El nou ciutadà, que sorgeix a la nova era, “l’era de la sostenibilitat”, s’anomena amb el sobrenom de “ciutadà moral” i es desenvolupa el compromís social adquirit sota la perspectiva del “buenisme”.
Ja es va comentar en l’article anterior que hi ha una correlació entre el compromís social que adquireix el nou ciutadà i el seu desenvolupament a partir de l’òptica del buenisme.
Cal recordar també que el buenisme es practica cada dia sota un simple, però a la vegada ambiciós lema: “Desitaro i practicar els bons dies“.
El resultat de practicar el buenisme es pot definir com “co – crear els bons dies“.
Anem a desenvolupar una proposta de “seqüència de la pràctica del buenisme”. Seria el següent:
- Ser bo (conducta) = > ser feliç (sensació) } benefici intern.
- Fer el bé (acció) = > fer la felicitat (reacció) ] benefici extern.
- Cerca de persones afins (addició)= > Cerca de causes (motivació) } benefici social.
- Retroalimentació: beneficiar extern & benefici social } benefici intern.
I repeteix la seqüència de forma permanent.
Veurem els diferents enfocaments que poden provocar el desenvolupament de la seqüència anterior (implica l’elecció de l’inici de la seqüència):
- Plantejament egoista = > Vull ser feliç.
- Plantejament generós = > fer la felicitat.
- Plantejament pacífic = > buscar causes que necessiten ajuda.
- Plantejament social = > fer la felicitat & buscar causes.
És indiferent la motivació que justifiqui l’ús i la pràctica del “buenisme”, al final el nou ciutadà està immers en “la seqüència de la pràctica del buenisme”. Per tant, ho posarà en pràctica, i això suposa la pedra angular que definirà el seu comportament.
I això ho tindrà present en les seves relacions amb els altres i amb el medi natural, buscant aliances i sinergies per aconseguir objectius i fites majors que amb la pròpia iniciativa individual. Suposa tenir present el lema “la unió fa la força”.
Com s’ha explicat en el present article, a la pràctica, el nou ciutadà cada dia desitjarà al proïsme els bons dies, exercint i ajudant a aconseguir que sigui així, tant en el seu comportament com en les seves relacions amb els altres i amb el mitjà natural. A aquesta conclusió també es va arribar a l’article anterior, on es feia menció a la pràctica del buenisme. En aquest hem vist els resultats que provoca, una millora en tots els àmbits, a l’àmbit personal (propi i aliè) i a l’àmbit social.