era, “l’era de la sostenibilitat” i incorpora en el seu ADN un compromís social.

En els articles anteriors que expliquen i desenvolupen aquest compromís, es menciona que el compromís ho adquireix a partir de les seves preocupacions i anhels. Selecciona i tria les vies d’atenció i d’assistència que més i millor cobreixen les seves expectatives. Desenvolupa habilitats per poder desenvolupar aquest compromís i, per tant, el produeix un benefici en forma de retorn emocional.

En el present article es proposen accions per a obtenir sinergies i aliances que el nou ciutadà tindrà la possibilitat de realitzar, amb l’objectiu d’enfortir i consolidar el compromís social adquirit. Aquest article està estretament relacionat amb l’article que es refereix a “atenció i assistència”, en el que es va mostrar, per una banda la tipologia d’organitzacions de marcat caràcter social i, d’altra banda, les altres formes de materialitzar el compromís.

Degut a que una persona (i fins i tot una organització) s’interrelacionen amb altres persones (i organitzacions), es proposa des d’aquí dur a terme una sèrie d’accions a nivell personal (i organitzacional) que promoguin i impulsin les sinergies i aliances amb altres persones (i organitzacions) afins amb el compromís social adquirit.

Es proposen les següents accions a realitzar:

  • Crear una Associació: a partir de les finalitats similars dels diferents membres.
  • Crear una Federació: a partir dels objectius i metes similars dels diferents membres.
  • Promoure un clúster: des de la localització i l’agrupació geogràfica dels seus membres.
  • Promoure un Think Tank: crear un espai comú per millorar la pràctica de l’activitat.
  • Definir un codi de conducta: aplicable a tots els membres de l’Associació i/o Federació.
  • Definir un codi deontològic: aplicable al sector d’activitat dels seus membres.
  • Actuació a les xarxes socials: establir plataformes per al diàleg i opinió online.
  • Formació i sensibilització: per a membres presents i futurs, fins i tot creant un Institut.

A partir d’aquestes accions, s’alinea a tots els membres que comparteixen una activitat amb marcat caràcter social, afavorint la consecució dels objectius següents:

  • Millor auto-regulació.
  • Pràctiques justes d’operació.
  • Major integració amb la comunitat.
  • La millora contínua i la innovació.
  • Millor accés al finançament.
  • Representativitat davant les institucions.

El nou ciutadà, per tant, és preocuparà de conèixer a persones que han apostat per un compromís similar al seu propi, i actuarà “en xarxa” i en equip  per unir esforços per a la consecució dels assoliments a partir dels objectius marcats, tant individuals com col·lectius.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Ciutadà moral

El compromís (V): retorn emocional

n16_El compromís, retorn emocionalEl nou ciutadà, que sorgeix en la nova era, “l’era de la sostenibilitat”, s’esmenta en aquest bloc com “ciutadà moral” i adquireix un compromís social, sent una de les característiques que el defineix.

En els articles anteriors que expliquen i desenvolupen aquest compromís, es menciona que el compromís s’adquireix a partir de les seves preocupacions i anhels. Selecciona i tria les vies d’atenció i d’assistència que més i millor cobreixen les seves expectatives i desenvolupa habilitats per poder desenvolupar aquest compromís.

En aquest article s’Intentarà respondre a la següent pregunta: Quin és el retorn que obté et nou ciutadà amb el desenvolupament del seu compromís social?

Òbviament, el retorn no és econòmic, és un retorn emocional. Les diverses fórmules per a desenvolupar el compromís, com poden ser l’ajut i/o assistència personal/voluntariat corporatiu/grup d’acció social, etc., produeixen un retorn individual/clima organitzacional/grupal emocional/d’ambient de treball/pertinença al grup, respectivament.

Es proposen una sèrie de característiques que formen part del retorn emocional, que també defineixen l’esperit que impregna el compromís social. Serien els següents:

  • L’obtenció de noves experiències i realitats socials, que millora el seu coneixement.
  • Promoció de les bones relacions i harmonia en la comunitat.
  • La solidaritat com a valor emergent i compartit.
  • Educació en valors, la seva promoció i difusió amb l’exemple.
  • Generació d’esperança per a un futur millor, establint les bases en el present.
  • Acció social i de col·laboració com a font de solucions omunitàries.
  • Adhesió al compromís comunitari basat en les necessitats dels seus membres.
  • Font de generació de confiança i credibilitat, fins i tot arribant a ser referent.

En definitiva, al nou ciutadà el produeix el desenvolupar el seu compromís un sentit definit per:

  • Tranquil·litat d’esperit i de consciència.
  • Sentit de pertinença a una comunitat.
  • Saber-se útil i respectat per la comunitat.

En resum, el nou ciutadà arriba a sentir-se bé amb si mateix i amb els altres. I aquesta sensació de felicitat ajuda a desenvolupar a nivell professional una sèrie d’actituds que poden ser beneficioses per l’organització a on fa el seu treball, generant un valor afegit intangible (talent) i tangible (productivitat).

El nou ciutadà, per tant, rep un retorn emocional que redunda en la millora de les seves capacitats, actituds i comportament que, sens dubte, es tindran en compte per una organització que cerca membres responsables.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Ciutadà moral

El compromís (IV): habilitats a desenvolupar

El nou ciutadà, que sorgeix en l’era de la sostenibilitat, s’ha proposat des d’aquí mencionar-ho com “ciutadà moral” i implica que adquireix un compromís social.

En els articles anteriors s’esmenta que el nou ciutadà adquireix aquell compromís a partir de les seves preocupacions i anhels. Selecciona i tria les vies d’atenció i d’assistència de més i millor cobreixen les seves expectatives i el seu desenvolupament personal i professional.

En el present article es detallen les principals habilitats que haurà d’incorporar el nou ciutadà per a desenvolupar aquest compromís adquirit tant amb la seva comunitat com amb el medi natural. Amb tots dos conviu, interactua i es relaciona.

Es proposem 5 habilitats que el nou ciutadà hauria d’incorporar, com a eines que podrà utilitzar per a desenvolupar plenament el seu compromís. Es defineixen a continuació:

  • Habilitat comunicativa: gran capacitat de relaciós amb les persones a través de la conversa i el diàleg, que implica la incorporació de la escolta activa, el feedback amb l’interlocutor, l’adopció d’acords i l’adequada resolució de conflictes. En darrer terme implica generar confiança amb l’interlocutor.
  • Habilitat assertiva: permet expressar els sentiments, desitjos, opinions i pensaments, en el moment oportú, en la forma adequada i sense negar o desconsiderar els drets dels altres. Així es poden aconseguir els objectius proposats sense sentir-se incòmode per això, ni molestar als altres. És un patró conductual oposat a l’agressivitat i la passivitat.
  • Habilitat empàtica: suposa intentar veure els fets, les coses, els problemes, les situacions, etc., tal i com suposem que ens podria afectar a nosaltres si ocupem el paper de l’interlocutor (l’altre). Així s’amplia la visió de la situació des d’una doble perspectiva: la pròpia i la de l’altra.
  • Habilitat resilient: suposa la capacitat de sobreposar-se a situacions adverses i a períodes de dolor emocional. La resiliència és la capacitat d’afrontar l’adversitat sortint enfortit i havent-hi après de la situació concreta. Permet una sensació de control enfront els esdeveniments i una major capacitat per afrontar els reptes i el futur.
  • Habilitat empoderativa: capacitat que, en situacions de vulnerabilitat, es té per aconseguir una transformació amb el que es deixa de ser “dependent d’altres” i es pot aconsegueix ser “el director de la teva vida”. Implica l’adopció d’autonomia, d’autoestima, de confiança en si mateix i, en darrera instància, de seguretat en les seves capacitats.

Per aprendre-les i adquirir-les, deurà conèixer i reconèixer a fonts externes que el proporcionin aquestes habilitats, com ara referents, “coach” (entrenador personal), centres de formació, etc.

També podrà rebre els consells i els exemples de fonts internes, com poden ser des de la seva família més propera fins els seus diferents cercles de relacions i contactes. Ells podrien haver desenvolupat algunes de les habilitats descrites a partir de situacions, fets i experiències acumulades, que conformen exemples vàlids i acceptats pel nou ciutadà.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Ciutadà moral

El compromís (III): atenció i assistència

n14_El compromis, atenció i assistència

 

El nou ciutadà que sorgeix en l’era de la sostenibilitat, que s’ha proposat anomenar-lo “ciutadà moral“, és una persona compromesa.

En els articles anteriors s’ha esmentat que el nou ciutadà és una persona preocupada pel seu entorn, tant social com ambiental. Les seves preocupacions i anhels, constitueixen la base del compromís. D’entre totes elles, escull les que més i millor cobreixen les seves expectatives i el seu desenvolupament personal i professional.

Com també es va mencionar, el seu compromís dependrà bàsicament de dues variables:

  • Els seus diferents rols i facetes.
  • La relació amb els grups d’interès.

En el present article es detallen les principals maneres que té el nou ciutadà per a desenvolupar aquest compromís que adquireix en relació amb la seva comunitat i amb el medi natural amb els que conviu i es relaciona.

Es proposa la següent tipologia “d’organitzacions socials” (ho constitueixen una sèrie d’organitzacions, a vegades públiques, altres mixtes i les que més, privades):

  • Empreses d’economia social & economia col·laborativa.
  • Organitzacions no governamentals (ONGs) i fundacions.
  • Associacions, xarxes, plataformes, etc., amb una finalitat social determinada.
  • Serveis socials d’Ajuntaments & serveis públics “d’atenció i assistència”.
  • Start-Ups amb un projecte amb base social.

A partir d’aquesta proposta d’organitzacions amb una base social demostrable, el nou ciutadà tria la manera per la qual anirà a materialitzar el seu compromís. Entre d’altres opcions en aquest sentit, es proposem les següents:

  1. De forma INTERNA (a dins de l’organització)
    • Involucrat en la gestió i comunicació interna.
    • Relació amb les parts interessades.
    • Aplicant la RSE i buscant aliances amb empreses i altres organitzacions.
    • Fent la comunicació externa (butlletins, notícies, comunicats de premsa, etc.).
  2. De forma EXTERNA (fora de l’organització):
    • Voluntariat i/o tasques de recaptació de fons.
    • Filantropia: donació, col·laboració puntual, etc.
    • Promoció i difusió del seu treball en xarxes socials.
    • Fent master-class, conferències, webinar, etc..

No es contempla en aquest article la necessitat o no de rebre una compensació econòmica, és un aspecte addicional. El que és rellevant aquí és que el nou ciutadà s’ha compromès i ho fa en una de les maneres que s’acaben de relacionar. És una cosa que fa de forma natural.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Ciutadà moral

El compromís (II): la seva composició

n13_El compromís, la seva composició

El nou ciutadà que sorgeix en la nova era, l’era de la sostenibilitat, en aquest blog temàtic se li ha anomenat “ciutadà moral“.

En l’article anterior es va comentar que la raó de ser del compromís era que el nou ciutadà és un actor social, per la qual es relaciona, interactua i pren decisions que afecten als altres.

També es va comentar que el nou ciutadà té un component essencial: és una persona sostenible, segons la nova era que el toca viure, l’era de la sostenibilitat. Per tant, és una persona preocupada pel seu entorn social i amb el medi natural. Amb els dos conviu, interactua i es relaciona.

A partir de les conclusions de l’article anterior, es pot establir una proposta inicial i oberta de la composició del compromís que adopta el nou ciutadà, a partir d’una sèrie de preocupacions que es detallen a continuació:

  1. Preocupacions de respecte pels Drets Humans (nens, igualtat, etc).
  2. Preocupacions de respecte al medi i l’entorn natural.
  3. Preocupacions de respecte a la diversitat i la biodiversitat.
  4. Preocupacions de respecte a la llibertat d’expressió i a la diferència.
  5. Preocupacions de respecte a les normes i a les lleis que regeixen la societat.
  6. Preocupacions de foment a l’educació en aptituds i en actituds.
  7. Preocupacions de foment del treball digne.
  8. Preocupacions de foment de la cooperació i el desenvolupament dels més desvalguts.
  9. Preocupacions de foment d’una justícia i d’una sanitat per a tots.
  10. Preocupacions de foment d’hàbits de vida saludables (nutrició, esport, etc).
  11. Preocupacions de foment de la lliure competència i accés a finançament.
  12. Preocupacions de foment d’un accés a l’energia i als recursos iguals per a tots.

Per tant, el nou ciutadà es compromet a respectar i promoure el desenvolupament de la resolució de les preocupacions, les quals es fonamenten per les desigualtats generalitzades.

Les desigualtats vénen motivades, d’una banda, per una dolenta distribució i/o assignació de recursos i, d’altra banda, per una imposició arbitrària afavorint a alguns i amb una falta de respecte a les classes no dominants.

El nou ciutadà, per tant, es compromet en funció de les seves facetes i rols, en temps d’estudi, treball, família o lleure. Sempre té clar el que el mou, el seu compromís és permanent i evoluciona constantment, en funció d’aquests rols en el qual està immers. Per exemple, és més probable, en el seu rol de treballador, que el preocupi molt més el foment del treball digne. També es compromet en funció de la seva relació amb els grups d’interès, identificats en l’article anterior. La priorització en ambdós casos, varia.

Per tant, el nou ciutadà és una persona sostenible i, per extensió, compromesa.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Ciutadà moral

El compromís (I): la seva raó de ser

n12_El compromís, la seva raó de ser

El nou ciutadà que sorgeix en la nova era, la era de la sostenibilitat, se li ha titulat amb el nom de “ciutadà moral“. I per a desenvolupar-se com a tal, per ser més acceptat i respectat i tenir “llicència social per a operar”, ha de triar i definir per una banda un propòsit que el guia, i per altra banda un compromís amb la societat.

a partir d’aquesta introducció, trobem que el nou ciutadà es serveix i utilitza dues guies:

  • La Guia interna, a partir del propòsit que ell mateix ha definit i que seguirà.
  • La Guia externa, a partir del compromís que ell es va a atribuir respecte al seu entorn.

La raó de ser del compromís és que el nou ciutadà no està sol, conviu amb els seus semblants, es relaciona, interactua i pren decisions que afecten als altres.

Identifica els seus grups d’interès que li afecten en major o menor mesura. En general, proposem els següents:

  • Família: la nuclear per la convivència i la resta per consanguinitat.
  • Amics: amb els seus diferents orígens (barri, escola, professió, aficions, etc.).
  • Els “influencers”: persones en què es recolza per aprendre aptituds, habilitats i capacitats.
  • Xarxes socials: persones que ja són en els grups anteriors i altres que només es coneixen per la xarxa social.
  • Els mitjans de comunicació: abans és una relació unidireccional, ara hi ha interacció.
  • Les Administracions Públiques: relacions de tipus fiscal, tributari i de diversa índole.
  • Els “professionals”: àmbit exclusivament vinculat a la carrera professional.
  • El Tercer Sector: ONG i entitats afins amb les quals col·labora.
  • El MEDI NATURAL: el lloc físic on viu i consumeix recursos i energia.

Segons el grau d’importància que el ciutadà dóna a cada grup d’interès, el compromís serà més o menys intens. Això implicarà més o menys relació i, per tant, grau de confiança.

Però el que diferencia al nou ciutadà és “el seu component de persona sostenible“, és la seva raó de ser motivada per la seva convivència amb el seu entorn i amb el medi natural. Com a resultat, adoptarà un compromís de foment del respecte, convivència i responsabilitat tant amb el seu entorn que formen els seus grups d’interès amb els que es relaciona com amb el medi natural.

I, en la mesura del possible, intentarà fomentar i promoure aquest compromís en la comunitat amb la qual conviu. Amb la seva perseverança en el seu compromís i amb el seu exemple, serà una persona més respectada i valorada, en la més alts valors ètics i de credibilitat.

El nou ciutadà és, doncs, una persona compromesa amb la societat i amb el medi ambient.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Ciutadà moral

El propòsit (VI): el reconeixement

n11_El reconeixement

El nou ciutadà que sorgeix en la nova era, la era de la sostenibilitat, se li ha titulat amb el nom de “ciutadà moral“. I per a desenvolupar-se com a tal, per a ser respectat i acceptat, i tenir “la llicència social per a operar”, ha de triar i definir un propòsit que el guiarà.

En articles anteriors s’han analitzat gairebé tots els elements que componen el propòsit: la missió, la passió, la vocació i la professió. En aquest article s’analitza l’últim element que ho compon: el reconeixement.

El reconeixement suposa la culminació de la missió que defineix el propòsit. Però, segons l’abast i el desenvolupament a la que una persona pretén donar a aquesta culminació, existeixen diferents nivells d’assoliment dels objectius establerts. De forma general, es proposen els següents:

  • Nivell baix: es persegueix sentir-se bé amb el que fas, en el terreny professional fent el necessari, el que se’t demana que facis. A nivell personal es col·labora de forma esporàdica però conscient, amb alguna entitat sense ànim de lucre per ajudar a la comunitat.
  • Nivell mitjà-baix: es persegueix sentir-se bé amb el que fas, però es dóna un plus addicional, un valor afegit per millorar i per créixer en el teu desenvolupament professional. En el terreny personal la col·laboració amb entitats sense ànim de lucre és més sostinguda i participativa.
  • Nivell Intermedi: es pretén dignificar el treball propi i el del grup, de l’entorn immediat. Es valora el que es fa, però també el com es fan les coses. I també es desenvolupa a l’hora d’escollir la col·laboració de forma activa d’entitats sense ànim de lucre amb un objecte social concret.
  • Nivell mitjà-alt: es persegueix ser un veritable generador de valor, que implica l’adopció de responsabilitat i competència de gestió en l’àmbit professional, i també en l’àmbit personal, involucrant-se en campanyes i en accions específiques per a la millora de la comunitat local i global.
  • Nivell alt: el que s’està perseguint és intentar canviar les coses, el funcionament de realitats concretes, buscant noves opcions, alternatives i enfocaments. Es proposen i argumenten noves vies d’acció i d’actuació, en l’àmbit professional i en l’àmbit personal.

A partir d’aquestes propostes alternatives segons l’abast en el compliment de la missió que guia el propòsit del nou ciutadà, es pot arribar a concretar quin a estat el propòsit finalment assolit per la persona, amb independència de si se ha complert o no l’objectiu inicialment marcat.

Per tant, trobem la següent categorització de propòsits assolits:

  1. Ser un ciutadà correcte = > “ser acceptat“.
  2. Ser un ciutadà solidari = > “ser participatiu“.
  3. Ser un ciutadà exemplar = > “ser reconegut“.
  4. Ser un ciutadà líder = > “ser seguit“.
  5. Ser un ciutadà referent = > “ser agent de canvi“.

No hi han prediccions que indiquen el que un va a triar “ser”. Al final, la culminació del propòsit, que és el reconeixement, suposa analitzar també els altres elements del propòsit, la seva interiorització, la seva implantació i la seva adaptació a la persona, al medi, a l’entorn, a les circumstàncies, a les emocions i les sensacions i a les necessitats i les expectatives. La tasca és enorme, però al final, tot es redueix a prendre decisions, basades en una anàlisi de tot l’anterior.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Ciutadà moral

El propòsit (V): la professió

n10_La professió

En l’era de la sostenibilitat es gesta el nou ciutadà, aquí batejat amb el nom de “ciutadà moral“. Una característica fonamental del nou ciutadà és que té un propòsit que el guia. Recordem quins són els elements que componen el propòsit: la missió, la passió, la vocació, la professió i el reconeixement.

En els articles anteriors es va explicar la missió, la passió i la vocació. En el present article s’analitza el següent element del propòsit: la professió.

La professió suposa la manera en com es materialitza i es dur a terme la missió que defineix el propòsit. Amb anterioritat, s’hauran localitzat, analitzat i alineat amb la missió, tant la passió com la vocació. Una missió fortament arrelada implica una sòlida aliança de la passió, però el factor diferenciador que farà que la professió escollida sigui una o una altra vindrà determinada per l’anàlisi preliminar i l’elecció de la vocació.

A partir de la definició donada en l’article anterior de la vocació, aquesta suposa l’estadi previ necessari per poder exercir la professió.

Les facultats que es necessiten per poder desenvolupar la professió són els següents:

  1. Adquisició dels coneixements necessaris, estudis i titulacions requerits (saber).
  2. Adquisició d’habilitats personals per la millora i especialització en el seu desenvolupament (saber fer).
  3. Adquisició d’aptituds específiques (poder fer).
  4. Adquisició d’actituds concretes (voler fer).
  5. Adquisició de coneixements transversals, com ara l’ètica i respecte als Drets Humans (respecte als altres).
  6. Adquisició de coneixements de gestió de riscos i d’impactes (respecte al medi ambient).
  7. Adquisició d’habilitats relacionals i comunicatives (interacció amb els grups d’interés).
  8. Adquisició de competències generadores de valor compartit (bé comú).

Ja es va mencionar amb anterioritat que, a nivell intern, el nou ciutadà busca tant un creixement interior (bé propi) com una contribució a la millora de la comunitat amb què interactua i es relaciona (bé comú).

En el creixement interior trobaríem les 4 primeres facultats definides per desenvolupar la professió, i a la contribució a la millora de la comunitat trobaríem les 4 facultats següents.

A l’hora d’escollir una professió, es tenen en compte diversos factors, que són les següents:

  • L’existència d’alternatives o variants addicionals, sinergies, aliances i altres tipus de valor afegit, afegint més possibilitats per a la diferenciació.
  • La gestió del temps i dels recursos, a partir dels requeriments i de les exigències que emanen de les esmentades facultats.
  • El toc personal a partir d’habilitats que es tenen de forma innata, o que són reconegudes pels altres, en l’etapa de creixement.
  • La carrera professional, amb la possibilitat de reconeixement.

Aquest últim apartat, el reconeixement, s’explica en detall en l’article següent, doncs constitueix l’últim element del propòsit.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Ciutadà moral

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies