Monthly Archives July 2015

ENTREVISTA a: María Prandi

maria-prandi

María Prandi, fundadora i Directora Executiva de BHR (www.businessandhumanrights.es)

Maria Prandi és fundadora i Directora Executiva de Business and Human Rights (BHR), una empresa social que proporciona assessorament a empreses, governs i organitzacions internacionals en la millora dels impactes de les empreses en el camp dels Drets Humans, el desenvolupament i el Peace-building a través de la pràctica de la innovació social i des d’una perspectiva col·laborativa i tecnològica. Maria ha assessorat a moltes empreses a entendre el seu potencial d’impacte positiu en el desenvolupament del seu negoci.

Maria Prandi és també cofundadora de Peacestartup, una iniciativa global que té per objectiu promoure projectes que, a través de l´ús de les TIC, aporten solucions i negocis sostenibles per resoldre els reptes de la pau en països en conflicte i post-conflicte (www.peacestartup.org).

És licenciada i màster en Relacions Internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Konstanz (Alemanya). És col·laboradora de l’Institut d’innvació Social d’ESADE i de l‘escola de Cultura de la Pau de l’UAB. És assessora de l’àrea de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de Barcelona en temes de ooperació empresarial i de l’AECID en el camp de les aliances publico privades-privats en contextos de crisi humanitària. És membre del Teaching Business and Human Rights Forum de la Columbia University (Nova York).

És autora de nombrosos articles i llibres sobre el paper de les empreses respecte els tres eixos de treball de Nacions Unides, entre ells Guía pràctica de Drets Humans per a empreses (2006), Poden les empreses contribuir als ODM? Claus per a entendre i actuar (2009) i La RSE en contextos de conflicte i post-conflicte: de la gestió del risc a la creació de valor (2010). Ha treballat en diferents òrgans de Drets Humans de les Nacions Unides a Ginebra i ha participat en diversos projectes sobre aquest tema per a la Unió Europea i a través d’institucions de referència com el CIDOB i l’ICIP. Com assessora de l’organització aquest últim és l’encarregada de promoure un network internacional sobre business, conflict and Human Rights.

Entrevista

Responsablia: Com et defineixes a nivell personal i un nivell professional?

María Prandi: sóc una persona compromesa amb fer que les coses avancin el màxim possible en l’àmbit d’empresa i Drets Humans des de la convicció i la professionalitat. Són ja 15 anys de treball en un terreny difícil i complex del qual he après moltíssim, tant a nivell humà com a nivell professional. El haver guanyat fa uns mesos el prestigiós premi de la Business for Peace Foundation d’Oslo que atorguen els premis Nobel de la Pau i d’economia per un projecte del qual sóc co-fundadora ha suposat un impuls més a la tasca realitzada fins ara. ¡Ara toca seguir!

Responsablia: Segons la seva àmplia experiència professional en el camp de l’empresa i Drets Humans, s’ha progressat suficient en aquesta matèria a Espanya? Com ha afectat la crisi en aquesta matèria?

María Prandi: És cert que s’ha avançat molt, però també estic convençuda que és necessari avançar més tant per part dels governs com per part de les empreses. El fet que el govern no hagi aprovat encara el Pla Nacional d’empresa i Drets Humans, després de realitzar durant un any i mig consultes a tots els actors involucrats, és un gran llast per a aquest país. A diferència d’altres països avançats, Espanya continua a la cua de considerar aquesta qüestió com a objecte d’ una política pública que clarifiqui a les empreses que s’espera d’elles. Pel que fa a les empreses, algunes d’elles presenten avenços significatius mentre que altres no acaben d’entendre que la seva sostenibilitat es troba compromesa en el a mig termini si no són capaces de comprendre la importància de les seves responsabilitats per a les persones i la llicència social per a operar.

Responsablia: El treball forçat i el treball infantil, són dos problemes existents a l’actualitat. Quina és la seva proposta per a la seva eradicació?

María Prandi: És cert que aquests són dos xacres que afecten un gran nombre de persones. 168 milions de menors treballen en el món dels quals 85 milions duent a terme tasques perilloses, especialment en el camp. ¡I poques persones saben que aquest fenomen afecta fins i tot a països com els Estats Units! 12 milions són treballadors forçosos, dels quals es calcula que la meitat també són menors. Són dades inacceptables en el segle XXI. La font principal d’aquestes xacres és la pobresa. El pagament de salaris dignes en els països del Sud i la creació d’oportunitats per a l’emprenedoria per als joves seria fórmules útils per revertir aquestes xifres. L’educació és una altra pedra angular: per cada any que un nen deixa d’anar a l’escola, es redueixen les seves possibilitats de tenir ingressos més estables quan sigui gran, adverteix l’OIT. La discriminació en el lloc de treball és un altre problema urgent a nivell global.

Responsablia: Les preocupacions laborals i de respecte als Drets Humans, són les dues cares de la mateixa moneda?

María Prandi: crec que la crisi ha ens ha ensenyat la importància de respectar els drets laborals en qualsevol país del món. Una persona que ara cobra menys pel mateix treball o que fa hores extres perquè és el que considera normal pot sentir-se ara més a prop a aquells milers de centenars de treballadors que treballen en les cadenes de subministrament de les grans empreses globals amb difícils condicions laborals i, en alguns casos, extremes. Crec que la crisi ens ha fet entendre que el nostre mode de consum ha de ser més sostenible i respectuós amb els Drets Humans.

Responsablia: De la rellevància que dóna l’educació a una societat, quins elements proposes en el pla educatiu actual per a que la ciutadania i les empreses siguin més tolerants i respectuoses amb els Drets Humans?

María Prandi: És imprescindible ensenyar els joves a entendre que el joc ha de ser jugat assumint les nostres responsabilitats com a consumidors, treballadors o empleadors. Acabo de finalitzar una investigació per a les Nacions Unides i una de les conclusions de l’estudi mostra que l’educació esdevé cada vegada més per portar als alumnes a implicar-los en projectes multi-disciplinars i amb un impacte social. I, a més, ¡les noves generacions busquen precisament això! Falta, però, que el sistema educatiu sigui capaç d’entendre que no es pot ensenyar de la mateixa manera el 2015 que fa 100 anys.

Responsablia: Finalment, li demanem que comparteixi amb nosaltres una frase, un llibre i un referent, encara que no siguin en l’àmbit de la RSE, l’empresa i els DD.HH.

María Prandi: Tinc un document obert al meu ordinador on estic assenyalant frases que em semblen extraordinàries. Hi ha una d’Anatole France, que diu ” To accomplish great things, we must not only act, but also dream, not only plan, but also believe “. (Per fer grans coses, no només cal actuar, sinó també somiar, no només planejar sinó creure). Crec que reflecteix una mica els dogmes que crec que hi ha que seguir en la vida.

Tinc també algunes referències en la meva vida. El primer d’ells, el meu pare, sens dubte, una persona d’un gran valor intel·lectual e inesgotable humilitat. Però, més enllà dels grans personatges, he tingut la sort de treballar, parlar i conèixer a gent moguda per valors universals en el meu treball diari. És la sort de treballar a l’ecosistema dels Drets Humans. Són persones que m’han ensenyat principis com la perseverança, la honestedat amb un mateix i amb els altres i la importància d’implicar-s’hi, personal i professionalment, a canviar les coses que no ens agraden d’aquest món.

Responsablia: Moltes gràcies Maria per respondre el nostre breu qüestionari, ha estat un plaer tenir-te al nostre quart número del butlletí de RESPONSABLIA. Espero hagi estat d’interès pels nostres subscriptors i lectors del butlletí, als que enviem una afectuosa salutació.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Responsablia

Empresa i Drets Humans (I): la RSE

3n4_Foto Editorial_juliol 2015Amb aquest article s’inicia una sèrie de tres articles dedicats a “L’empresa i els Drets Humans“.

En aquest article anem a analitzar, en general, doncs aquest tema dóna per a molta literatura, el paper que la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) desenvolupa en aquest tema tan delicat i, alhora, fonamental.

Trobem la següent definició de la RSE en la Estratègia Espanyola de RSE, estratègia 2014-2020, que depèn del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social: “La responsabilitat social de l’empresa és, a més de compliment estricte de les obligacions legals existents, la integració voluntària per part de l’empresa, en el seu govern i gestió, en la seva estratègia, polítiques i procediments, de les preocupacions socials, laborals, mediambientals i de respecte als Drets Humans que sorgeixen de la relació i el diàleg transparents amb les parts interessades, responsabilitzant-se així de les conseqüències i dels impactes derivats de les seves accions”.

Per tant, els Drets Humans (DD. HH.) formen part de la pròpia definició de la RSE, amb la qual qualsevol estratègia empresarial en matèria de RSE haurà d’incorporar, inevitablement, en un dels seus elements de gestió, les actuacions efectuades en matèria de respecte dels DD. HH.

I les principals iniciatives internacionals en el camp de la RSE i de DD.HH., posen de manifest aquesta àrea d’incidència en la gestió de la RSE, els Drets Humans. Entre elles hi trobem les següents:

  • El Pacte Mundial de Nacions Unides.
  • Les línies directrius de l’OCDE per a les empreses multinacionals.
  • La Declaració tripartita de principis sobre les empreses multinacionals i la política social de l’OIT.
  • L’ISO 26000.
  • Els principis rectors sobre les empresa i els Drets Humans de les Nacions Unides.

Entre les mesures contingudes en l’esmentada Estratègia Espanyola de RSE, trobem les següents accions a implantar, relacionades amb els DD.HH.:

  • Respecte i protecció dels Drets Humans en tota la cadena de valor.
  • Promoure la incorporació de criteris socials, mediambientals, de Drets Humans i ètics en les licitacions i adquisicions públiques vinculades a l’objecte del contracte.
  • Estudi de “l’informe de la Representant Especial del Secretari General sobre la qüestió dels Drets Humans i les Empreses Transnacionals i altres empreses, John Ruggie,” del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

De tota manera, Espanya encara no ha aprovat el “Pla d’empresa i Drets Humans”.

En conclusió, malgrat la rellevància dels DD. HH. i els beneficis tangibles i demostrats que la implantació de la RSE implica a l’empresa, que culminen en la creació de valor intangible (prescripció, reputació corporativa, imatge de marca, la retenció de talent, innovació responsable, etc.), i tangible (mètodes existents de valoració i monetització de valor intangible), de moment, el que predomina són les intencions, les declaracions i les propostes d’accions.

Però els DD. HH. són un tema prou transcendental, que retardar la seva inclusió en les empreses com a element de gestió, a incloure en l’estratègia global i transversal de la RSE, és perjudicial per a la societat. I aquesta ha de ser la que, arran de la demanda de la seva exigibilitat en la gestió empresarial, atorgarà la coneguda com “llicència social per a operar”.

I des de Responsablia, com un actor social, donem suport a totes les accions a favor de la inclusió sense reserves, sense esquerdes i forma íntegra en contingut i abast, de la gestió dels DD. HH. a les empreses, més enllà del mer compliment normatiu.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Responsablia

El propòsit (III): la passió

n8_La passió

El nou ciutadà, aquí batejat amb el nom de “ciutadà moral”, té un propòsit que el guia. És convenient recordar de nou els elements que componen el propòsit: la missió, la passió, la vocació, la professió i el reconeixement.

En l’article anterior, es va explicar la missió, el primer element del propòsit del ciutadà emergent en la nova era, la era de la sostenibilitat. En el present article es desenvolupa el segon element: la passió.

Dels significats que es poden trobar al diccionari sobre el terme, el que es refereix a l’element del propòsit del nou ciutadà, és el que significa “tenir gana o afició vehement a alguna cosa“.

I és precisament aquest el sentit que atorga aquest element: a partir de la configuració de la missió, com es va explicar en l’article anterior, suposa la definició del propòsit, s’ha d’afegir la passió com a l’ingredient actitudinal imprescindible, que serveix com a ajuda i suport per a la consecució diària dels objectius proposats pel propòsit.

Una de les claus a l’hora de voler emprendre un camí professional, ja sigui un propi camí, en grup o per a un tercer, és afegir la passió pel que fas al conjunt de les teves habilitats, capacitats i coneixements.

Però en el cas que ens ocupa, la passió arriba a un grau superlatiu, entès com “el motor que necessita la missió per dur a terme el propòsit“. Gràcies a la passió:

  • Es superen els obstacles que el ciutadà es troba pel camí.
  • S’aporta vitalitat suficient per alimentar la constància en l’objectiu marcat.
  • Es reforça una visió positiva davant diferents indecisions o dubtes que puguin sorgir.
  • S’aixeca el baix estat d’ànim que, amb major o menor freqüència, apareix.
  • En definitiva, és la font inesgotable d’energia necessària per a perseguir el propòsit definit.

Hi ha una definició de l’actitud que encaixa perfectament amb la idea que es vol transmetre de la passió i és la que contempla aquella com “la predisposició apresa a respondre d’una manera consistent a un objecte social”.

La passió és l’element actitudinal del propòsit, i cal alimentar entre d’altres, els següents aspectes que configuren una actitud com s’acaba de definir:

  • Predisposició per superar, per créixer, per millorar, per continuar pel camí que guia el propòsit.
  • Esforç constant, fins i tot arribant fins al sacrifici de vegades, per evitar la deixadesa i la desídia.
  • Perseverança en l’objectiu definit, amb la millora contínua i l’adaptació a les circumstàncies.
  • Optimisme permanent , el context sovint varia, però aquest factor sempre ajuda i encoratja.
  • Convicció a l’assoliment, a la recompensa, que no és cap altre que la definida pel propòsit.

És desitjable que, pel camí, trobem persones que comparteixin en gran mesura el propòsit marcat, perquè així trànsit es fa molt més fàcil, al mateix temps que els elements dissuasoris, lesius i negatius que normalment apareixen, són més fàcilment superables.

Però, en qualsevol cas, la passió és l’ingredient essencial en la nostra actitud per encarar el propòsit que s’ha marcat el nou ciutadà.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Ciutadà moral

En clau de RE: la música de la nova empresa

n8_En clau de RE, la música de la nova empresa

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La nova empresa, des d’aquí amb el nom “empresa disponible“, és la empresa que sorgeix en la nova era, la era de la sostenibilitat.

Aquesta empresa, a partir de la incorporació de la Responsabilitat Social Empresarial en la seva estratègia i gestió, comporta “una melodia permanent d’acompanyament permanent “, en el sentit contextual de gestió empresarial, que des d’aquí es proposa que sigui “en clau de RE .

La nota musical RE és la nota que defineix la nova empresa, per a cadascun dels següents elements de gestió, que culminen amb la creació de valor intangible:

  1. Impacte econòmic = > REtorn de la inversió.
  2. Impacte social = > REtorn a la comunitat.
  3. Impacte ambiental = > REduir, REutilitzar i REciclar.
  4. Govern corporatiu = > REorganització.
  5. Compliment = > REspecte a les normes.
  6. Grups d’interès = > REalimentació.
  7. Drets Humans = > REspecte a les persones.
  8. Ètica = > REvitalització.
  9. Canvi = > REnovació.
  10. Innovació = > Reinventar-se.
  11. Millora contínua = > REvisió.
  12. Valor intangible = > REvalorització.

Els esmentats elements de gestió són elements clau per al desenvolupament adequat en la empresa de la Responsabilitat Social Corporativa (RSE), així que, a l’òptim, amb el ple rendiment dels mateixos, s’arriba a la plena integració de la RSE a l’empresa.

En particular, amb la triple compte de resultats, que analitza l’impacte econòmic, ambiental i social que la empresa produeix per la seva activitat, l’empresa obté la REafirmació de la seva participació com a actor social i que conviu en la comunitat a on opera.

D’altra banda, amb els assolimets en els aspectes del govern i compliment, l’empresa aconsegueix la REadmissió com a empresa que compleix amb la legalitat.

Amb els assoliments en els aspectes dels grups d’interès, drets humans i ètica, la empresa arriba a la seva REputació com a empresa socialment responsable.

Finalment, amb la correcta gestió del canvi, la innovació i la millora contínua, la empresa aconsegueix una adequada REacció davant els imprevistos, ja siguin a nivell intern o extern i de qualsevol tipus (polític, econòmic, social o tecnològic).

S’exigeix que l’empresa dugui a terme una verificació dels assoliments de tots i cadascun dels elements de gestió esmentats. Per tant, ha de rendir comptes, és a dir, ha de REportar. I com a resultat, l’empresa adquireix un augment del seu valor intangible.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Empresa disponible

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies