El nou ciutadà, que ha sorgit en la nova era, la era de la sostenibilitat, s’ha anomenat aquí “ciutadà moral”. Aquesta identificació implica l’obligació, la demanda i l’expectativa de que la societat disposi d’una actuació, una convivència i una organització basada i recolzada pels pilars de la ètica i la transparència.
Però per obtenir aquests fruits, primer cal sembrar. En el moment de la sembra, el ciutadà moral actua des del que es coneix comunament com “predicar amb l’exemple”. És a dir, per rebre, cal primer donar. I així es desenvolupa una sèrie d’atributs que, seqüencialment, es detallen a continuació:
- Davant un defecte, una injustícia o un problema, ofereix i proposa alternatives.
- Si no hi existeixen alternatives, proposa millores en el procés.
- Si no hi existeixen millores, llavors Innova en la definició, redefineix el procés.
- Si no es permesa aquesta innovació, busca la causa immaterial.
- I proposa una reparació de la causa immaterial, amb noves “maneres de fer”.
- I si la causa immaterial depèn de l’acció inamovible d’un altre ciutadà, dialoga.
- I proposa avançar mitjançant el diàleg a tot l’observat fins ara
- I si no hi ha gens de progrés, interpel•la ala raó de la presa de la decisió.
- I mitjançant l’anàlisi d’aquell raonament, ofereix avantatges amb tot l’observat fins ara.
- I finalment, si hi ha inacció o rebuig, s’adapta a la situació amb temprança i saber fer.
El ciutadà moral adopta el lema: “Som el que fem per millorar el que som”. S’acava de constatar alss atributs de la sembra i en la seva sequència, la qual s’ha basat en el concepte conegut com “la millora continua”.
Davant d’una injustícia, com s’ha vist, el ciutadà moral intenta millorar les coses, oferint alternatives, innovant i generant oportunitats de millora. Mai es rendeix i, des del diàleg i el respecte, està buscant la millor manera de resoldre el problema. No busca el culpable, buscar les causes que han generat el problema. Les causes, segons la seqüència descrita d’atributs, primer es consideren materials, després són considerats inmaterials i, finalment, derivats de la presa de decisions.
Al temps de la sembra, es constata i es difon el missatge de que cada acció té una reacció i un impacte sobre el medi ambient i l’entorn ambiental i social, i també econòmic. Tots els ciutadans, especialment el ciutadà moral, han de ser conscients que les seves accions i els seus comportaments tenen efectes sobre els altres. Menció especial als efectes causats per les seves relacions i en la seva multitud i diversitat d’interpretacions.
Per disminuir aquests efectes, la cura del ciutadà moral serà el d’utilitzar la ètica i la transparència com a guia en una triple dimensió: pel seu comportament, per les seves relacions amb els altres i en les seves decisions per dur a terme unes activitats o d’altres.
Per tot això es conclueix que l’època de sembra és, senzillament, perpètua.