Monthly Archives February 2016

Els colors de sostenibilitat (I): la gestió tricolor

 

n13_Els colors de la sostenibilitat (I)_la gestió tricolor

La nova empresa, que sorgeix a la nova era, l’era de la sostenibilitat, se l’ha titulat com “empresa disponible“, oberta, alerta i atenta permanentment.

La nova empresa adopta la RSE, Responsabilitat Social Corporativa, en la seva estratègia, gestió i operativa diària. Per tant, incorpora la triple compta de resultats en la seva rendició de comptes. Això implica report i comunicació no només en l’àmbit econòmic, sinó també en matèria social i mediambiental.

Per tant, l’estratègia ha passat de ser “monocolor”, amb la difusió de la informació econòmic-financera en exclusiva, a “multicolor”, amb la incorporació de la informació de l’impacte social i mediambiental que genera l’activitat de l’organització.

S’associa de manera innata o axiomàtica els següents colors a les diferents rendicions de comptes que es comuniquen, distingint entre:

  • Report de l’impacte econòmic generat: color blau.
  • Report de l’impacte social generat: color vermell.
  • Report de l’impacte ambiental generat: color verd.

El color blau simbolitza i s’associa amb l’etern, i en aquest sentit, és etern i imperible que les empreses per sobreviure han d’obtenir beneficis. Per aquest motiu és el color escollit per a l’aspecte econòmic de l’activitat de l’empresa.

El color vermell simbolitza l’amor a les persones i, en aquest sentit, és ideal per a definir l’aspecte social de l’activitat de l’empresa. També és el color de la passió, que juntament amb el propòsit, representen dos condiments bàsics per construir confiança.

El color verd simbolitza la vegetació i l’ecologia. És el color més evident i indiscutible en la seva vinculació amb un dels tres impactes que l’activitat de l’empresa genera a la societat, en aquest cas, el relacionat amb l’aspecte mediambiental.

La virtut suposa “la capacitat que té una cosa de produir un determinat efecte positiu“. A partir d’aquesta definició, trobem que la gestió tricolor incorpora les següents virtuts:

  • El color blau dóna la virtut de la gestió.
  • El color vermell dóna la virtut relacional.
  • El color verd dóna la virtut ecològica.

Si l’empresa conjumina aquestes tres virtuts en la seva estratègia i gestió, que conjuminant tots els conceptes i els arguments ja explicats, aquesta gestió es podria anomenar com “gestió tricolor virtuosa“, sens dubte s’acostarà a una gestió sostenible i responsable, basada en una adopció estratègica de la RSE, Responsabilitat Social Empresarial.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Empresa disponible

El compromís (II): la seva composició

n13_El compromís, la seva composició

El nou ciutadà que sorgeix en la nova era, l’era de la sostenibilitat, en aquest blog temàtic se li ha anomenat “ciutadà moral“.

En l’article anterior es va comentar que la raó de ser del compromís era que el nou ciutadà és un actor social, per la qual es relaciona, interactua i pren decisions que afecten als altres.

També es va comentar que el nou ciutadà té un component essencial: és una persona sostenible, segons la nova era que el toca viure, l’era de la sostenibilitat. Per tant, és una persona preocupada pel seu entorn social i amb el medi natural. Amb els dos conviu, interactua i es relaciona.

A partir de les conclusions de l’article anterior, es pot establir una proposta inicial i oberta de la composició del compromís que adopta el nou ciutadà, a partir d’una sèrie de preocupacions que es detallen a continuació:

  1. Preocupacions de respecte pels Drets Humans (nens, igualtat, etc).
  2. Preocupacions de respecte al medi i l’entorn natural.
  3. Preocupacions de respecte a la diversitat i la biodiversitat.
  4. Preocupacions de respecte a la llibertat d’expressió i a la diferència.
  5. Preocupacions de respecte a les normes i a les lleis que regeixen la societat.
  6. Preocupacions de foment a l’educació en aptituds i en actituds.
  7. Preocupacions de foment del treball digne.
  8. Preocupacions de foment de la cooperació i el desenvolupament dels més desvalguts.
  9. Preocupacions de foment d’una justícia i d’una sanitat per a tots.
  10. Preocupacions de foment d’hàbits de vida saludables (nutrició, esport, etc).
  11. Preocupacions de foment de la lliure competència i accés a finançament.
  12. Preocupacions de foment d’un accés a l’energia i als recursos iguals per a tots.

Per tant, el nou ciutadà es compromet a respectar i promoure el desenvolupament de la resolució de les preocupacions, les quals es fonamenten per les desigualtats generalitzades.

Les desigualtats vénen motivades, d’una banda, per una dolenta distribució i/o assignació de recursos i, d’altra banda, per una imposició arbitrària afavorint a alguns i amb una falta de respecte a les classes no dominants.

El nou ciutadà, per tant, es compromet en funció de les seves facetes i rols, en temps d’estudi, treball, família o lleure. Sempre té clar el que el mou, el seu compromís és permanent i evoluciona constantment, en funció d’aquests rols en el qual està immers. Per exemple, és més probable, en el seu rol de treballador, que el preocupi molt més el foment del treball digne. També es compromet en funció de la seva relació amb els grups d’interès, identificats en l’article anterior. La priorització en ambdós casos, varia.

Per tant, el nou ciutadà és una persona sostenible i, per extensió, compromesa.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Ciutadà moral

ENTREVISTA a: Domènec Melé Carné

Domènec Melé CarnéDomènec Melé és Professor emèrit ordinari de l’IESE Business School, on ha estat Professor d’Ètica Empresarial durant 30 anys. És Doctor Enginyer Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, Doctor en Teologia per la Universitat de Navarra i Llicenciat en Ciències per la Universitat de Barcelona. Abans d’unir-se a l’IESE va ser Catedràtic de Tecnologia Química a la Universitat Politècnica de Valencia i Professor Ordinari de Materials a l’Escola d’Enginyers Industrials de Sant Sebastià (Universitat de Navarra). És membre de diverses societats científiques internacionals i de cinc comitès editorials. Segueix participant activament en conferències i seminaris d’ètica empresarial, responsabilitat empresarial i filosofia de l’empresa. És autor, coautor o editor de 15 llibres, 60 articles científics i 20 casos d’estudi. Els seus últims llibres són Ètica en Direcció d’Empreses (Pearson, 2016) i Fonaments Antropològics de la Direcció d’Empresa (Eunsa, 2015), publicats també en anglès. El 1983 va ser ordenat sacerdot en la prefectura de l’Opus Dei (Església Catòlica).

Entrevista:

Responsablia: Com es defineix a nivell personal i un nivell professional?

Domènec Melé: Personalment intento viure d’acord amb el que sóc, sacerdot i acadèmic. Estic molt compromès amb la millora de ètica de les empreses i en la promoció d’una direcció humanista que sàpiga harmonitzar la necessària eficiència amb la qualitat humana en l’organització.

Responsablia: Segons el seu criteri, a què s’hauria de comprometre una empresa de forma pública i manifesta, respecte a la societat en general i les parts interessades en particular? És partidari del seu control i seguiment a través d’un Comitè d Ètica?

Domènec Melé: Estem profundament llastrats per una visió economicista de l’empresa, en el qual els beneficis i el valor de l’acció són vistos com a l’únic i suprem fi de l’empresa. Tanmateix, està emergint una nova visió impregnada de responsabilitat, que considera l’empresa com una part essencial per construir una bona societat i que, per tant, s’ha de comprometre al bé comú d’aquesta societat. A mi em sembla més importants les conviccions profundes que les declaracions públiques, encara que són mes valorables si són sinceres i no un simple instrument, potser fictici, per millorar la reputació.

En la meva experiència, els grups d’interès esperen fets, més que paraules, però els informes i memòries són bones si responen a la realitat.

Responsablia: En la seva opinió, quins valors mínims ha d’assumir una empresa per a que pugui ser considerada ‘ètica’? Quines mesures proposaria per això (per exemple, polítiques, certificacions, segells, etc.)?

Domènec Melé: L’ètica té uns mínims que, en gran mesura ja es troben coberts per les lleis en molts països, però en un món global no és sempre així i les certificacions tenen molt sentit, especialment en cadenes de subministrament, on els primers fabricants de la cadena es troben a països no del tot respectuosos amb les persones i el medi ambient. A més, les lleis no poden cobrir-ho tot. Els mínims ètics exigeixen “compliance” (compliment), i és plausible que moltes empreses estiguin fent un gran esforç en aquest sentit. No obstant això, seria un greu error transformar el compliment en un rígid compliment de normes, si faltés pedagogia per explicar el sentit i la manca de motivació. És important tenir en compte, a més, que l’ètica més que mínims de compliment busca la promoció de l’excel·lència humana i les virtuts, que es converteixen en competències morals en l’empresa.

Responsablia: Segons la seva experiència docent, com s’hauria d’abordar la incorporació de l’ètica empresarial en els diferents plans formatius universitaris de grau, de, postgrau i/o màster? Les universitats i escoles de negocis estàn per la feina? Els directius actuals, l’aprenen, l’assumeixen i l’incorporen a la seva actuació professional?

Domènec Melé: Sense cap dubte. És una assignatura pendent en moltes universitats que encara no han incorporat l’ètica empresarial en els seus plans d’estudis o ho deixen com una matèria optativa, la qual cosa ja és tot un missatge. L’escola de direcció per a la qual he treballat i a la que segueixo vinculat tenim clar que ètica no només ha de tenir el seu lloc com a matèria pròpia, sinó que ha d’integrar-se en totes les matèries. I els executius ho valoren positivament.

Responsablia: Hi ha una correlació entre una major implantació de la RSE, Responsabilitat Social Empresarial, i una major percepció ètica de l’empresa?

Domènec Melé: La RSE, quan és seria, es troba fonamentada en sòlids principis ètics. D’una altra manera és retòrica, imatge o com es vulgui dir, i, a la llarga, ni tan sols contribueix als resultats perquè la gent, tard o d’hora, acaba veient el que està a sota.

Responsablia: Finalment, li demanem que comparteixi amb nosaltres una frase, un llibre i un referent que li hagin influït en el seu desenvolupament personal i professional.

Domènec Melé: si he de limitar a una sola resposta, seré, coherent amb el següent:

  • Frase: “De què li serveix a un home guanyar el món sencer i perdre la seva ànima?”. És una frase de l’Evangeli, com molts reconeixeràn. Expressa una jerarquia de valors que és la clau per a un correcte posicionament de l’ètica.
  • Llibre: M’inclinaré pel llibre més venut del món, però no per això, sinó pel seu contingut: La Bíblia, i especialment, el Nou Testament. El llegeixo una mica cada dia.
  • Referent: Per a mi un referent immediat en la meva vida ha estat i és Sant Josep María Escrivà, de qui vaig aprendre a valorar tot el que és humà, donant un valor espiritual i, en darrer terme, Jesucrist, un gran líder amb un estil molt particular. Per als que tenim fe és, a més, el fill de Déu encarnat. No trobo referent major que aquest, també per a la vida professional, al marcar la manera de tractar als altres: no només amb sinceritat i honestedat, també amb esperit de servei.

Responsablia: MOLTES GRÀCIES Domènec per respondre el nostre breu qüestionari, ha estat un plaer comptar amb vostè en la nostra vuitena edició del butlletí de RESPONSABLIA. Espero hagi estat d’interès pels nostres subscriptors i lectors del butlletí, als qui enviem una afectuosa salutació.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Responsablia

Empresa i l’ètica (II): compromís públic necessari

Compromís public: valor - contribució

Aquest és el segon i últim article en el que s’aborda la temàtica relativa a “L’empresa i l’ètica“.

En l’article anterior es va tractar a aquesta temàtica des del punt de vista intern de l’empresa, com a pedra angular sobre la qual es sustenta la generació d’una nova cultura empresarial.

Es va arribar a la conclusió de que, per a construir una cultura empresarial s’ha d’aplicar la deontologia, desenvolupada sota una formalització d’un codi d’ètic i/o de conducta. Finalment, es van proposar una sèrie de recomanacions per dur a terme aquesta tasca amb èxit, aparentment senzilla, però que per la seva rellevància no ho és en absolut.

En el present article es tracta la temàtica de l’empresa i l’ètica des del punt de vista extern de l’empresa, entesa com la relació del compromís global que l’empresa declara els seus grups d’interès. Hi ha dues qüestions que l’empresa, a l’hora de plantejar-se aquest compromís, ha de plantejar-se. La doble qüestió planteja un doble compromís respecte als valors i respecta a la contribucio de l’empresa en relació amb els seus grups d’interés.

Per tant, el compromís públic necessari ha d’abordar els següents apartats:

  • Els valors  amb els quals l’empresa desenvoluparà la seva estratègia, gestió i operativa.
  • La contribució en matèria social, mediambiental, ètica, laboral i de Drets Humans.

El compromís respecte als valors que l’empresa assumeix han d’incloure, almenys, aquests apartats, els quals han de tenir en compte els valors en el moment de la seva definició:

  • Criteris d’adopció de la presa de decisions de l’Alta Direcció, segons la seva visió i missió.
  • Criteris de contractació (persones, socis, subcontratas, proveïdors, etc.).
  • Criteris de compliment dels valors que ha assumit tota l’organització.
  • Criteris de planificació de la formació i la sensibilització, alineats amb els valors.
  • Criteris de resolució de conflictes propis i amb tercers, a partir de la mediació.

El compromís respecte a la contribució de l’empresa ha d’incloure, almenys, aquests apartats:

  • Criteris de contribució de l’empresa d’índole social.
  • Criteris de contribució de l’empresa d’índole mediambiental.
  • Criteris de contribució de l’empresa d’índole ètic, de transparència i de report.
  • Criteris de contribució de l’empresa d’índole laboral.
  • Criteris de contribució de l’empresa de respecte als Drets Humans.

Tots els criteris han de ser procedimentats, validats, comunicats i coneguts pels grups d’interès afectats pels mateixos. El grau de compliment dels criteris implicarà el grau de reputació corporativa i d’imatge de marca que l’organització projecta a l’exterior.

Cal afegir que l’entorn i el medi natural són canviants, per la qual cosa els criteris que composen el compromís que l’empresa ha declarat han de ser revisats anualment, a partir de l’actualització permanent relativa a tendències, rols, tecnologies, innovacions i relacions amb les parts interessades.

Des de Responsablia, com consultoria especialitzada en matèria de RSE, ajudem les empreses a implementar el seu compromís públic necessari, que completarà la seva cultura corporativa.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Responsablia

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies