Monthly Archives September 2016

El valor compartit (IV): productivitat i eficiència

n19_el-valor-compartit-iv_productivitat-i-eficiencia

La nova empresa, que apareix en la nova era, l’era de la sostenibilitat”, coneguda com “empresa disponible“, i incorpora en la seva missió la de generar valor compartit.

A partir de la inclusió en la missió de la generació de valor compartit, s’incorpora la RSC, Responsabilitat Social Corporativa, en la estratègia, gestió i operativa de l’organització.

Una de les implicacions que comporta la generació de valor compartit és l’anomenada “productivitat i eficiència“, que es desenvolupa en el present article.

La influència de la generació de valor compartit implica una sèrie de modificacions a realitzar per part de l’organització, per tal de millorar la seva productivitat i eficiència. Això es manifesta a partir del desenvolupament a la redefinició dels següents elements de  gestió:

  • Les decisions: s’incorporen les variables inherents a la RSC (socials, ambientals, ètiques, laborals i de respecte als DD.HH.), i a la generació de valor compartit (necessitats i demandes dels grups d’interès).
  • Els processos: la seva gestió haurà d’incorporar diferents persones amb diferents visions i diferents responsabilitats, però totes elles amb veu i vot, per arribar a un consens que s’alinea amb la missió de l’organització.
  • Els procediments: fins ara tendeixen a ser verticals i seqüencials. Ara es converteixen en multitasca i horitzontals, incorporant les noves variables de decisió i les noves persones que vetllin per la seva productivitat i eficiència.
  • Innovació: a partir de les noves tendències de consum i de producció, adaptació al sector, entorn, context i grups d’interès. Es detecten oportunitats de millora en productes i/o serveis, però també en decisions, processos i procediments.

Però totes aquestes modificacions internes no es poden portar a terme si les persones que componen l’organització no desenvolupen una sèrie d’habilitats que afavoreixin la seva implantació. Es proposen les següents habilitats per desenvolupar aquesta finalitat:

  • Ser multidisciplinar: s’ha de ser polivalent, adquirint coneixements per a desenvolupar diferents tasques i responsabilitats en l’organització.
  • Estar oberts al canvi: a partir del principi de la millora contínua, s’ha de sortir de zona de confort i del costum de fer-les coses sempre igual.
  • Ser pro-actius: intentar generar valor afegit, és a dir, buscar com en l’aspecte anterior, la millora contínua. Buscar sempre la col.laboració.
  • Ser íntegre: l’ètica i la transparència són els pilars fonamentals en els que es basa el comportament de les persones que formen part de l’organització.

A partir d’aquestes habilitats a desenvolupar en les persones que formen part de l’organització, es poden desenvolupar les modificacions d’ells elements de gestió que afavoreisen el compliment de poder generar valor compartit, un d’els  objectius estratègics de l’organització . I aquestes modificacions provoquen importants millores en la productivitat i eficiència de l’organització.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Empresa disponible

La buenisme (II): co – crear els bons dies

n19_el-buenisme-co-crear-els-bons-dies

El nou ciutadà, que sorgeix a la nova era, “l’era de la sostenibilitat”, s’anomena amb el sobrenom de “ciutadà moral” i es desenvolupa el compromís social adquirit sota la perspectiva del “buenisme”.

Ja es va comentar en l’article anterior que hi ha una correlació entre el compromís social que adquireix el nou ciutadà i el seu desenvolupament a partir de l’òptica del buenisme.

Cal recordar també que el buenisme es practica cada dia sota un simple, però a la vegada ambiciós lema: “Desitaro i practicar els bons dies.

El resultat de practicar el buenisme es pot definir com “co – crear els bons dies“.

Anem a desenvolupar una proposta de “seqüència de la pràctica del buenisme”. Seria el següent:

  • Ser bo (conducta) = > ser feliç (sensació) } benefici intern.
  • Fer el bé (acció) = > fer la felicitat (reacció) ] benefici extern.
  • Cerca de persones afins (addició)= > Cerca de causes (motivació) } benefici social.
  • Retroalimentació: beneficiar extern & benefici social } benefici intern.

I repeteix la seqüència de forma permanent.

Veurem els diferents enfocaments que poden provocar el desenvolupament de la seqüència anterior (implica l’elecció de l’inici de la seqüència):

  • Plantejament egoista = > Vull ser feliç.
  • Plantejament generós = > fer la felicitat.
  • Plantejament pacífic = > buscar causes que necessiten ajuda.
  • Plantejament social = > fer la felicitat & buscar causes.

És indiferent la motivació que justifiqui l’ús i la pràctica del “buenisme”, al final el nou ciutadà està immers en “la seqüència de la pràctica del buenisme”. Per tant, ho posarà en pràctica, i això suposa la pedra angular que definirà el seu comportament.

I això ho tindrà present en les seves relacions amb els altres i amb el medi natural, buscant aliances i sinergies per aconseguir objectius i fites majors que amb la pròpia iniciativa individual. Suposa tenir present el lema “la unió fa la força”.

Com s’ha explicat en el present article, a la pràctica, el nou ciutadà cada dia desitjarà al proïsme els bons dies, exercint i ajudant a aconseguir que sigui així, tant en el seu comportament com en les seves relacions amb els altres i amb el mitjà natural. A aquesta conclusió també es va arribar a l’article anterior, on es feia menció a la pràctica del buenisme. En aquest hem vist els resultats que provoca, una millora en tots els àmbits, a l’àmbit personal (propi i aliè) i a l’àmbit social.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Ciutadà moral

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies