El nou ciutadà que sorgeix en la nova era, l’era de la sostenibilitat, en aquest blog temàtic se li ha anomenat “ciutadà moral“.
En l’article anterior es va comentar que la raó de ser del compromís era que el nou ciutadà és un actor social, per la qual es relaciona, interactua i pren decisions que afecten als altres.
També es va comentar que el nou ciutadà té un component essencial: és una persona sostenible, segons la nova era que el toca viure, l’era de la sostenibilitat. Per tant, és una persona preocupada pel seu entorn social i amb el medi natural. Amb els dos conviu, interactua i es relaciona.
A partir de les conclusions de l’article anterior, es pot establir una proposta inicial i oberta de la composició del compromís que adopta el nou ciutadà, a partir d’una sèrie de preocupacions que es detallen a continuació:
- Preocupacions de respecte pels Drets Humans (nens, igualtat, etc).
- Preocupacions de respecte al medi i l’entorn natural.
- Preocupacions de respecte a la diversitat i la biodiversitat.
- Preocupacions de respecte a la llibertat d’expressió i a la diferència.
- Preocupacions de respecte a les normes i a les lleis que regeixen la societat.
- Preocupacions de foment a l’educació en aptituds i en actituds.
- Preocupacions de foment del treball digne.
- Preocupacions de foment de la cooperació i el desenvolupament dels més desvalguts.
- Preocupacions de foment d’una justícia i d’una sanitat per a tots.
- Preocupacions de foment d’hàbits de vida saludables (nutrició, esport, etc).
- Preocupacions de foment de la lliure competència i accés a finançament.
- Preocupacions de foment d’un accés a l’energia i als recursos iguals per a tots.
Per tant, el nou ciutadà es compromet a respectar i promoure el desenvolupament de la resolució de les preocupacions, les quals es fonamenten per les desigualtats generalitzades.
Les desigualtats vénen motivades, d’una banda, per una dolenta distribució i/o assignació de recursos i, d’altra banda, per una imposició arbitrària afavorint a alguns i amb una falta de respecte a les classes no dominants.
El nou ciutadà, per tant, es compromet en funció de les seves facetes i rols, en temps d’estudi, treball, família o lleure. Sempre té clar el que el mou, el seu compromís és permanent i evoluciona constantment, en funció d’aquests rols en el qual està immers. Per exemple, és més probable, en el seu rol de treballador, que el preocupi molt més el foment del treball digne. També es compromet en funció de la seva relació amb els grups d’interès, identificats en l’article anterior. La priorització en ambdós casos, varia.
Per tant, el nou ciutadà és una persona sostenible i, per extensió, compromesa.