Monthly Archives April 2016

ENTREVISTA a Francisco Mesonero

Untitled

Francisco Mesonero Fernández de Còrdova , nascut el 19 de gener de 1965. Casat amb dos fills.

Llicenciat en Dret, especialitat en l’empresa, Universitat de Sevilla; MBA en Direcció General d’Empreses per l’Ecole Supérieure d’Administration des empreses (ESAE); Corporate Social Responsability Program, Harvard Business School.

El 1992 s’incorpora al grup Adecco com a Director Regional de grans comptes, ocupant diferents posicions fins a realitzar la de Director General de la Fundació & RSC del grup Adecco Iberia i Amèrica Llatina, des de 1999.

A més, ocupa altres posicions com Conseller del Consell Estatal de RSE en nom de CEPYME, Secretari General del Club de Consellers d’Espanya, Vocal de la Comissió de RSC de la CEOE en nom de la CEA o patró de la Fundació Más Familia, entre d’altres.

També, és Professor del màster de RC a l’Institut d’Empresa (Madrid) i Programa Avançat en Direcció de RC per a Amèrica Llatina a IE Business School.

D’altra banda, és el cònsol de Malta, a Andalusia, Extremadura, Ceuta i Melilla i recentment ha estat nomenat Cavaller de la Sobirana Orde militar i Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem, Rhodes i Malta.

 Entrevista:

 Responsablia : Com et defineixes a nivell personal i a nivell professional?

Francisco Mesonero: Abans de res, com una persona que tracta de dur els seus valors personals a l’àmbit professional. Sempre he tingut especial predilecció per les causes socials i el suport a les persones que més ho necessiten. Per tant, em sento molt afortunat d’haver estat capaç de portar-me aquesta vocació a l’àmbit laboral.

Responsablia : Com a Director General de la Fundació Adecco, entitat que ajuda a la inserció laboral de persones que, per diferents motius, tenen grans dificultats per trobar feina, Existeixen avanços en la contractació per les empreses i organismes públics d’aquests grups de persones?

Les organitzacions que comuniquen que apliquen la RSE, Responsabilitat Social Corporativa, Són millors en aquest apartat o, al contrari, no hi ha cap correlació entre l’aplicació de la RSC i l’ocupabilitat d’aquests grups?

Francisco Mesonero: La contractació de persones en risc d’exclusió està repuntant en els darrers anys, com a resultat d’una societat cada vegada més conscient en matèria d’igualtat, que està integrant a aquells que ho tenen més difícil en la recuperació econòmica. Des de la Fundació Adecco, vam registrar en el 2015 un augment de la contractació del 20,7% (incloent-hi persones amb discapacitat, majors de 45 anys, aturats de llarg termini, dones amb responsabilitats familiars no compartides o víctimes de violència de gènere i altres persones en greu risc d’exclusió social). No obstant això, s’ha de destacar que només som en el començament del camí: la participació d’aquestes persones en el mercat laboral i la seva ocupabilitat (possibilitats de trobar ocupació) continua sent, comparativament, molt més baixa que de la resta de la població. Per exemple, la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat és d’un 35% en comparació amb el 60% en general. Per això, el treball a realitzar per part de la societat i les empreses segueix sent de gran dimensió.

Sens dubte, les empreses que són actives en RSC no poden ignorar el que avui ha de ser una prioritat nacional: la lluita contra d’atur. Si l’organització desenvolupa una correcta política de RSC, haurà de prendre les mesures oportunes per ajudar a les persones que el tenen més difícil en l’accés al món laboral. En cas contrari, segurament estaríem davant d’una responsabilitat deficient o incompleta.

Responsablia : Com a Director de RSC d’Adecco Espanya, consultoria capdavantera en l’àmbit dels recursos humans a Espanya, Com ajuda a una organització la implantació de la RSC en la mateixa?

En la qüestió específica dels recursos humans, Quins elements de gestió s’han de tractar sota l’òptica de la RSC?

I com a grup d’interès fonamental que representen els recursos humans, Quinas haurien de ser les línies d’actuació bàsiques per la eficient relació, interacció i comunicació amb ells?

Francisco Mesonero: El més important és conèixer en quina situació inicial es troba l’empresa, per a després emprendre les mesures necessàries per millorar la seva RSC. Des del grup Adecco, concretament des de la Fundació, són especialistes en posar en marxa plans de gestió de la diversitat, transversals, que inclouen des d’accions de sensibilització prèvia, per a generar entorns propens a la integració (formació per a equips directius, voluntariat corporatiu, jornades de conscienciació, etc.), fins a l’anàlisi de llocs susceptibles de ser ocupats per persones que atenem a la Fundació Adecco.

A dia d’avui, la RSC només es pot concebre de forma transversal, així tots els elements de gestió han de ser tractats sota l’òptica de la responsabilitat, integrant-se la RSC en tots els processos de decisió: clima laboral, gestió mediambiental, política de recursos humans, etc.

Sent els recursos humans el core de tota companyia, és imprescindible desenvolupar una política de comunicació eficient amb els empleats i cuidar molt els indicadors de satisfacció, beneficis socials, retenció de talent, etc., potenciant el permanent diàleg entre els empleats i els seus superiors.

Responsablia : Existeixen cada cop més informes i propostes que avaluen i constaten que quant més gran la felicitat dels empleats en una organització, més productivitat i rendiment dels mateixos. Segons la teva experiència, Quins elements es tenen que donar en una organització per a que els empleats siguin més feliços?

I des de la perspectiva de l’empleat, Quines habilitats i capacitats ha d’adquirir i interioritzar per a poder sentir-se feliç en una organització?

Francisco Mesonero: Com diria la meva companya Margarita Álvarez, directora de comunicació i màrqueting d’Adecco i experta en felicitat, la clau és sempre escoltar als empleats i empoderar-los, deixant un espai en el qual se sentin influents, amb capacitat per decidir sobre el que s’està fent a l’empresa.

Des de la Perspectiva dels empleats, han de tractar d’identificar el que més els hi agarda de la seva feina i centrar-se en això. Per això, hi ha un exercici que sol funcionar molt bé: definir el lloc de treball com si el tinguessis que vendre a algú, i d’aquesta manera poder advertir els seus avantatges i motivar-se.

Responsablia : Actualment s’estan produint canvis de forma vertiginosa que, segons diferents estudis i informes, van a produir un canvi substancial en el mode en que hem conegut el treball fins ara. Des de la teva experiència, Quines recomanacions pots donar als treballadors actuals, amb independència de la seva edat i sector d’activitat, per a la seva adaptació a aquesta nova realitat?

Per als treballadors futurs, Quines recomanacions formatives els proposes tant a actituds com també en aptituds?

Finalment, Quines recomanacions proposes pels centres educatius, les universitats i les escoles de negocis per a explicar, donar a conèixer i gestionar la realitat d’aquests canvis?

Francisco Mesonero : Actualment el mercat està canviant a un ritme vertiginós, i és difícil fins i tot anticipar quins llocs de treball s’exigiràn en 5-10 anys, doncs alguns avui encara no existeixen avui. El que sembla clar és que les empreses ja no demanan un compendi de coneixements, sinó professionals capaços d’adaptar-se a aquests canvis, que destaquen per la seva versatilitat, flexibilitat i actitud positiva. Si el treballador projectat aquestes qualitats, encararà molt millot aquest “nu” mercat laboral.

Pel que fa a formació, les noves tecnologies sempre són un encert, a un entorn cada  vegada més de “tecnologia” (explosió del comerç electrònic, digitalització de l’economia, etc.), i per descomptat serà estratègic el domini de llengües estratègics, en un escenari de globalització sense precedents.

Pel que fa als centres educatius, especialment les universitats, que actualment són eminentment teòriques i deixen poc espai per a la pràctica, de manera que l’estudiant surt amb molts coneixements tècnics, però poc preparat per afrontar la recerca de feina. Crec que hem de donar un salt qualitatiu important en aquesta àmbit, així com impulsar les mesures necessàries per tal que les universitats, exponent màxim del coneixement, disposin dels recursos necessaris per incloure persones amb discapacitat, que avui en dia encara troben moltes barreres arquitectòniques i psicològiques, el que suposa un fre al seu accés als estudis superiors. Des de la Fundació Adecco desenvolupem el projecte Unidos, amb el suport de 12 universitats i 27 empreses, precisament per minimitzar les barreres que els estudiants amb discapacitat troben a les universitats, a través de la figura de el mentor. (www.proyectounidos.es ) )

Responsablia : Finalment, et demanem que comparteixis amb nosaltres una frase, un llibre i una referència que hagin influït en el teu desenvolupament personal i professional.

Francisco Mesonero:

Frase : “El bressol del futur és la tomba del passat” Franz Grillparrzer. Aquesta frase es refereix a la velocitat a la que es produeixen els canvis i la necessitat d’adaptar-se.

Llibre : “El vell i el mar”. Representa l’esforç constant per aconseguir un objectiu somiat.

Referrer : El meu pare, que va lluitar i va ser un avançat a la seva edat anat-se amb una beca a USA a estudiar l’especialitat de la ginecologia, romanent allí durant 10 anys (a on van néixer les meves germanes), 5 a Alemanya (on van néixer dos germans) i després a Espanya. Referent en la mesura en que persones disposades a la mobilitat, amb esforços, és el que ens cal.

Responsablia : Moltes gràcies Francisco per contestar el nostre breu qüestionari, ha estat un plaer tenir-te a la nostra onzena edició del butlletí de RESPONSABLIA. Espero hagi estat d’interès als nostres subscriptors i lectors del butlletí, als que enviem una salutació afectuosa.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Responsablia

Empresa i preocupacions laborals (I): la productivitat

n11_Editorial_abril 2016_1

Aquest és el primer d’una sèrie de tres articles que tractaran la temàtica referida a “L’empresa i les preocupacions laborals“.

L’organització que incorpora la RSC, Responsabilitat Social Corporativa en la seva estratègia, gestió i operativa diària, té en compte, entre d’altres preocupacions, les laborals. Això implica que, a l’hora de prendre decisions, la variable laboral i com es veu afectada per les mateixes, es tenida en compte.

Per tant, l’àrea que aborda la gestió específica de les preocupacions laborals, comunament coneguda com l’Àrea de Recursos Humans (RR.HH.), ha d’incorporar el nou paradigma de gestió que emana de la inclusió de la RSC a la gestió.

S’enumeren a continuació les accions més conegudes que depenen d’aquesta àrea:

  • Selecció i contractació de personal & gestió d’anul·lació de la relació laboral.
  • Definició de llocs de treball, competències, habilitats i capacitats. Diversitat.
  • Promoció interna i retenció de talent. Oportunitats i processos incorporats.
  • Salaris, retribucions i altres formes de compensació.
  • Seguretat i salut laboral, gestió interna o externa, sensibilització i formació.
  • Formació continuada, plans de formació, ajuts, subvencions, etc.
  • Conciliació de la vida laboral amb la vida familiar, flexibilitat, normativa interna, etc.
  • Relacions amb els representants dels treballadors, la negociació col·lectiva.
  • Mètodes de resolució de conflictes, sancions, protecció als denunciants, etc.
  • Comunicació bidireccional, canals, interlocutors, incidència, etc.

Un dels principals objectius de l’Àrea de Recursos Humans és obtenir la màxima productivitat dels recursos humans empleats. A continuació s’indiquen les diferències entre l’aplicació o no de la RSC en l’organització per a la consecució de major productivitat:

  • Sense RSC, la visió de l’organització és que els seus RR.HH. són contemplats com a una despesa més de la mateixa. En temps de crisi, només es contempla una estratègia de reducció de la despesa total de l’organització i, per tant, també de la despesa de personal.
  • Amb la RSC, la visió de l’organització és que els seus RR.HH. són contemplats com a una inversió. En temps de crisi, es potencia la creativitat, la innovació i la generació de valor afegit que el personal pot incorporar, per canviar les coses.

I les repercussions que generen en els empleats, amb independència de la seva responsabilitat, són a grans trets les següents:

  • Sense RSC, el clima laboral, les condicions de treball i les relacions existents entre les persones són de competitivitat, manca de confiança i, per tant, d’inseguretat permanent. Això implica que els empleats estan menys feliços i per tant són menys productius.
  • Amb la RSC, el clima laboral, les condicions de treball i les relacions existents entre les persones són de col·laboració, treball en equip i això genera més confiança i seguretat de cada empleat, que significa més felicitat i, per tant, més productivitat.

Des de Responsablia, com a consultoria especialitzada en matèria de RS&S, Responsabilitat Social & Sostenibilitat, a partir de la incorporació de la RSC a les organitzacions, ajudem en la gestió dels ‘RR.HH. amb accions d’assessoria, formació i sensibilització que, en definitiva, generen una major productivitat de l’organització.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Empresa disponible

Sentit i sensibilitat, empresa emocional

La nova empresa, la que sorgeix en l’era de la sostenibilitat, des d’aquí es proposa amb el nom de “empresa disponible“, en el sentit de que atén permanentment als seus grups d’interés.

En un article anterior es va definirà la nova empresa com una empresa “besucona”, l’empresa intentarà donar, facilitar i promoure els “BESOS”, sent un BESO = “Benefici d’una Empresa SOStenible”.

Una de les eines de gestió que l’empresa ha d’adoptar per l’acció de promoure i difondre els “besos”, i convertir-seen una “empresa besucona” és l’adopció i incorporació de la Responsabilitat Social Empresarial, RSE en a seva estratègia, gestió i operativa.

Una doble implicació que té la nova empresa, a partir de l’esmentat en aquesta introducció, es detalla a continuació:

1ª implicació: l’empresa amplia el sentit de la seva operació (missió ampliada) i amplia la sensibilitat respecte a les demandes de l’exterior (grups d’interès ampliats):

  • Un nou SENTIT: a l’únic sentit econòmic existent fins ara, s’amplia i s’incorpora el sentit social i el sentit mediambiental.
  • Una nova SENSIBILITAT: abans s’era principalment sensible als accionistes i propietaris; ara s’amplia aquesta sensibilitat a tots els grups d’interés.

2ª implicació: l’empresa desenvolupa una capacitat diferenciadora basada en ser atractiva a partir de ser emocional. Això implica desenvolupar, entre d’altres, les següents accions:

  • Demostrar amb polítiques, processos i procediments el nou sentit i sensibilitat.
  • Comunicar els assoliments i els objectius incomplerts, maximitzant la transparència.
  • Relació basada en la confiança mútua, mediació per a la resolució de conflictes.
  • Aplicar l’ètica empresarial de forma generalitzada, sent comunicada i interioritzada.
  • Gestionar els riscos, implantació de protocols de prevenció i comunicació.
  • Implementar bones pràctiques, promocionar-les i difondre-les a tota la cadena de valor.

Per tant, l’empresa, a partir de la incorporació de la RSE, és generadora de sentiments positius tant en la comunitat on opera com en la societat en general.

Amb el nou sentit i sensibilitat descrits anteriorment, l’empresa aconsegueix transmetre emocions que generen reaccions en forma d’aquells sentiments positius. Però ser emocional significa, com s’ha vist, demostrar amb fets, comunicar de forma transparent, relacionar-se de manera confiable, ser ètic per definició, tenir consciència dels riscos propis i aliens i, finalment, generar bones pràctiques que són difoses i promogudes.

La nova empresa és, per tant, una empresa emocional, que sent i provoca emocions i sentiments a partir de ser una empresa “besucona”, sent generadora de Beneficis de ser una Empresa SOStenible (BESOS). I això fa que sigui única, personal i diferent.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Empresa disponible

El compromís (IV): habilitats a desenvolupar

El nou ciutadà, que sorgeix en l’era de la sostenibilitat, s’ha proposat des d’aquí mencionar-ho com “ciutadà moral” i implica que adquireix un compromís social.

En els articles anteriors s’esmenta que el nou ciutadà adquireix aquell compromís a partir de les seves preocupacions i anhels. Selecciona i tria les vies d’atenció i d’assistència de més i millor cobreixen les seves expectatives i el seu desenvolupament personal i professional.

En el present article es detallen les principals habilitats que haurà d’incorporar el nou ciutadà per a desenvolupar aquest compromís adquirit tant amb la seva comunitat com amb el medi natural. Amb tots dos conviu, interactua i es relaciona.

Es proposem 5 habilitats que el nou ciutadà hauria d’incorporar, com a eines que podrà utilitzar per a desenvolupar plenament el seu compromís. Es defineixen a continuació:

  • Habilitat comunicativa: gran capacitat de relaciós amb les persones a través de la conversa i el diàleg, que implica la incorporació de la escolta activa, el feedback amb l’interlocutor, l’adopció d’acords i l’adequada resolució de conflictes. En darrer terme implica generar confiança amb l’interlocutor.
  • Habilitat assertiva: permet expressar els sentiments, desitjos, opinions i pensaments, en el moment oportú, en la forma adequada i sense negar o desconsiderar els drets dels altres. Així es poden aconseguir els objectius proposats sense sentir-se incòmode per això, ni molestar als altres. És un patró conductual oposat a l’agressivitat i la passivitat.
  • Habilitat empàtica: suposa intentar veure els fets, les coses, els problemes, les situacions, etc., tal i com suposem que ens podria afectar a nosaltres si ocupem el paper de l’interlocutor (l’altre). Així s’amplia la visió de la situació des d’una doble perspectiva: la pròpia i la de l’altra.
  • Habilitat resilient: suposa la capacitat de sobreposar-se a situacions adverses i a períodes de dolor emocional. La resiliència és la capacitat d’afrontar l’adversitat sortint enfortit i havent-hi après de la situació concreta. Permet una sensació de control enfront els esdeveniments i una major capacitat per afrontar els reptes i el futur.
  • Habilitat empoderativa: capacitat que, en situacions de vulnerabilitat, es té per aconseguir una transformació amb el que es deixa de ser “dependent d’altres” i es pot aconsegueix ser “el director de la teva vida”. Implica l’adopció d’autonomia, d’autoestima, de confiança en si mateix i, en darrera instància, de seguretat en les seves capacitats.

Per aprendre-les i adquirir-les, deurà conèixer i reconèixer a fonts externes que el proporcionin aquestes habilitats, com ara referents, “coach” (entrenador personal), centres de formació, etc.

També podrà rebre els consells i els exemples de fonts internes, com poden ser des de la seva família més propera fins els seus diferents cercles de relacions i contactes. Ells podrien haver desenvolupat algunes de les habilitats descrites a partir de situacions, fets i experiències acumulades, que conformen exemples vàlids i acceptats pel nou ciutadà.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Ciutadà moral

Empresa i transparència (II): rendició de comptes

Aquest és el segon i últim article a on s’aborda la qüestió de “L’empresa i la transparència”.

En l’article anterior es va arribar a dues conclusions principals:

  1. Ser transparents és una decisió de l’organització, i la planificació i el control dels factors que són claus per la gestió de la transparència, constitueixen un element estratègic indudable.
  2. La transparència és un element clau que s’intentarà escurçar la distància entre el que l’organització fa i comunica (la transparència transmesa) amb respecte al que els grups d’interès reclamen i exigeixen (la transparència percebuda).

En aquest article, es va a aprofundir respecte a la segona conclusió, que suposa la transparència contemplada en l’anomenada “rendició de comptes”.

La principal causa que motiva que l’organització tingui que “rendir comptes” és precisament l’existència dels seus destinataris, és a dir, els seus grups d’interès. En darrer terme, el destinatari és la societat en general. L’organització es preocuparà de la gestió dels grups d’interès, amb el seu anàlisi, identificació, priorització, relació i comunicació.

La manera en què una organització realitza i desenvolupa la seva activitat a partir de la seva visió i missió, sustentada en uns valors identificats, comunicats i practicats, configuren la cultura corporativa de l’organització. En última instància, la rendició de comptes que l’organització fa sobre “l’impacte de la seva activitat”, serà l’element fonamental sobre el que s’avaluarà la transparència per part dels grups d’interès.

La transparència és la pedra angular sobre la qual l’organització projecta i genera confiança en la societat i en els seus grups d’interès i, per tant, aconsegueix una reputació i la imatge de organització socialment responsable.

Els grups d’interès interactuen en diferents formes i intencions, el que motiva que hi hagin dos tipus generals pel que fa a l’àmbit de la rendició de comptes, que afecten i impliquen a la transparència de dues maneres diferents. Aquesta tipologia s’analitza a continuació:

  1. Les exigències i les preocupacions dels grups d’interès = > la rendició de comptes és d’àmbit intern, amb el que la transparència afecta al compromís i a la cultura corporativa.
  2. Les necessitats i les expectatives dels grups d’interès = > la rendició de comptes és d’àmbit extern, amb el que la transparència afecta a la reputació corporativa i la imatge de marca responsable.

Les exigències i preocupacions que provenen dels grups d’interès impliquen que l’organització els tingui en compte en el seu funcionament.

Les necessitats i expectatives dels grups d’interès són més aspectes de comunicació i màrqueting, que des de la òptica de la transparència, es refereixen als seus elements reputacionals.

Des de Responsablia, com a Consultoria especialitzada en matèria de RS&S, Responsabilitat Social & Sostenibilitat, a partir de la gestió de la transparència i la gestió dels grups d’interès, ajudem a construir una reputació i imatge d’organització i marca socialment responsables.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Responsablia

ENTREVISTA a: Jesús Lizcano Alvarez

Jesús Lizcano Álvarez

Jesús Lizcano Alvarez és Professor d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Autònoma de Madrid; Membre de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres; membre fundador i actual President de Transparència Internacional-Espanya; Director de dues revistes, una de divulgació científica, ” Encuentros Multidisciplinares ” i l’altre, internacional i de caràcter més tècnic, “Revista Iberoamericana de Contabilidad de Gestión”. Entre 1989 i 1991 va ser Catedràtic de la Universitat de León.

És autor de catorze llibres i d’un centenar d’articles, en publicacions tant nacionals com internacionals. Entre els seus llibres destaquen ” Una modelización macro-contable de la energía “, ” El sistema de gestión y de costes basado en las actividades “, ” Guía contable del IVA “, ” La empresa y su entorno económico en la Perestroika ” “ La dimensión integral de la empresa ”, ” Interpretación de Estados Financieros “, ” Código latinoamericano de contabilidad y auditoría “, ” Contabilidad financiera ” i ” La Rentabilidad empresarial: Una propuesta de análisis y evaluación “.

Forma part del Consell de Redacció o editorial de altres cinc revistes (nacionals i estrangeres) i va participar com a avaluador d’articles en diferents publicacions.

Des de 1988 és President de la Comissió de Comptabilitat de Gestió AECA. Va formar part del Comitè Científic i presentat nombroses ponències i comunicacions en Congressos nacionals i internacionals. Ha dirigit i/o participat en nombrosos treballs i projectes d’investigació sent membre de diverses Associacions acadèmics nacionals i internacionals.

Ha rebut premis com el Premi de l’Institut de planificació comptable al millor article publicat (1979), el Premi d’exalumnes de la UAM (2010), o el premi de l’ACCID a l’excel·lència acadèmica (2014).

És o ha estat membre de diverses associacions i organitzacions de la societat civil com l’Associació per a la integració europea (AIE) o Acnur, i ha organitzat i/o participat en nombroses encontres, jornades, esdeveniments i grups de treball de caràcter multidisciplinar. Ha estat President de la Comissió de Control Econòmic de la Lliga de Futbol Professional. Ha estat coordinador del Fòrum sobre Convivència i Fonamentalismes (UAM-Ateneo de Madrid). És membre de la Junta Directiva de l’Associació per al diàleg interreligiós.

Entrevista:

Responsablia: Com et defineixes a nivell personal i un nivell professional?

Jesús Lizcano: A nivell personal, aspiro a ser una persona positiva, bastant curiosa a nivell científic i intel·lectual, i convençut de la necessitat de promoure el diàleg i la tolerància com a objectius prioritaris en la nostra societat.

A nivell professional, crec que sóc bastant transversal, és a dir, m’agrada treballar en diverses facetes acadèmiques i socials de l’activitat universitària, tant docent com investigadora, i entregat a la causa social i a intentar millorar en el possible l’educació econòmica, científica i en valors dels ciutadans, per tal de contribuir en alguna mesura al progrés social.

Responsablia: Com a President de TI Espanya, “Transparència Internacional Espanya”, una ONG dedicada a tot el món a lluitar contra la corrupció i d’actuar en interès d’una major transparència i del compliment del principi de rendició de comptes. i segons la teva experiència en aquesta organització, Es percep una tendència de millora en aquestes qüestions en general? Si és així, En quina direcció? Qui està liderant aquesta tendència de millora?

Jesús Lizcano: Respecte a l’evolució i possible millora en matèria de corrupció, s’ha de diferenciar l’àmbit internacional i nacional. En l’àmbit internacional hi ha diferències importants entre països, que existeixen també en la terreny econòmic, sanitari, educatiu, etc. Els països més desenvolupats són els que són lògicament més avançats en la transparència, la rendició de comptes i la lluita contra la corrupció, mentre que els països menys desenvolupats són normalment a nivells més endarrerits en tot, i també en l’enfortiment institucional, la transparència social, i la integritat dels polítics i persones que tenen el poder d’aquestes societats, exercint en molts casos un inadmissible autoritarisme.

Al pla nacional, existeix al nostre país un nivell significatiu d’alarma i de preocupació social sobre l’assumpte de la corrupció, degut al gran nombre de casos que estan constantment aflorant en els mitjans de comunicació; no obstant això, sent positiu i fins i tot una mica realista, s’ha de suposar i esperar en tot cas que els actuals nivells de nova corrupció siguin inferiors que en el passat, perquè la situació millorarà en els propers anys, a causa de l’efecte dissuasori i exemplaritzant de moltes persones que es troben processades i acabant a la presó per corrupció. En aquest context els jutges i fiscals, així com els mitjans de comunicació, són cada cop més bel·ligerants contra la corrupció i sobretot la ciutadania i la societat civil, que està prenent un paper important de lideratge i de protagonista en aquest procés de canvi.

Responsablia: Segons el teu parer, Quins grups d’interès han de liderar el canvi cap a una societat lliure de corrupció i a la que tots els actors facin rendició de comptes? Per qui es comença? Qui hauria de donar exemple? Com educar a la població?

Jesús Lizcano: El paper protagonista en el canvi ho ha de tenir sens dubte el ciutadà i la seva participació a través de les organitzacions de la societat civil. Una societat civil forta, activa i intransigent amb la corrupció ha de ser la que lideri aquest canvi, que necessàriament ha de començar per l’ educació dels ciutadans ja de nens. És important que des de la infància, tant a les escoles com a les famílies, s’ inculque als nens l’educació en els valors de transparència, integritat, el respecte a la llei i el rebuig frontal d’actuacions il·legals o corruptes.

Responsablia: Des de la perspectiva empresarial, aplicant la RSC, Responsabilitat Social Corporativa, Quines eines ha d’incorporar en aquesta matèria una organització, per tal que pugui eradicar la corrupció i generar la màxima transparència? Amb un sistema de “compliance” seria suficient?

Jesús Lizcano: El desenvolupament d’una efectiva Responsabilitat Social Corporativa en les organitzacions és realment important per a l’efectiva execució de les normes legals, ètiques i empresarials, i és per això que es necessita que hi hagi realment en elles un procés continu d’informació i de formació, així com un sistema adequat d’incentius i de control del compliment a tots els nivells de l’organització, començant per la cúpula i els màxims òrgans de poder, i acabant amb l’últim empleat. A més, és necessari tenir en compte els stakeholders, especialment en organitzacions més grans i d’interès públic. En qualsevol cas un sistema de compliance sempre és molt necessari, però no suficient.

Responsablia: Segons tot l’esmentat fins ara, Quines serien les teves recomanacions per aconseguir els objectius de, per una banda consolidar l’eradicació de la corrupció i, d’altra banda, incorporar la transparència i la rendició de comptes a les organitzacions? En la teva opinió, És condició necessària la incorporació a l’estratègia, gestió i operativa de la RS, Responsabilitat Social, per ajudar a assolir els objectius anteriors?

Jesús Lizcano: Per eradicar la corrupció en un país com el nostre cal, primer de tot, un gran avenç en el marc legislatiu i institucional; cal canviar-se i actualitzar-se un bon nombre de normes legals, i també és important canviar una sèrie d’institucions, depolititzar-les al màxim i primant la meritocràcia en lloc de l’afinitat política i el clientelisme. És important també establir un sistema permanent de transparència i de rendició de comptes a les organitzacions, promovent l’impuls dels aspectes inherents a la Responsabilitat Social Corporativa, tant en l’àmbit laboral, com en el social, de gènere, mediambiental, etc. És important, en definitiva, una visió integral i integrada de RSE per que sigui efectiva, i no cosmètic, l’avenç i el progrés social en les organitzacions.

Responsablia: Finalment, et demanem que vostè comparteixis amb nosaltres una frase, un llibre i una referència que han influït en el teu desenvolupament personal i professional.

Jesús Lizcano:

Frase: “L’home neix lliure, responsable i sense excuses”, Jean-Paul Sartre, filòsof francès.

Llibre: “L’origen de les espècies”, de Charles Darwin.

Referència: Leonardo da Vinci, per la seva genialitat i la seva visió multidisciplinar de la vida.

Responsablia: MOLTES GRÀCIES Jesús per respondre el nostre breu qüestionari, ha estat un plaer comptar amb tú en la nostra desena edició del butlletí de RESPONSABLIA. Espero hagi estat d’interès pels nostres subscriptors i lectors del butlletí, als qui enviem una afectuosa salutació.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Responsablia

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies