Francisco Mesonero Fernández de Còrdova , nascut el 19 de gener de 1965. Casat amb dos fills.
Llicenciat en Dret, especialitat en l’empresa, Universitat de Sevilla; MBA en Direcció General d’Empreses per l’Ecole Supérieure d’Administration des empreses (ESAE); Corporate Social Responsability Program, Harvard Business School.
El 1992 s’incorpora al grup Adecco com a Director Regional de grans comptes, ocupant diferents posicions fins a realitzar la de Director General de la Fundació & RSC del grup Adecco Iberia i Amèrica Llatina, des de 1999.
A més, ocupa altres posicions com Conseller del Consell Estatal de RSE en nom de CEPYME, Secretari General del Club de Consellers d’Espanya, Vocal de la Comissió de RSC de la CEOE en nom de la CEA o patró de la Fundació Más Familia, entre d’altres.
També, és Professor del màster de RC a l’Institut d’Empresa (Madrid) i Programa Avançat en Direcció de RC per a Amèrica Llatina a IE Business School.
D’altra banda, és el cònsol de Malta, a Andalusia, Extremadura, Ceuta i Melilla i recentment ha estat nomenat Cavaller de la Sobirana Orde militar i Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem, Rhodes i Malta.
Entrevista:
Responsablia : Com et defineixes a nivell personal i a nivell professional?
Francisco Mesonero: Abans de res, com una persona que tracta de dur els seus valors personals a l’àmbit professional. Sempre he tingut especial predilecció per les causes socials i el suport a les persones que més ho necessiten. Per tant, em sento molt afortunat d’haver estat capaç de portar-me aquesta vocació a l’àmbit laboral.
Responsablia : Com a Director General de la Fundació Adecco, entitat que ajuda a la inserció laboral de persones que, per diferents motius, tenen grans dificultats per trobar feina, Existeixen avanços en la contractació per les empreses i organismes públics d’aquests grups de persones?
Les organitzacions que comuniquen que apliquen la RSE, Responsabilitat Social Corporativa, Són millors en aquest apartat o, al contrari, no hi ha cap correlació entre l’aplicació de la RSC i l’ocupabilitat d’aquests grups?
Francisco Mesonero: La contractació de persones en risc d’exclusió està repuntant en els darrers anys, com a resultat d’una societat cada vegada més conscient en matèria d’igualtat, que està integrant a aquells que ho tenen més difícil en la recuperació econòmica. Des de la Fundació Adecco, vam registrar en el 2015 un augment de la contractació del 20,7% (incloent-hi persones amb discapacitat, majors de 45 anys, aturats de llarg termini, dones amb responsabilitats familiars no compartides o víctimes de violència de gènere i altres persones en greu risc d’exclusió social). No obstant això, s’ha de destacar que només som en el començament del camí: la participació d’aquestes persones en el mercat laboral i la seva ocupabilitat (possibilitats de trobar ocupació) continua sent, comparativament, molt més baixa que de la resta de la població. Per exemple, la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat és d’un 35% en comparació amb el 60% en general. Per això, el treball a realitzar per part de la societat i les empreses segueix sent de gran dimensió.
Sens dubte, les empreses que són actives en RSC no poden ignorar el que avui ha de ser una prioritat nacional: la lluita contra d’atur. Si l’organització desenvolupa una correcta política de RSC, haurà de prendre les mesures oportunes per ajudar a les persones que el tenen més difícil en l’accés al món laboral. En cas contrari, segurament estaríem davant d’una responsabilitat deficient o incompleta.
Responsablia : Com a Director de RSC d’Adecco Espanya, consultoria capdavantera en l’àmbit dels recursos humans a Espanya, Com ajuda a una organització la implantació de la RSC en la mateixa?
En la qüestió específica dels recursos humans, Quins elements de gestió s’han de tractar sota l’òptica de la RSC?
I com a grup d’interès fonamental que representen els recursos humans, Quinas haurien de ser les línies d’actuació bàsiques per la eficient relació, interacció i comunicació amb ells?
Francisco Mesonero: El més important és conèixer en quina situació inicial es troba l’empresa, per a després emprendre les mesures necessàries per millorar la seva RSC. Des del grup Adecco, concretament des de la Fundació, són especialistes en posar en marxa plans de gestió de la diversitat, transversals, que inclouen des d’accions de sensibilització prèvia, per a generar entorns propens a la integració (formació per a equips directius, voluntariat corporatiu, jornades de conscienciació, etc.), fins a l’anàlisi de llocs susceptibles de ser ocupats per persones que atenem a la Fundació Adecco.
A dia d’avui, la RSC només es pot concebre de forma transversal, així tots els elements de gestió han de ser tractats sota l’òptica de la responsabilitat, integrant-se la RSC en tots els processos de decisió: clima laboral, gestió mediambiental, política de recursos humans, etc.
Sent els recursos humans el core de tota companyia, és imprescindible desenvolupar una política de comunicació eficient amb els empleats i cuidar molt els indicadors de satisfacció, beneficis socials, retenció de talent, etc., potenciant el permanent diàleg entre els empleats i els seus superiors.
Responsablia : Existeixen cada cop més informes i propostes que avaluen i constaten que quant més gran la felicitat dels empleats en una organització, més productivitat i rendiment dels mateixos. Segons la teva experiència, Quins elements es tenen que donar en una organització per a que els empleats siguin més feliços?
I des de la perspectiva de l’empleat, Quines habilitats i capacitats ha d’adquirir i interioritzar per a poder sentir-se feliç en una organització?
Francisco Mesonero: Com diria la meva companya Margarita Álvarez, directora de comunicació i màrqueting d’Adecco i experta en felicitat, la clau és sempre escoltar als empleats i empoderar-los, deixant un espai en el qual se sentin influents, amb capacitat per decidir sobre el que s’està fent a l’empresa.
Des de la Perspectiva dels empleats, han de tractar d’identificar el que més els hi agarda de la seva feina i centrar-se en això. Per això, hi ha un exercici que sol funcionar molt bé: definir el lloc de treball com si el tinguessis que vendre a algú, i d’aquesta manera poder advertir els seus avantatges i motivar-se.
Responsablia : Actualment s’estan produint canvis de forma vertiginosa que, segons diferents estudis i informes, van a produir un canvi substancial en el mode en que hem conegut el treball fins ara. Des de la teva experiència, Quines recomanacions pots donar als treballadors actuals, amb independència de la seva edat i sector d’activitat, per a la seva adaptació a aquesta nova realitat?
Per als treballadors futurs, Quines recomanacions formatives els proposes tant a actituds com també en aptituds?
Finalment, Quines recomanacions proposes pels centres educatius, les universitats i les escoles de negocis per a explicar, donar a conèixer i gestionar la realitat d’aquests canvis?
Francisco Mesonero : Actualment el mercat està canviant a un ritme vertiginós, i és difícil fins i tot anticipar quins llocs de treball s’exigiràn en 5-10 anys, doncs alguns avui encara no existeixen avui. El que sembla clar és que les empreses ja no demanan un compendi de coneixements, sinó professionals capaços d’adaptar-se a aquests canvis, que destaquen per la seva versatilitat, flexibilitat i actitud positiva. Si el treballador projectat aquestes qualitats, encararà molt millot aquest “nu” mercat laboral.
Pel que fa a formació, les noves tecnologies sempre són un encert, a un entorn cada vegada més de “tecnologia” (explosió del comerç electrònic, digitalització de l’economia, etc.), i per descomptat serà estratègic el domini de llengües estratègics, en un escenari de globalització sense precedents.
Pel que fa als centres educatius, especialment les universitats, que actualment són eminentment teòriques i deixen poc espai per a la pràctica, de manera que l’estudiant surt amb molts coneixements tècnics, però poc preparat per afrontar la recerca de feina. Crec que hem de donar un salt qualitatiu important en aquesta àmbit, així com impulsar les mesures necessàries per tal que les universitats, exponent màxim del coneixement, disposin dels recursos necessaris per incloure persones amb discapacitat, que avui en dia encara troben moltes barreres arquitectòniques i psicològiques, el que suposa un fre al seu accés als estudis superiors. Des de la Fundació Adecco desenvolupem el projecte Unidos, amb el suport de 12 universitats i 27 empreses, precisament per minimitzar les barreres que els estudiants amb discapacitat troben a les universitats, a través de la figura de el mentor. (www.proyectounidos.es ) )
Responsablia : Finalment, et demanem que comparteixis amb nosaltres una frase, un llibre i una referència que hagin influït en el teu desenvolupament personal i professional.
Francisco Mesonero:
Frase : “El bressol del futur és la tomba del passat” Franz Grillparrzer. Aquesta frase es refereix a la velocitat a la que es produeixen els canvis i la necessitat d’adaptar-se.
Llibre : “El vell i el mar”. Representa l’esforç constant per aconseguir un objectiu somiat.
Referrer : El meu pare, que va lluitar i va ser un avançat a la seva edat anat-se amb una beca a USA a estudiar l’especialitat de la ginecologia, romanent allí durant 10 anys (a on van néixer les meves germanes), 5 a Alemanya (on van néixer dos germans) i després a Espanya. Referent en la mesura en que persones disposades a la mobilitat, amb esforços, és el que ens cal.
Responsablia : Moltes gràcies Francisco per contestar el nostre breu qüestionari, ha estat un plaer tenir-te a la nostra onzena edició del butlletí de RESPONSABLIA. Espero hagi estat d’interès als nostres subscriptors i lectors del butlletí, als que enviem una salutació afectuosa.