Monthly Archives October 2015

Ser un SiR: Sostenible i Responsable

n10_ser un SiR_Sostenible i Responsable

La nova empresa, que sorgeix a la nova era, coneguda com l’era de la sostenibilitat, se li ha denominat sota l’epígraf de “empresa disponible.

La nova empresa, en l’era emergent, ha de ser sostenible i responsable, per ser reconeguda, valorada i, per tant, amb un major grau de subsistència.

Utilitzant un joc de paraules, l’empresa haurà de ser “SiR”, les inicials de “Sostenible i Responsable”. Però aquesta relació suposa inclús una serendipitat, que s’explica a continuació.

La paraula “Sir” és una paraula anglesa que significa “senyor”. D’una banda trobem que el títol de “Sir” s’atorga a la Gran Bretanya a persones que per la seva tasca, reconeguda i valorada a nivell mundial, deixen en bon nom i percepció a la Gran Bretanya.

D’altra banda, l’ús de la paraula “senyor”, segons Wikpedia, està reservat per a persones que tenen una condició o un rang més alt; com quan es parla a un mestre, a un militar o a qualsevol superior. Un altre ús és el que es dóna a persones majors, de la mateixa manera que li dóna un comerciant al seu client o comprador. També s’utilitza en la correspondència formal i quan es parla amb un estrany. També pot ser considerat un terme adequat per a un superior.

Finalment, un sentit de “senyoriu” és el següent: “és la gravetat i mesura al port o en les accions”.

Per tot això, una empresa que vol ser apreciada, reconeguda i, per tant, exitosa, no només en l’actualitat sinó en el llarg termini, en l’era de la sostenibilitat, ha de tenir present entre d’altres, aquestes observacions:

  • Haurà de comportar-se amb “senyoriu”, a nivell econòmic, ambiental i social.
  • Haurà de reportar les seves accions en matèria de sostenibilitat, per poder ser valorada (senyor).
  • Haurà d’optar a un reconeixement en matèria de sostenibilitat (títol de “SiR”).

I la forma que durà a terme per aconseguir aquest comportament (responsable), aquest report de la seva activitat (transparent) i aquest reconeixement (valoració) és la incorporació i integració en la estratègia, gestió, operativa i relació amb els seus grups d’interès de la Responsabilitat Social Empresarial, RSE.

La RSE suposa una nova manera de gestionar l’empresa, tenint en compte a tots els grups d’interès, tenint en compte el triple impacte generat per la seva activitat (a l’impacte econòmic se li afegeix l’impacte ambiental i social), incorporant les preocupacions ètiques, laborals i de Drets Humans i comunicant les seves activitats amb transparència.

Però per a poder adoptar aquest nou paradigma de gestió, és necessari disposar d’un nou estil de direcció i, per tant, d’un nou estil de lideratge. Aquest aspecte s’abordarà a l’article següent.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Empresa disponible

El propòsit (V): la professió

n10_La professió

En l’era de la sostenibilitat es gesta el nou ciutadà, aquí batejat amb el nom de “ciutadà moral“. Una característica fonamental del nou ciutadà és que té un propòsit que el guia. Recordem quins són els elements que componen el propòsit: la missió, la passió, la vocació, la professió i el reconeixement.

En els articles anteriors es va explicar la missió, la passió i la vocació. En el present article s’analitza el següent element del propòsit: la professió.

La professió suposa la manera en com es materialitza i es dur a terme la missió que defineix el propòsit. Amb anterioritat, s’hauran localitzat, analitzat i alineat amb la missió, tant la passió com la vocació. Una missió fortament arrelada implica una sòlida aliança de la passió, però el factor diferenciador que farà que la professió escollida sigui una o una altra vindrà determinada per l’anàlisi preliminar i l’elecció de la vocació.

A partir de la definició donada en l’article anterior de la vocació, aquesta suposa l’estadi previ necessari per poder exercir la professió.

Les facultats que es necessiten per poder desenvolupar la professió són els següents:

  1. Adquisició dels coneixements necessaris, estudis i titulacions requerits (saber).
  2. Adquisició d’habilitats personals per la millora i especialització en el seu desenvolupament (saber fer).
  3. Adquisició d’aptituds específiques (poder fer).
  4. Adquisició d’actituds concretes (voler fer).
  5. Adquisició de coneixements transversals, com ara l’ètica i respecte als Drets Humans (respecte als altres).
  6. Adquisició de coneixements de gestió de riscos i d’impactes (respecte al medi ambient).
  7. Adquisició d’habilitats relacionals i comunicatives (interacció amb els grups d’interés).
  8. Adquisició de competències generadores de valor compartit (bé comú).

Ja es va mencionar amb anterioritat que, a nivell intern, el nou ciutadà busca tant un creixement interior (bé propi) com una contribució a la millora de la comunitat amb què interactua i es relaciona (bé comú).

En el creixement interior trobaríem les 4 primeres facultats definides per desenvolupar la professió, i a la contribució a la millora de la comunitat trobaríem les 4 facultats següents.

A l’hora d’escollir una professió, es tenen en compte diversos factors, que són les següents:

  • L’existència d’alternatives o variants addicionals, sinergies, aliances i altres tipus de valor afegit, afegint més possibilitats per a la diferenciació.
  • La gestió del temps i dels recursos, a partir dels requeriments i de les exigències que emanen de les esmentades facultats.
  • El toc personal a partir d’habilitats que es tenen de forma innata, o que són reconegudes pels altres, en l’etapa de creixement.
  • La carrera professional, amb la possibilitat de reconeixement.

Aquest últim apartat, el reconeixement, s’explica en detall en l’article següent, doncs constitueix l’últim element del propòsit.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Ciutadà moral

ENTREVISTA a: Javier García Medina

Untitled

Javier García Medina, Professor de Filosofia del Dret, Teoria del Dret i Drets Humans a la Facultat de Dret de la Universitat de Valladolid. Actualment és Vicedegà de Grau i Estudiants en aquesta mateixa Facultat i Director de l’Observatori de Drets Humans de la Universitat de Valladolid. Membre de la Comissió de Formació e Innovació educativa de la Universitat de Valladolid. Participant en la Comissió per a l’elaboració del Pla Nacional de Drets Humans.

Ha publicat diferents treballs a nivell nacional i internacional, sent un dels últims el Capítol “Drets Humans i empreses. Enfoc de Drets humans a la responsabilitat social empresarial” a l’obra col·lectiva “Els Drets Humans a Espanya: un balanç crític”. Responsable principal i membre de diversos projectes de recerca, nacionals i internacionals.

Entre els projectes més recents trobem la implantació i coordinació de la Clínica Jurídica a la Universitat de Valladolid. La inclusió de l’enfoc de Drets Humans en molts àmbits d’assistència i suport a col·lectius en situació d’exclusió requereix una formació teòrica i pràctica dels drets humans, la dimensió com a indicadors d’assoliment d’objectius exigeix un aprenentatge rigorós per part de l’alumne però també dels mateixos professors i professionals. Conceptualment una “clínica jurídica” permet contribuir i ajudar a aquells col·lectius socials més desafavorits mitjançant un assessorament sense ànim de lucre, alhora que permet als estudiants aproximar-se de forma real i concreta a situacions que han de ser objecte de la seva activitat professional. Compromís, responsabilitat i servei són pilars fonamentals en aquest tipus de pràctiques.

Entrevista:

Responsablia: Com et defineixes a nivell personal i a nivell professional?

Javier García: En continu i permanent procés d’aprenentatge, perquè per sort ser professor universitari em permet aprendre dels meus alumnes a veure les coses amb diferents perspectives, ells sempre ofereixen alguna cosa nova i cal escoltar-los; aprendre dels meus companys el rigor i el bon fer, cercant sempre d’anar un pas més i afrontar nous reptes, no conformar-se mai amb el que s’ha aconseguit. Assumint compromisos que són professionals però que impliquen la dimensió personal, com és la Direcció de l’Observatori de Drets Humans de la Universitat de Valladolid, he tingut l’oportunitat d’apropar-me a realitats que la pregunten en lo professional i en lo personal. Veure per exemple el treball dels defensors dels drets humans a diferents països del món, la seva valentia i determinació, suposa veure la importància del treball que un mateix fa, però també adonar-se que s’ha fet des de la humilitat i amb la idea que els drets humans són els drets de milions de persones que mereixen ser amos de les seves vides.

Responsablia: A partir de l’objecte que porta a terme l’Observatori de Drets Humans de la Universitat de Valladolid, en quina situació estem a Espanya en aquests moments? Hi ha diferències entre l’administració pública i les empreses?

Javier García: Avui Espanya arrossega la manca d’un Pla Nacional de Drets Humans, ja que mai s’ha planificat en drets humans d’acord amb les normes de Nacions Unides que orienten el desenvolupament d’aquests plans. És cert que del 2008 al 2012 va haver-hi un denominat Pla de Drets Humans, però es va fer sense seguir les directrius de l’ONU. Aquestes directrius obliguen a que juntament amb les mesures dels drets humans s’ha d’incloure un Pla d’Educació en Drets Humans. La manca d’un Pla provoca que es produeixin desajustos en el desenvolupament, protecció i garantia dels drets al d’abordar-se en atenció a circumstàncies i cojuntures d’índole diversa. Les administracions i les empreses les construeixen persones, i la manca de formació en drets humans es percep en unes i altres. Qüestions com ara la responsabilitat social, enfocades des d’un enfoc de drets humans es faria més fàcil si prèviament hi hagués un coneixement dels estàndards internacionals de drets humans.

Responsablia: Com creus que s’hauria d’articular en la Universitat la docència, difusió i promoció dels Drets Humans?

Javier García: en línia amb la pregunta anterior, la presència dels drets humans en els estudis universitaris és reduïda i escassa. Una anàlisi dels plans d’estudi ofereix un panorama desolador en aquest sentit. L’entrada en vigor dels nous Graus dins de l’Espai Europeu d’Educació Superior, obligava a que els drets humans tinguessin una presència transversal en les diferents matèries, però això s’ha convertit en una dissolució de la formació en drets humans ja que en poques titulacions existeixen assignatures en que s’educa en drets humans de la manera que les Nacions Unides diu al nostre país que ho faci. Per exemple els temes de Responsabilitat Social constitueixen una assignatura optativa de 3 crèdits en el Grau de Comerç. Per tant, s’hauria de promoure una formació reglada de tots els estudiants universitaris en drets humans, perquè ells són els futurs professionals tant en l’àmbit públic com en el privat.

Responsablia: Existeixen referències en matèria d’educació i formació en el camp dels drets humans al món? Ens pot indica un parell d’exemples?

Javier García: Hi ha dos països en una situació de desenvolupament diferent com Austràlia i Brasil que si compleixen amb aquests paràmetres. Austràlia ha seguit la guia de Nacions Unides en l’elaboració dels seus Plans nacionals de drets humans nacionals incorporant un pla de educació en drets humans. Brasil ha apostat per aquesta formació sobretot dels seus mestres i professors i ha posat en marxa una guia d’educació en drets humans per a diferents nivells i àmbits de l’administració.

Responsablia: Com a membre col.laborador del “Pla Nacional de Drets Humans” per a Espanya, pendent d’aprovació pel govern, es podrà resoldre de forma satisfactòria i es donarà acompliment dels tres pilars dels Principis Rectors sobre les empreses i els Drets Humans de les Nacions Unides (protegir – respectar – reparar)?

Javier García: Dins de la Comissió que elabora aquest pla, tenia per encàrrec, entre d’altres, el tema d’Empresa i Drets Humans, i òbviament es proposava com a una mesura important el dur a terme un Pla d’empreses i drets humans, treball que ja havia començat. El que es senyala des de la Comissió es aprofundir en els mecanismes de reparació i en obrir vies de reclamacions a tercers en el marc jurídic intern. També es va instar a anar més enllà de les bones pràctiques i codis de conducta interns i caminar per la via d’una legislació més exigent. Es veia com a una gran oportunitat per avançar segons els tres principis, per desgràcia ni el Pla Nacional de Drets Humans ni el Pla d’Empreses i drets humans han sortit endavant.

Responsablia: Finalment, li demanem que comparteixi amb nosaltres una frase, un llibre i un referent, encara que no siguin en l’àmbit de la RSE, l’empresa i els DD.HH.:

Javier García: Frase : Jo prefereixo la frase de Kant “l’educació és el desenvolupament en l’home de tota perfecció de que la seva naturalesa és capaç”, poc pot ser afegit ja que la privació de l’educació és una dels grans mals del món i la causa de la desigualtat en les seves diverses formes.

En quant a un llibre, dir un que em va impactar perquè el vaig llegir molt jove que és “Crim i Càstig”. Potser el títol anticipava principis que després presidirien normes internacionals sobre responsabilitat, “el que contamina paga”.

I un referent únic i personal que encarna tot el que un busca crec que no podria indicar-ho, però jo em quedo amb la meva família i els meus amics, però també amb molta gent entregada a millorar la vida dels altres i que en l’adversitat sempre tenen un somriure i una alta dosi d’esperança.

Responsablia: Moltes gràcies Javier per respondre el nostre breu qüestionari, ha estat un plaer tenir-te al nostre cinquè número del butlletí de RESPONSABLIA. Espero hagi estat d’interès pels nostres subscriptors i lectors del butlletí, als que enviem una afectuosa salutació.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Responsablia

Empresa i drets humans (II): els ODS

n5_Foto Editorial_setembre 2015

Aquest és el segon article d’una sèrie de tres articles dedicats a “La empresa i els Drets Humans“.

Aquest article pretén analitzar l’alineació existent entre el recentment aprovats “Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)” i els Drets Humans (DD. HH).

Els Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS), aprovats recentment, són les següents:

  • Objectiu 1. Eradicar la pobresa en totes les seves formes arreu del món.
  • Objectiu 2. Acabar amb la fam, assolir la seguretat alimentària i millorar la nutrició i promoure l’agricultura sostenible.
  • Objectiu 3. Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom per a totes les edats.
  • Objectiu 4. Assegurar una educació de qualitat inclusiva i equitativa i promoure les oportunitats d’aprenentatge permanent per a tots.
  • Objectiu 5. Aconseguir la igualtat de gènere i empoderar a totes les dones i les nenes.
  • Objectiu 6. Garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a tots.
  • Objectiu 7. Garantir l’accés a energies assequibles, fiables, modernes i sostenibles per a tots.
  • Objectiu 8. Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, la plena i productiva ocupació i un treball digne per a tothom.
  • Objectiu 9. Desenvolupament d’infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i promoure la innovació.
  • Objectiu 10. Reduir les desigualtats entre països i dins d’ells.
  • Objectiu 11. Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.
  • Objectiu 12. Garantir les pautes de consum i producció sostenibles.
  • Objectiu 13. Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.
  • Objectiu 14. Conservar i utilitzar de manera sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per al desenvolupament sostenible.
  • Objectiu 15. Protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar de manera sostenible de boscos, lluitar contra la desertificació i aturar i revertir la degradació de la terra i aturar la pèrdua de biodiversitat.
  • Objectiu 16. Promoure societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament sostenible, facilitar l’accés a la justícia per a tots i construir institucions eficaces, responsables i inclusives en tots els nivells.
  • Objectiu 17. Reforçar els mitjans d’aplicació i revitalitzar la aliança mundial per al desenvolupament sostenible.

És fàcilment comprensible que si un país, govern, administració pública, empresa, associació, i, en general, qualsevol organització no respecta els DD.HH. fonamentals, no és troba en una posició per promulgar, difondre, reportar i comunicar que es compromet, adhereix i compleix amb els ODS.

Això implica a tots els Estats membres de les Nacions Unides, que han aprovat per aclamació i de forma unànime s’han adherit al compliment dels ODS en la recent cimera de l’ONU celebrada a Nova York entre el 25 i 27 de setembre de 2015.

Pel que fa a les empreses, la millor manera de respectar els DD.HH. i aplicar el programa post 2015 aprovat amb l’establiment dels 17 ODS, és l’adopció de RSE, la Responsabilitat Social Empresarial en la seva estratègia, gestió i operativa diària i relacional.

I des de Responsablia, com un actor social, donem suport a totes les accions a favor de la inclusió, sense reserves, sense esquerdes i de forma íntegra en contingut i abast, de la gestió dels DD.HH. a les empreses, més enllà del mer compliment normatiu.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Responsablia

En clau de RE (II): Responsabilitat Empresarial

n9_En clau de RE(II), Responsabilitat EmpresarialLa nova empresa, aquí batejada amb el nom de “empresa disponible“, és la empresa que apareix en la nova era, la era de la sostenibilitat.

La nova empresa incorpora e integra en la seva estratègia i gestió, la Responsabilitat Social Empresarial, RSE. En l’article anterior, es van veure els elements de gestió clau pel correcte desenvolupament a la empresa de la RSE.

Aquest article tractarà l’explicació existent de l’adopció de la RSE a l’empresa, detallant les variables del temps (quan) i la seva raó de ser (per què).

Del mesurament de l’impacte de l’activitat de l’empresa en la seva triple dimensió, la econòmica (REsponsable), mediambiental (REspetuosa) i social (REal), trobem la següent tipologia del moment de la implantació de la RSE a l’empresa:

  • A priori = > REgenerar i REdefinir .
  • A posteriori = > REparar i REaccionar .

Una empresa que analitza el seu “modus operandi”, que analitza la demanda de la societat en general i els seus grups d’interès en particular, que vol tenir en compte els impactes ambientals i socials i que té com a objectiu generar confiança i credibilitat, troba “a priori” la motivació i el raonament suficients per incorporar la RSE a l’empresa.

Al contrari, per l’ocurrència d’un accident, una crisi o qualsevol altra situació que ha portat l’empresa a una situació extrema, troba la empresa una motivació i un raonament “a posteriori” per incorporar la RSE a l’empresa.

En el primer cas l’empresa REgenera i REdefineix els seus objectius, així com la seva missió i visió. En el segon cas, l’empresa REacciona i REpara la situació límit que s’ha trobat o ha tingut.

No obstant això, una empresa de nova creació, a la nova era hauria d’adoptar la RSE, i trobem que la RE com la nota musical que defineix la seva actuació: Responsabilitat Empresarial, a nivell econòmic, ambiental i social, incorporant l’ètica, la transparència i el respecte dels Drets Humans a l’estratègia i gestió, així com a la seva operativa i les seves relacions del dia a dia.

I la nova empresa es dotarà de nous ciutadans, emergents tots dos a la nova era, la era de la sostenibilitat i, per tant, coherents amb una nova forma de desenvolupar l’activitat empresarial. Per fer-ho, incorporen d’inici la RSE com la pedra angular en l’estratègia, gestió, objectius i metes a arribar, desenvolupant plans i accions per bé propi (viabilitat econòmica) i pel bé comú (viabilitat ambiental i social).

Així, l’empresa generarà valor, en dos nivells:

  • Valor intangible (a nivell intern com a bé propi).
  • Valor compartit (a nivell extern com a bé comú).

Així la nova empresa genera valor a la societat, objectiu últim de la seva existència.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Empresa disponible

El propòsit (IV): la vocació

n9_La vocacióEl nou ciutadà, en aquest bloc anomenat “ciutadà moral”, té un propòsit que el guia. S’han esmentat amb anterioritat els elements que componen el propòsit: la missió, la passió, la vocació, la professió i el reconeixement.

En anteriors articles es van explicar la missió i la passió. La missió suposa la definició del propòsit i la passió és el motor que té la missió per dur a terme el propòsit.

Aquest article analitza l’element següent del propòsit: la vocació.

Mirant el significat del terme, trobem que es defineix com “la inclinació per dur a terme una activitat quan encara no es tenen totes les habilitats i coneixements necessaris”.

Com la passió, la vocació és un element actitudinal del propòsit, i ambdós es complementen per dur a terme la missió que defineix el propòsit que guia del nou ciutadà. Així, tenim que:

  • La passió = > la força del cor com a font d’energia.
  • La vocació = > la força de la raó com a font de motivació.

El nou ciutadà troba la seva vocació de l’anàlisi de molts factors interns i externs, amb múltiples consultes a les persones a prop i no tan a prop, amb la petició d’opinions i idees, amb l’anàlisi i recerca previs, així com la recerca de referents, de la història prèvia de la seva proposta per una vocació, així com la previsió de futur i altres consideracions que té en compte. Serien les influències externes que analitza el nou ciutadà.

A nivell intern, a l’hora de buscar la seva vocació, el nou ciutadà avalua el seu creixement intern i, a causa de la seva dualitat, també avalua la seva contribució a la millora de la comunitat amb la qual conviu.

El raonament d’aquestes influències externes e internes, fan que el nou ciutadà pugui trobar la seva vocació, amb una raó de ser ben construïda, analitzada i que suposa la font de motivació necessària per emprendre el camí escollit.

Pot passar que la vocació sobrevingui innata, és a dir, un dia una persona pot descobrir i comprovar que “un ha nascut per a això” o “tinc traça per fer be això”. Això implica una absència de l’anàlisi anterior, o almenys la seva mínima expressió avaluativa. Aquí la variable ‘talent’ té prioritat sobre el raonament detallat amb anterioritat.

Des de la vocació, amb l’ajuda imprescindible de la passió, es podrà definir la missió que definirà el propòsit que guia del nou ciutadà. I amb l’obtenció dels coneixements, competències i habilitats, el nou ciutadà obtindrà la professió que portarà a la pràctica la vocació.

Pot passar que el procés sigui a la inversa, normalment es dóna en casos amb una missió amb una forta càrrega ètica, en què la vocació és única i indiscutible. Però el nou ciutadà, basat en la informació que té al seu abast, amb les influències ja analitzades, tria el camí que vol recórrer.

I en el seu camí es preocuparà de conèixer a referents, a ajudants, als seus iguals i, en definitiva, conèixer totes les persones que el poden ajudar, complementar i millorar. Doncs és millor estar ben acompanyat en el repte que suposa desenvolupar al llarg de la vida el propòsit que un mateix s’ha marcat.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Ciutadà moral

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies