Monthly Archives July 2016

L’empresa i l’impacte social (I): llicència social per operar

n14_Editorial_juliol 2016

Aquest és el primer article d’una sèrie de tres articles que abordarà la qüestió relativa a “l’empresa i l’impacte social.

Una de les característiques definitòries de la RSC, Responsabilitat Social Corporativa, correspon a la consideració i l’avaluació de l’impacte social que, per l’activitat de l’organització, provoca en la comunitat on opera.

A partir de l’impacte social, per a les decisions que es prenen dins d’una organització, es proposa incloure cinc consideracions a tenir en compte quan es tracta de pensar i prendre aquestes decisions. S’esmenten a continuació:

  1. L’afectació i  la repercussió social que genera aquesta decisió.
  2. La segmentació d’aquesta afectació per aquesta decisió, en grups d’interès.
  3. Les conseqüències a nivell organitzatiu, en recursos, processos i procediments.
  4. Les conseqüències que afecten la cultura (àmbit intern) i a la reputació (àmbit extern).
  5. Afectació en els resultats tangibles (augment de vendes) i intangibles (imatge de marca).

És convenient que una organització, en la relació bilateral amb la comunitat on opera, ha d’adoptar una sèrie de manifestacions amb la clara intenció d’establir una relació, diàleg i comunicació positiva, amistosa i ciutadana amb la comunitat. Proposem les següents manifestacions que s’han de comunicar a tots els grups d’inetrés:

  • Compromís: llista de les obligacions que l’organització es compromet a adoptar en la seva relació amb la comunitat.
  • Contribució: llista d’activitats i accions definides amb objectius i metes a assolir, per ser un membre actiu i integrat en la comunitat.
  • Propòsit: ferma determinació de dur a terme les obligacions, les activitats i les accions anteriors, a incorporar a la missió i la visió de l’organització.

A partir d’aquestes manifestacions, l’organització obté l’anomenadallicència social per operar”, que li dóna la comunitat en forma de reconeixement i integració plena i satisfactòria en ella. Per tant, la resta de membres de la comunitat acceptar immediatament que l’organització convisqui conjuntament amb ells.

Per a que la llicència social es renovi, ha d’haver un control social basat en les següents consideracions:

  • Anàlisi de l’activitat de l’organització i l’impacte que genera, repercussions materials i immaterials.
  • Anàlisi de la relació bilateral mantinguda, a partir del diàleg i la comunicació existents, si ha estat transparent, fluid i constructiu.
  • L’anàlisi de la informació i report que l’organització proporciona, la seva veracitat i exactitut.
  • Anàlisi d’aliances i altres accions que afavoreixen el desenvolupament sostenible de la comunitat, amb resultats tangibles i intangibles.

L’organització haurà de preocupar-se per trobar els representants tant públics com de la societat civil representatius i portaveus de la comunitat on operi.

Des de Responsablia , com consultoria especialitzada en termes de RS&S, Responsabilitat Social & Sostenibilitat, des de la incorporació de la RSE a les organitzacions, ajudem en la gestió de l’impacte social, amb accions de consultoria, formació i sensibilització que, entre altres beneficis, atorga a l’organització la “llicència social per operar“.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Responsablia

Entrevista a Arcadi Oliveres

arcadioliverasArcadi Oliveres és Doctor en Ciències Econòmiques; Professor Titular del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona; Professor de diversos doctorats, màsters, postgraus i assignatures de lliure elecció a la Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Lleida, Universitat de Girona.

És President del Patronat de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès; Membre de la Societat Catalana d’Economia; President de l’ONG “Justícia i Pau” de Barcelona (2002-2014); Co-Impulsor del moviment social “Proces Constituent”.

És autor dels llibres:

Contra la fam i la guerra“. Angle Editorial (Barcelona, 2004). Tercera edició.

Un altre Món“. Angle Editorial (Barcelona, 2006). Segona edició.

«El meu camí cap a la utopia». Angle Editorial (Barcelona, 2008).

Aturem la crisi“. Angle Editorial (Barcelona, 2010).

Autor de diverses publicacions en els següents àmbits d’investigació: les relacions Nord-Sud. Deute extern. Comerç internacional. Cooperació al desenvolupament. Governança econòmica global. Globalització. Ètica i economia. Economia de la defensa. Despesa militar. Indústria i comerç d’armament. Reconversió. Desenvolupament davant de desarmament.

Entrevista:

Responsablia: Com et defineixes a nivell personal i a nivell professional?

Arcadi Oliveres: Com economista heterodox, pacifista irrenunciable i ciutadà d’un món que ha de ser sense fronteres.

Responsablia: Com a Ex-President de l’ONG “Justícia i Pau”, dedicada a la promoció i defensa dels drets humans (també a la justícia social, la pau i el desarmament, la solidaritat i el respecte al medi ambient), Creus que l’auge de la RSC, Responsabilitat Social Corporativa, ha afavorit a que es fomenti i promogui el respecte als drets humans, dins i fora de l’organització?

Arcadi Oliveres: Crec que encara partint de principis ben intencionats, la seva aplicació no ha estat fructífera. Quan ens fixem en les empreses que ocupen els primers llocs en el rànquing de la RSC ens adonem de que són el més impresentables del país o fins i tot del món.

Responsablia: Segons la teva dilatada experiència en el món de les ONG, Has percebut una major acció social de les empreses?

En aquest sentit, Quines són les principals fórmules que empren les empreses per a desenvolupen la seva acció social?

Arcadi Oliveres: He percebut molt poca acció social a les empreses amb voluntat lucrativa (tret de les cooperatives i d’algunes micro-empreses), regides amb l’únic objectiu de maximitzar el benefici i que quan actuen amb “vocació social” ho fan amb vistes a la desgravació fiscal o a efectes de pur màrqueting.

Responsablia: Hi ha molta confusió sobre els termes de la RSC Responsabilitat Social Corporativa, i acció social i sovint es solapen. En aquest sentit, Com defineixes la RSC d’una organització?

Quins haurien de ser els elements característics que facin efectiva i creïble la RSC a les organitzacions?

Arcadi Oliveres: Responsabilitat Social es té quan es paguen salaris superiors a l’establert per la llei, quan no hi ha frau fiscal, quan es té una exquisida cura del medi ambient i quan s’exerceix la solidaritat sobre l’entorn social, proper o llunyà.

Responsablia : La societat civil està reaccionant de diferents maneres, fórmules i actuacions a la situació de crisi i de canvi existents. En la teva opinió, Les empreses han respost i s’han adaptat de la mateixa manera?

¿S’ha canviat la manera d’actuar i de pensar de les empreses, davant la nova situació global de l’economia i del mercat?

I en el terreny educatiu i formatiu, Quines creus que haurien de ser les guies de formació en les empreses, per adaptar-se a l’entorn i el context actuals?

Arcadi Oliveres: Les empreses -cal diferenciar entre grans, mitjanes i petites-, s’han adaptat només en la mesura que pretén seguir garantint la seva obtenció de beneficis. S’hauria de pensar en la distribució del treball, en reduir enormement la forquilla salarial , en abandonar el pagament de “bonus” diferents als seus directius i deixar de contemplar als dividends empresarials – èticament difícils d’acceptar -, com a guia del comportament dels responsables empresarials.

En l’àmbit formatiu haurien de canviar-se radicalment els plans d’estudis de les facultats d’economia i de les escoles de negocis, tenaçment – i absurdament – lligats a la compta de resultats i al creixement constant sense cap sentit.

En l’àmbit informatiu hauríem de deslligar-nos dels grans mitjans de comunicació, quasi sempre manipuladors i lligats a grans interessos econòmics.

Responsablia : Finalment, et demanem que comparteixis amb nosaltres una frase, un llibre i una referència que hagin influït en el teu desenvolupament personal i professional.

Arcadi Oliveres:

Frase: “Quan creguis que tot s’acaba, torna a començar”.

Llibre: Josep Mª Tortosa: “El joc global”.

Referència: Josep Albert (Pepe) Mújica.. Expresident de l’Uruguai.

Responsablia : MOLTES GRÀCIES Arcadi per respondre el nostre breu qüestionari, ha estat un plaer tenir-te en la nostra edició catorzena del butlletí de RESPONSABLIA. Esperem hagi estat d’interès als nostres subscriptors i lectors del butlletí, als que enviem una salutació afectuosa.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Responsablia

El valor compartit (III): govern i direcció

n18_El valor compartit (III)_govern i direcció

La nova empresa, que apareix simultàniament amb el sorgiment de la nova era, “l’era de la sostenibilitat”, se la defineix com una “empresa disponible” i inclou en la seva missió la de generar valor compartit.

Una de les implicacions que comporta la creació de valor compartit és el anomenat “govern i direccio“, que es desenvoluparà en aquest article.

A partir de la inclusió en la missió de la generació de valor compartit, s’incorpora la RSC, Responsabilitat Social Corporativa a l’estratègia, gestió i operació de l’organització.

Però l’aposta per la generació de valor compartit, té implicacions per a la direcció de l’organització. Es contempla, entre d’altres, les següents implicacions en la gestió:

  1. Alineació estratègica efectiva entre la propietat i la direcció.
    S’ha de comunicar de forma clara des de la Propietat cap a la Direcció de l’assumpció de l’objectiu organitzacional de generar valor compartit.
  2. Bon Govern: control, supervisió i informe.
    Ha de constar com un dels criteris de Bon Govern, la generació de valor compartit, avaluant de forma permanent la seva aplicació i informant dels èxits obtinguts.
  3. Nou estil de direcció: el lideratge responsable.
    Es desenvolupa amb la delegació de funcions, amb la cooperació, amb co-gestió de equips, amb aplicació a la consecució de assoliments i metes i amb la participació dels grups d’interès.
  4. Retribucions aplicables a aquest objectiu organitzacional.
    Establir una remuneració en funció de la consecució de l’objectiu de la creació de valor compartit, ja sigui una base percentual o una quantitat fixa segons la gradació en l’assoliment de l’objectiu, segons els indicadors de gestió aplicables per a aquest objectiu.
  5. Identificació i la interacció amb els grups d’interès.
    El valor compartit és avaluable en gran mesura de la satisfacció de les parts interessades, a partir de l’obtenció, entre altres factors, de la “llicència social per a operar”.
  6. Consideració i mesurament de l’impacte social i mediambiental.
    Un altre element avaluable en la generació de valor compartit són els esforços dirigits a la correcta gestió de l’impacte social i mediambiental generat per l’activitat de l’organització.
  7. Inclusió a la base de la cultura de l’organització.
    A la inclusió de l’objectiu de la organització de generar valor compartit, inclòs en la missió i visió, se li afegeix aquest element com a valor afegit a la resta de valors que fonamenten el comportament de l’organització, a nivell intern i extern.
  8. Implicació de tota l’organitzacio.
    L’abast també s’estén a la cadena de valor, a les subcontractes, als col.laboradors, a les aliances i sinergies, i a les persones i grups d’interès que tenen una relació directa amb l’organització. Tots units i alineata a l’assoliment d’aquest objectiu.

Aplicant aquests elements de gestió, es garanteix la incorporació de la generació de valor compartit com un dels objectius estratègics de l’organització.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Empresa disponible

El buenisme (I): dessitjar i practicar el “bon dia”

n18_El buenisme, desssitjar i practicar el bon dia

El nou ciutadà, definit sota la denominació de “ciutadà moral“, apareix de forma simultània amb la nova era, “l’era de la sostenibilitat”, a partir del seu compromís social adquirit, ho desenvolupa sota l’òptica del “buenisme”.

La definició que dóna la Wiquipèdia al terme “buenisme” és la següent: “és un terme encunyat en els darrers anys, i encara no recollit en del DRAE (Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola), per a designar determinats esquemes de pensament i actuació social i política (com la multiculturalitat i la correcció política) que, de forma ben intencionada però ingènua, i basats en un mer sentimentalisme sense autocrítica cap als resultats reals”, pretén ajudar a individus i grups desfavorits o marginats.

A partir d’aquesta definició, que segueix una correlació entre el compromís social que adquireix en el seu ADN el nou ciutadà i la seva realització i manifestació a partir de l’òptica del buenisme, convé explicar com desenvolupar aquesta perspectiva cada dia. És el que es pretén en el present article.

El buenisme es practica cada dia amb un simple, però a la vegada ambiciós lema: “Dessitjar i practicar el bon dia”.

Les implicacions que es proposen a l’hora d’aplicar cada dia el buenisme, contra la no-aplicació, serien les següents:

  • Cooperació enfront de competència.
  • Bé comú davant bé propi.
  • Participació davant apatia.
  • Voluntariat davant inacció.
  • Ajuda personal davant ajut públic.
  • Retorn emocional enfront de retorn material.
  • Presència activa en la comunitat davant de la passivitat.
  • Promoció de la cultura de Pau davant de la cultura judicialitzada.
  • Afavorir inclusió enfront de l’exclusió.
  • Sortir de la zona de confort davant acomodació.

En un article anterior es va mencionar que “la cura del ciutadà moral serà l’ús de la ètica i la transparència com a guia en una triple dimensió: pel seu comportament, per les seves relacions amb els altres i en les seves decisions per dur a terme unes activitats o altres”.

Ja es va fer en un altre article anterior, però una vegada més cal recordar que la moral és una ciència que estudia el bé en general. Per tant, com el nou ciutadà pràctica el buenisme, s’ha proposat anomenar-lo com a “ciutadà moral”.

I en la pràctica, el nou ciutadà cada dia desitjarà al proïsme el bon dia, exercint i ajudant a aconseguir que sigui així tant en el seu comportament com en les seves relacions amb els altres i amb el medi natural.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Ciutadà moral

ENTREVISTA a Xavier Pladevall

xpladevall

Xavier Pladevall és Llicenciat en Administració i direcció d’empreses per Management School, Diplomat en Ciències de la Comunicació i Relacions Públiques per l’Escola Industrial de Barcelona; Llicenciat en Direcció Comercial per EADA; Llicenciat com “expert immobiliari, Graduat en Estudis Tècnics de la Construcció” per la Universitat d’Alcalá de Henares Madrid; Màster en Ciències dels Negocis per la Boston University (M.B.A.); Màster de “Estratègies de Màrqueting” per l’Institut Superior de Màrqueting de Barcelona; Diplomat en Tècniques de Motivació per a la UPC i finalment, Tècnic en Prevenció de Riscos Laborals (3 especialitats) per la UPC.

Des de 1994 i fins avui, imparteix conferències i seminaris per a diferents empreses, institucions i escoles de negocis, en àmbits com la comunicació, gestió i prevenció de riscos laborals (PRL) i les seves responsabilitats legals.

Al mateix temps ocupa càrrecs de Conseller en matèria de seguretat en diversos Consells d’Administració i Comitès de Direcció. Per citar alguns exemples: Grup Sapa, Grup Alumini Hydro, Cantalou, Abertis, Grup Flex & Gate, Zambón, etc.

A l’actualitat és Gerent-Director General de AP Europreven (SPA, Servei de Prevenció Aliè) i Gerent-Director Tècnic de Fahrenheit Consultors, consultoria especialitzada en l’organització, gestió i optimització de recursos en l’àmbit preventiu.

Anteriorment havia ocupat la responsabilitat tècnica i de PRL a diferents empreses, així com altres llocs de direcció i com a Administrador.

Entrevista:

Responsablia : Com et defineixes a nivell personal i un nivell professional?

Xavier Pladevall : A nivell personal: persona dinàmica, creativa i proactiva, gelós de la meva família, amic des meus amics i disposat a ajudar a qui ho precisi si la causa és justa. “Una bona persona”.

Professionalment: em considero un bon comunicador, seriós, rigorós, amb una forta vocació de servei (ajudar a les empreses a reduir la seva sinistralitat, fent-los rendible la seva inversió preventiva).

Responsablia : Com a Gerent-Director General de Europreven AP (SPA), a partir de la seva àmplia experiència en matèria de seguretat i salut laboral, Creus que existeix una correlació entre les empreses que incorporen en la seva estratègia i gestió la RSC, Responsabilitat Social Corporativa, i un menor accidentalitat?

Xavier Pladevall: Si, per descomptat, en els meus 27 anys d’experiència en aquest sector he pogut constatar que les empreses que activament i voluntàriament contribueixen a la millora de la societat, són empreses ètiques i compromeses amb els seus treballadors duent a terme una gestió responsable dels seus recursos per aconseguir no només nivells d’accidentalitat 0, si no que en la gran majoria de casos, són “Empreses saludables”, esperant la millora sistemàtica de la salut dels seus treballadors a través de campanyes de promoció de salut.

Responsablia : Com a Gerent-Director Tècnic de Fahrenheit Consultors, consultoria especialitzada en l’organització, gestió i optimització de recursos en l’àmbit preventiu, Quines són les claus per a que una empresa sigui eficient en aquesta matèria?

Xavier Pladevall: Sens dubte l’eficiència ve donada per l’assoliment de l’objectiu “accidentalitat 0”, amb els mínims recursos possibles. Aquesta dita que és fàcil de dir és una tasca molt difícil, perquè només s’assoleix quan s’aconsegueix implicar a tots els estaments de l’empresa en la consecució de l’objectiu i per fer-ho hem de millorar la percepció del risc de tots els membres de l’organització, proporcionar els mitjans adequats per al desenvolupament de les tasques assignades i establir un sistema de seguiment i control en cap cas sancionador , si no que es centri en fomentar les actituds i desenvolupar les habilitats dels treballadors i comandaments de l’organització.

En aquest sentit, Seria un factor clau la implantació de la RSC, Responsabilitat Social Corporativa?

Xavier Pladevall: Si per suposat, una empresa responsable sempre s’assegurarà per preservar la integritat física i mental dels treballadors i les seves famílies, posant tots els mitjans (tècnics, tecnològics, humans, etc.) que siguin necessaris, per minimitzar el factor risc impedint així  accidents i malalties professionals.

 

Responsablia : En breu es va a implementar la ISO 45001, que regularà el “Sistema de Gestió de la Seguretat i Salut en el Treball”, en substitució de l’OHSAS 18001. Creus que la integració amb els altres sistemes de gestió “sota segell ISO” afavorirà la gestió preventiva de l’organització?

Xavier Pladevall: La recerca d’un sistema perfectament integrat ha esdevingut des de fa temps una cosa semblant a la cerca ” del Dorado “ . Hauríem de començar preguntant-nos Integrat amb què? Hi ha dues mirades: la macro i la micro.

La mirada macro es refereix a que cada sistema de gestió ha de ser alineat amb els resultats de l’empresa com a un tot, l’organització inicialment ha de vessat resultats econòmics per salvaguardar la seva supervivència i ha de tenir un comportament adequat amb el seu entorn i la seva gent.

La mirada micro es refereix a cada sistema no generi ineficiència, registres o procediments duplicats, treball en contravia, rivalitats entre líders de cada sistema, saber en que es diferencien i en què són similars és una tasca clau.

Pel que fa a l’estructura, la norma ISO 45001 adopta una nova estructura d’alt nivell comuna a la norma ISO 9001, ISO 14001, ISO 27001. Això significa que té noves clàusules com a context de l’empresa, lideratge, planificació, etc., i altres clàusules que ja es poden trobar en les normes que ja hem esmentat. A més, el fet de que tots els requisits comuns de diferents normes tenen el mateixos números de clàusules i la mateixa estructura i forma de pensar, facilita la integració dels múltiples sistemes de gestió.

La norma ISO 45001 conté 10 clàusules i 10 annexos, en el que cada annex proporciona informació addicional per a cada una de les clàusules de la norma ISO 45001. M’agrada aquest enfocament, i tots a través d’aquest nou estàndard tinc la sensació de que estan tractant d’ evitar ambigüitats que van sorgir després de la publicació de la nova ISO 9001 e ISO 14001.

La part dels riscos i les oportunitats són molt més elaborades que en aquestes dos normes i això fa que sigui molt més fàcil d’entendre el que s’espera d’ells. D’altra banda, els annexos són molt bons per la norma ISO 45001. Tenir un annex separat per a cada clàusula d’informació addicional sens dubte serà útil per a tots els usuaris de la norma i els requisits que són clarament definits, per la qual cosa serà més fàcil de complir.

En aquest sentit, l’ISO 26000 és la “Guia de Responsabilitat Social”. Consideres convenient que existeixi una ISO 26001 que abordi el “Sistema de Gestió de RSC, Responsabilitat Social Corporativa? I la seva certificació?

Xavier Pladevall: No ho tinc clar encara, en principi i com a ideari no em semba malament, però em de partir del principi de que la Responsabilitat Social no és un tema per gestionar o administrar, sinó un tema que contribueix al desenvolupament sostenible i per extensió a la societat. Això significa que es poden gestionar programes de Responsabilitat Social però no la Responsabilitat Social en sí mateixa.

D’altra banda, l’ISO 26.000 va ser concebuda com una Guia per donar alineacions no per certificar i el seu mateix text ho diu: “Aquesta norma internacional no és una norma de sistemes de gestió. No és adequada, ni pretén servir per a propòsits  de certificació, o us regulador o contractual. Qualsevol oferta de certificació o sol·licitud per obtenir una certificació segons la norma ISO 26000 es considera una tergiversació de la finalitat i la intenció d’aquesta Norma Internacional i una mala utilització de la mateixa. Donat que aquesta norma internacional, no conté requisits, cap certificació seria una demostració de la conformitat en relació amb aquesta norma internacional».

El principi objectiu d’aquesta guia, és fomentar que les empreses integrin la Responsabilitat Social en les seves pràctiques diàries i aquesta integració varia en funció d’aquestes pràctiques, llavors no seria necessari un altre sistema de gestió sinó integrar-la Responsabilitat Social als sistemes existents.

Crec que abans de prendre la decisió de si e fa o no una Norma ISO 26001 o qualsevol Norma ISO basada en la ISO 26000, cal avaluar aquestes qüestions plantejades tenint en compte que el principal risc que hi ha és que es confongui un sistema de gestió de Responsabilitat Social basat en una norma que només proporciona orientacions.

 

Responsablia : És evident que fa falta més pedagogia i sensibilització en les matèries de PRL, Prevenció de Riscos Laborals, i  RSC, Responsabilitat Social Corporativa. En el que fa referència a la pedagogia, Quin creus que ha de ser el paper que ha de jugar l’educació i la formació? Quins canvis o millores proposes?

Xavier Pladevall : Particularment us diré que estic molt decebut amb el sistema educatiu del país i amb les institucions. Des del meu punt de vista només es poden evitar els accidents a partid de la conscienciació i la millora de la percepció del risc per part de tota la societat.

Si partim del fet de que truncar un mal hàbit és una tasca molt difícil, només podrem evitar els accidents amb una poderosa arma anomenada formació, i aquesta s’haurà d’articular en dos sentits:

Un encaminat a millorar actituds i habilitats als treballadors actuals, òbviament això no s’aconsegueix amb teòriques formacions dogmàtiques enfocades a cobrir un requeriment administratiu burocràtic, però més aviat tot el contrari, amb formacions molt pràctiques impartides des de la trinxera, adaptades a la realitat circumscrita del treballador, sempre des de la participació i el diàleg potenciant la seva reflexió, projectant la relació causa-efecte i en conseqüència les conseqüències de l’accident.

L’altre ve impulsat des de les escoles per a generar cultura preventiva a les noves generacions a fi de que quan s’incorporin al mercat de treball estiguin hiper-sensibilitzades en aquest tema i no conceben treballar ni fer treballar als seus treballadors de manera insegura.

A data d’avui això és ciència ficció, perquè ni la classe política està involucrada en la gestió del canvi en aquesta qüestió més enllà de la captació de vots en períodes electorals, ni des de els APAS de les escoles es reclama de manera generalitzada aquest tipus d’actuacions. Espero que amb el temps podem aconseguir-ho.

Per què fa referència a la sensibilització, Quines accions proposes per a desenvolupar en l’organització per afavorir la implicació dels treballadors? Quines competències, habilitats i capacitats creus que cal potenciar en ells?

Xavier Pladevall : no crec que s’hagi d’inventar “la sopa d’all” simplement tenim que copiar dels que saben més que nosaltres, els nord-Americans, que porten molts més anys que nosaltres ficats en el tema, amb significativament millors resultats que nosaltres.

Crec que partint de la base de que la sensibilització ha d’anar en cascada, el primer que s’hauria de fer és sensibilitzar la Direcció i acte seguit a la cadena de comandaments intermitjos. Com fer-ho?

Començaria per proporcionar 2 sessions de responsabilitats, una encaminada a deixar clar quines responsabilitats se’ls hi podrien demanar davant un accident d’un empleat de la seva empresa, les seves conseqüències per a ell i l’organització. Em pregunto, puc fer jo be la meva feina si no se perquè ho de fer d’una manera i no d’una altra?

La segona seria que una sessió idèntic centrat les responsabilitats en les que s’incorren en el cas de no fer una adequada coordinació d’activitats empresarials. Al meu entendre no té sentit sensibilitzar al treballador si la cadena de comandament no és, si no predica amb l’exemple, si no fomenta la seguretat i dota de mitjans apropiats per a l’exercici de les seves funcions de manera segura.

La meva segona proposta és que la direcció de la Direcció General de comú consens amb RRHH i prevenció, repartir un procediment d’actuació en prevenció a tots els comandaments de l’empresa, de manera que tots estiguin alineats (que fer, com, quan, on i per què), en l’exercici pedagògic d’integrar la prevenció en totes les àrees funcionals de l’empresa.

En tercer lloc, la formació del treballador d’una manera pedagògica, és a dir, molt pràctica i adaptat al seu lloc estricte, assignant un tutor a través del “team leader” en la gestió del canvi de les seves actituds i habilitats.

En quart lloc, implicar a la Direcció General en el seguiment i control de la millora en matèria de PRL, de les actituds i habilitats de tots els treballadors . El “team leader” reporta a la Direcció General i a RR.HH. i aquests l’encadenen a les polítiques de RR.HH.de l’empresa véase el sistema d’incentius d’empresa.

 

Responsablia : Finalment, et demanem que comparteixis amb nosaltres una frase, un llibre i una referència que hagin influït en el teu desenvolupament personal i professional.

Xavier Pladevall:

Frase : “Si no pots ser pi a la part alta del turó, siguis mala herba a la vall, però has de ser la millor mala herba de tot el torrent, mai venceràs pel volum si no per ser el millor del que facis “. (Martin Luther King)

Llibre : L’organització Fractal.

Referrer : Nelson Mandela.

Responsablia : Moltes gràcies Xavier per responent el nostre breu qüestionari, ha estat un plaer tenir-te al nostre catorzé número del butlletí de RESPONSABLIA. Espero hagi estat d’interès als nostres subscriptors i lectors del butlletí, als que enviem una salutació afectuosa.

 

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Responsablia

Empresa i preocupacions laborals (III): prevenció

n13_Editorial_juny 2016

Aquest és el tercer i últim article que tracta la temàtica sobre “L’empresa i les preocupacions laborals“.

Com ja es va dir en els dos anteriors articles, l’organització que incorpora l’ RSC, Responsabilitat Social Corporativa en la seva estratègia, gestió i operativa diària, per una banda considera les  preocupacions laborals a l’hora de prendre les seves decisions i, d’altra banda, fomenta i promou la relació, el diàleg i la comunicació entre els seus membres.

Un dels aspectes més sensibles i que afecten directament els membres d’una organització és la referent a la seguretat i salut laboral. També és coneguda sota el títol de “Prevenció de Riscos Laborals“.

La integritat, seguretat i salut física, psicològica, mental, emocional i afectiva de cada membre d’una organització, és un aspecte primordial que, si es gestiona adequadament, proporciona molts beneficis a l’organització. Entre d’altres, es contemplen els següents avantatges per aplicar una correcta gestió dels riscos laborals:

  1. Major productivitat: el rendiment de treball millora significativament.
  2. Millor clima de treball: minimització dels conflictes, afavorint el treball en equip.
  3. Major retenció del talent: més arrels per una sensació de ser atès i valorat.
  4. Menor absentisme: menys probabilitat d’ocurrència de malalties laborals.
  5. Menor accidentalitat: menys probabilitat d’accidents que afecten a les persones.
  6. Estalvi de costos: per l’addició de les causes anteriors.
  7. Millor valoració, prescripció: opinió positiva de l’organització.
  8. Major alineació d’objectius: compromisos i objectius s’aconsegueixen amb un major ímpetu.
  9. Millora de les relacions : un clima relaxat i agradable ho afavoreix.
  10. Millora dels resultats : per la suma de totes les causes anteriors.

Però tot això s’aconsegueix mitjançant una adequada seqüència d’actuació, proposant la següent:

  1. L’aprovació per la Alta Direcció de la Política de PRL, Prevenció de Riscos Laborals.
  2. Comunicació a tota l’organització de la Política de PRL.
  3. Implicació de tots els comandaments, sobretot dels comandaments intermitjos.
  4. Realització de procediments, processos i documents per definir responsabilitats, actuacions, competències, llocs de treball, etc., a tota l’organització.
  5. Formació corresponent en funció de la feina a desenvolupar.
  6. Sensibilització adequada per fomentar i promoure la salut i seguretat tant a l’entorn del treball, com a l’entorn personal i familiar.
  7. Tot això es recull en el anomenat “Pla de PRL“, que s’haurà de comunicar a tota l’organització.
  8. Cada any es fa la “Memòria anual“, amb la descripció de l’activitat preventiva efectuada, la gestió i actualització dels riscos, la consecució i assoliment dels objectius i l’anàlisi de les mesures preventives, correctores i de millora realitzades. També s’afegeix la proposta per al proper any en aquesta matèria, els seus objectius, metes i plans a realitzar.

Des de Responsablia , com a consultoria especialitzada en el camp de RS&S, Responsabilitat Social & Sostenibilitat, a partir de la incorporació de la RSC a les organitzacions, ajudem en la gestió de la PRL, Prevenció de Riscos Laborals, amb accions d’assessorament, formació i sensibilització que, entre d’altres beneficis, afavoreix i fomenta la consecució “d’una organització saludable”.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Responsablia

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies