El nou ciutadà, que sorgeix amb la nova era, coneguda com l’era de la sostenibilitat, l’hem titulat amb el nom de “ciutadà moral”. En aquest article, es desenvoluparà el propòsit que guia el nou ciutadà, entès i avaluat en termes d’ocupació del temps a nivell professional, el temps no dedicat a l’oci, al passatemps, el temps de relaxació o descans.
El propòsit és definit en termes generals com “intenció de fer o no fer alguna cosa”, o com “objecte o cosa que es pretén assolir”. En el cas que ens ocupa, seria definir i concretar “què vol ser un a la vida (a nivell professional)”, “a que em vull dedicar”. Aquest és un aspecte rellevant per a qualsevol individu, ja que és un dels pilars de la seva dignitat i del seu desenvolupament com a persona. El propòsti desenvolupat en profunditat suposa sentir l’acceptació social. En els termes de màxim desenvolupament, es pot aconseguir nivells fins i tot de reconeixement com a referent, com a exemple o com a líder en el seu camp d’acció.
El propòsti que el nou ciutadà adopta es compon dels següents elements per al seu desenvolupament:
- La missió: suposa la definició interioritzada de desenvolupar una comesa a la vida. És la definició del propòsit, és la meta a on pretén arribar. El nou ciutadà incorpora elements ètics, mediambientals, socials i de respecte als drets humans als purament econòmics.
- La passió: suposa l part actitudinal que ajuda i beneficia el desenvolupament de la missió. Implica maximitzar els punts forts i minimitzar els punts febles de l’individu. És el motor que impulsa el seguri endavant amb la missió que defineix el propòsit del nou ciutadà. Aquesta energia necessita alguns suports relacionals i uns objectius definits que serveixen d’incentiu i mostren el camí a seguir.
- La vocació: representa la part l’aptitudinal que proporciona el coneixement i la cultura necessàries per al desenvolupament de la missió. Es tracta d’una investigació de matèries, una selecció de referents i l’adopció d’uns resultats previstos ja existents en el que recolzar-se. I també suposa escollir la innovació o “toc personal” com a factor diferencial, previ anàlisi intern (propi) i extern (entrevistes i enquestes al seu entorn més proper i que es comfia).
- La professió: és el mitjà i la manera de dur a terme i aconseguir la missió, un cop la passió ja està assolida així com adquirida eficaçment la vocació. Es pot materialitzar de dues maneres: individual, com a emprenedoria (de manera autònoma); o col•lectivament, depenent de terceres persones o que aglutina a altres persones per incorporar-les en el projecte definit a través de la missió i que és compartit per tots. En aquest últim cas, s’estableixen xarxes relacionals i professionals.
- El reconeixement: hi ha diferents graus, segons la mesura que la persona vol arribar en el moment de la culminació de la missió. Aniria des d’un mínim que suposaria la contraprestació econòmica suficient o pagament pel desenvolupament de la seva professió o activitat, fins a un màxim que significaria la categorització de la persona com a un líder o referent. En ambdós casos el nou ciutadà sempre té la intenció de pensar del “bé comú” més enllà “del bé propi”, amb la qual cosa sempre estarà pendent d’ajudar a millorar tant el medi natural amb el que conviu com la comunitat amb la que s’interrelaciona.
Per al nou ciutadà, el propòsit existeix permanentment, no acaba amb la jubilació, ja que és el desig de sentir-se bé amb un mateix i amb el medi ambient el que el guia en darrer terme. Llavors es convertirà en un entrenador, donarà consells, oferirà ajuda, suport i exemple per a les noves generacions. Tot això acompanyat pel seu caràcter innat d’ajudar als altres en el que pugui.
Els diferents elements que componen el propòsit es desenvolupen en els propers articles.