Monthly Archives June 2015

ENTREVISTA a: Ángel J. Ibisate

entrevista-angel-j-ibisateExpert en responsabilitat corporativa, excel·lència, reputació, RR. HH. i coaching

Enginyer Superior per la Universitat Politècnica de Madrid i Màster en Direcció i Administració d’empreses per l’ Instituto de Empresa, en Enginyeria de la qualitat per la European Organization for Quality i en Responsabilitat Social Corporativa i Auditoria Social per la Universitat de Barcelona. Ha estat Professor a l’ Instituto de Empresa, a la Universitat de Barcelona, a l’escola d’Organització Industrial i d’altres entitats en temes de Responsabilitat Social, Qualitat, Excel·lència i Gestió de Recursos Humans. Es Coach Executiu certificat per la Escuela Europea de Coaching.

Àngel té més de 20 anys d’experiència dirigint projectes empresarials d’excel·lència, responsabilitat corporativa, qualitat i gestió de grups d’interès.

El seu inici professional va ser a Andersen Consulting com especialista en organització empresarial i en sistemes d’informació.

Gairebé tota la seva activitat professional ha estat en Red Eléctrica de España, on va ocupar càrrecs directius en Formació i Desenvolupament de Recursos Humans, Qualitat, Gestió de Processos, Excel·lència, Responsabilitat Social i Reputació.

Actualment és Senior Advisor i Director del Projectes a Exceltia, S.A.

És col·laborador en l’edició de diferents llibres i publicacions de qualitat i responsabilitat social.

En la seva activitat professional com a directiu de Red Eléctrica va aconseguir, entre altres reconeixements per aquesta companyia, el prei Príncep Felip a l’excel·lència empresarial l’any 2005, inclusió als índexs DJSI i FTSE4Good (aconseguir en aquest últim el segell de millor companyia del món en el seu sector a 2012), la distinció de finalista en el Premi de l’ Excel·lència Europea de la European Foundation for Quallity Management en 2011 en la categoria de Gran Empresa i el Premi Europeu en Responsabilitat Social (Taking responsabilities for a sustainable future) en l’esmentat premi.

Entrevista

Responsablia: Com et defineixes a nivell personal i a nivell professional?

Angel J. Ibisate: jo em considero principalment un defensor del bé comú i de la harmonia entre les persones, països i cultures. El planeta i totes les seves criatures vivents són un tresor i una oportunitat única per gaudir-los, conservar-los i millorar-los. La construcció d’un món millor i una convivència més agradable i humana comença i acaba en cadascú de nosaltres.

Responsablia: Segons la seva àmplia experiència professional en el camp de la RSE, s’ha progressat el suficient en aquesta matèria a Espanya? Que queda per fer?

Angel J. Ibisate: Per a mi Espanya és un país de dues velocitats o de clarobscurs, si puc utilitzar aquesta expressió. En alguns aspectes, som un punt de referència i ocupem, sens dubte, una posició de lideratge mundial, com per exemple en la nostra implicació en la pràctica de la solidaritat, en gastronomia, en turisme o en esports. En d’altres, hi ha encara molt per treballar. Els camps amb un ampli potencial de millora són la innovació o la iniciativa emprenedora.

En Responsabilitat social o RS ens passa el mateixs. Tenim al voltant de 20-30 empreses que són líders mundials, contrastats i recurrents, que creen tendències i millors pràctiques, i d’altra banda, un nombre molt gran d’organitzacions que encara no fan accions rellevants o no participen gens en aquesta matèria.

Responsablia: RSE en empreses, ONG o administració pública, ha de ser diferent o hauria de tenir el mateix abast?

Angel J. Ibisate: Òbviament, el tipus d’organització, els serveis que presta, els grups d’interès als que afecta o amb que interactua, influeixen en la definició i importància de les diferents palanques clau de la RS de la mateixa. No obstant això, el govern d’una organització, l’ètica, la gestió econòmica, el desenvolupament i gestió avançada de les persones, la cura i millora ambiental o el suport i les relacions en col.laboració amb les societats són elements comuns per a totes elles.

Responsablia: Quins arguments esgrimeixes a l’hora de persuadir a un empresari, responsable d’una ONG o polític perquè adopti la RSE en la seva organització?

Angel J. Ibisate: La RS supoa sobretot gestionar una organització o empresa amb un govern responsable, amb una orientació cap al valor i la rendibilitat econòmica i amb una aplicació exquisida de l’ètica. Si som capaços d’integrar en la gestió la defensa del medi ambient i dels recursos naturals, donar suport als reptes de les societats, les millors relacions amb els grups d’interès i la potenciació, desenvolupament i gestió dels recursos humans, els resultats seran millors. No són arguments suficients?

La RS actualment ha demostrat ser un model de gestió d’organitzacions tan valuós com pot ser la gestió de l’excel·lència. Actualment, empreses espanyoles són líders per haver seguit les pràctiques i models internacionals del que jo anomeno la gestió “SER”. És a dir, gestió sostenible, ètica i responsable.

Responsablia: A Espanya les pimes encara els costa adoptar RSE. Com aconseguir que la PYME incorpori la RSE en la seva gestió? I quin seria el seu abast?

Angel J. Ibisate: La Responsabilitat Social s’ha complicat i professionalitzat en gran part en aquesta segona dècada del segle XXI. És difícil d’entendre i definir que i com hauria de ser la mateixa per a cada tipus d’organització.

Per que sigui visible i s’obtinguin resultats de valor, s’ha de comprendre molt bé, saber quins són els temes rellevants, dissenyar com implementar-la en funció de les diferents criticitats i saber difondre, amb elegància i precisió, el que fas cap a l’exterior.

Encara és necessari un important esforç de sensibilització, difusió i acompanyament per part de les administracions, empreses i tercer sector perquè a les pimes és pugin obtenir grans resultats que es poden extreure de la RS.

Responsablia: Finalment, li demanem que comparteixi amb nosaltres una frase, un llibre i un referent, encara que no siguien de l’àmbit de la RSE.

Angel J. Ibisate: En aquests moments crec que l’aspecte econòmic de l’empresa i per tant de la RS té un valor crític. Avui l’anomenada ” Customer Experience Management” revolucionarà la gestió d’empreses i aconseguirà que els clients i els grups d’interès siguin promotors i ambaixadors dels productes i serveis de les mateixes.

M’encanta aquesta frase de Soichiro Honda, que diu que “el principal impulsor de l’èxit d’una organització són les idees i els sentiments. La veritable tecnologia és la cristal·lització d’una filosofia en totes les seves persones”.

En relació amb el llibre, és molt difícil de precisar un, perquè hi ha milers de genials. Em quedo amb els que actualment expliquen com implementar amb èxit innovació i creativitat. Aquest camp és una de les tres claus d’èxit avui i en el futur.

Si parlem d’un referent, també és impossible d’escollir un en particular. En la meva opinió, Ghandi i tots aquells que han cregut i creuen en les persones i per s’involucren i lluiten per un món menys asimètric, més just, més tolerants i més comprensiu són models d’excepció.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Responsablia

Quan incorporar la RSE a l’empresa?

newsletter-20150630-ca

En anteriors Editorials s’han intentat respondre a diverses qüestions relatives a la incorporació de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) en l’estratègia, govern i gestió de les organitzacions. S’ha intentat donar una resposta al “què”, al “com” i el “per què” sobre aquesta qüestió.

En aquesta Editorial, s’efectuen reflexions sobre “quan” començar a incorporar la RSE en l’organització. Des de Responsablia , us proposem fer una reflexió prèvia, a partir de les editorials anteriors, que han donat respostes a les preguntes abans esmentades. Una reflexió prèvia que implica el ser conscient l’organització de l’impacte de la implantació de la RSE, el canvi de paradigma que suposa l’aplicació i el seu abast, doncs afecta a tota l’organització d’una manera transversal, afecta a la seva cadena de valor i afecta a tots els grups d’interès directes i indirectes.

Donada la magnitud i importància de l’adopció de la RSE, aquest canvi organitzatiu en majúscula només és possible en situacions molt concretes.

Hi han dos tipus de causes per a l’adopció de la RSE en l’organització:

A nivell intern : l’adopció de la decisió és principalment d’origen intern. Trobem, entre d’altres, les següents situacions que poden produir-se.

  • Relleu generacional en la propietat de l’empresa. Nous criteris.
  • Millorar la reputació i la imatge de marca, per re-orientar la direcció de l’empresa.
  • Imitació de les millors pràctiques o benchmarking, del sector i/o competència.
  • Sinèrgies amb les ONG que generen valor social i el seu càlcul (SROI, entre d’altres).
  • Obtenció de premis, certificacions, segells i altres reconeixements.

A nivell extern : l’adopció de la decisió està promoguda per accions que vénen de fora de l’organització, de grups d’interès que ho promouen i, en alguns casos, ho requereixen i exigeixen. Trobem, entre d’altres, les següents situacions que es poden presentar:

  • Requisits de les Administracions Públiques per tal de ser contractista del Sector Públic.
  • Requisits d’inversors i accionistes, en processos de caràcter crític i/o ambientals.
  • Exigències dels clients més importants, amb el criteri de reportar la triple compte de resultatas.
  • Demanda de la comunitat on opera l’organització, per aconseguir la “llicència per a operar”.
  • Tendències del sector i/o competència amb retorn econòmic i social.

Han estat esmentades situacions específiques, dins la vida d’una organització, a on es debat a on s’ha arribat i on es vol arribar, el que implica una re-definició de, entre d’altres aspectes, la visió de la empresa.

No obstant això i sense tenir en compte la casuística anterior, des de Responsablia creiem que la RSE és voluntària, però al ser cada vegada més exigida i demandada per la societat, el seu paper en l’estratègia de les organitzacions s’incrementarà. I, en darrer terme, creiem en la necessitat de la seva incorporació tan aviat com sigui possible. I Responsablia s’ofereix com el partner o company de viatge per dur-lo a terme amb decisió, criteri i professionalitat.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Responsablia
De l'estat de SOS a l'estat SOStenible (III)

De l’estat de SOS a l’estat SOStenible (III): l’ambit extern

L’empresa que sorgeix en la nova era, descrita aquí sota el nom de “empresa disponible“, ha estat en l’anterior article com ha evolucionat en el seu àmbit intern, a partir de la implantació de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE).

En el present article es proposen diferents aspectes del seu àmbit extern, és a dir, aspectes que afecten l’empresa en la seva reputació, en la seva imatge de marca i en la seva operativa diària amb els seus grups d’interès d’àmbit “extern”, amb les que es relaciona i interactua.

A continuació es presenten les característiques d’índole extern que expliquen els diferents estats descrit amb anterioritat, “l’estat de SOS‘ (del que és prové) i “l’estat SOStenible“(al que es pretén arribar), així com la seva evolució (l’evolució té el símbol”= >”, indica el canvi d’un estat a l’altre):

  1. Hi ha un èmfasi manifest en informar a la propietat i els accionistes = > s’informa a tots els grups d’interès, personalitzant la informació a abastir per a cadascun d’ells.
  2. La relació amb el client és de forma unidireccional = > La relació amb el client és bidireccional, hi ha retroalimentació i s’incorpora a les millores en el producte i/o servei ofert.
  3. El client es contemplat com a consumidor i usuari = > El client és també un prescriptor i un col.laborador.
  4. La única font de finançament és el crèdit bancari, amb retorn econòmic = > S’accedeix a variades fonts de finançament, amb retorn econòmic i social.
  5. Les Relacions Públiques, RR.PP., es basen en esdeveniments unidireccionals, on l’empresa adopta el rol de l’emissor = > Les Relacions Institucionals, RR.II., es basen en esdeveniments multidireccionals i participatius, on l’empresa adopta el rol relacional.
  6. L’anàlisi ambiental es basa en l’estalvi energètic i la gestió de residus = > Hi ha una gestió integrada dels aspectes ambientals.
  7. Hi ha obsessió per l’obtenció d’ISOs i segells. = > La gestió és la pedra angular de l’acció de l’empresa, i les ISOs, els segells i els premis són el reconeixement de la feina ben feta.
  8. La gestió de la crisi no està prevista i es basa en “tapar forats” = > Hi ha plans de comunicació i contingència per fer front a la gestió de la crisi.
  9. L’acció social es basa en el patrocini i el mecenatge. = > L’acció social es basa en una multitud d’accions, esdeveniments i eines de suport, entre d’altres el voluntariat corporatiu.
  10. Es duen a terme auditories aplicades a la informació econòmica = > Es duen a terme auditories que afecten a aspectes de qualitat, del medi ambient, de PRL, socials, etc.

Es mostra explícitament com afecta la incorporació de la Responsabilitat Social Corporativa a l’àmbit extern de l’empresa.

Com en els articles anteriors, s’han seleccionat aspectes concrets, per descomptat que hi han molts més, però s’ha proposat un resum en forma de “decàleg”.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Empresa disponible
la missió

El propòsit (II): la missió

El nou ciutadà, que es manifesta en la nova era, la era de la sostenibilitat, aquí concebut sota el nom de “ciutadà moral”, té un propòsit que el guia. Ja es va explicar en l’article anterior la interpretació i l’abast del mateix, així com la seva composició, format per cinc elements: la missió, la passió, la vocació, la professió i el reconeixement.

En aquest article és proposa i especifica el primer element, la missió. Com ja es va comentar, la missió és la definició del propòsit, la definició interioritzada de desenvolupar una comès a la vida.

El nou ciutadà considera una sèrie de factors en l’establiment de la missió. Serien les raons per què el “ciutadà moral” defineix la missió. Aquests factors proposats, es detallen a continuació:

I. Factors primaris, que es subdivideixen en:

  1. Factor econòmic: es materialitza a través del desenvolupament del quart element o component del propòsit, que és la professió, que s’explica més endavant. Com ja s’ha comentat a l’hora de definir-lo, és el mitjà i la forma de realitzar i aconseguir la missió.
  2. Factor ambiental: incorpora la seva acció i comportament pel que fa a l’entorn natural amb el qual conviu.
  3. Factor social: incorpora la voluntat de ser solidari, voluntat de co – participar en el desenvolupament d’una comunitat en la qual el concepte i ideal “del bé comú” té un lloc i s’alinea amb la idea de la sostenibilitat social pensant a les generacions futures.

II. Factors superiors, que es subdivideixen en:

  1. Factor ètic: en un article anterior ja es va proposar que el nou ciutadà practicava el anomenat “eticisme”, definit com a codi en que es basa el raonament sobre el que el nou ciutadà fonamenta la seva conducta i comportament.
  2. Factor humà: inclou el respecte dels drets humans, el respecte a la diversitat i el respecte a altres creences, costums, tradicions i cultures. En definitiva, un respecte per la diferència del pensament, també entés com una manera d’aconseguir més creixement personal i més coneixement.

En general, els factors superiors es desenvolupen en la persona en la seva etapa educativa i els factors primaris es manifesten en la seva etapa formativa. Als factors superiors hi ha una acció decisiva d’actuació de l’entorn immediat de la persona, sent la família la més comú i natural. En canvi, pels factors primaris el nou ciutadà té major autonomia i poder de decisió i fins i tot la capacitat de canviar d’opinió per redirigir la seva orientació.

A nivell intern, el nou ciutadà necessita definir un projecte que encaixi en la societat, però que es percebi com a socialment acceptat per aquella. A nivell extern, existeixen referències a les que es pretén “copiar”, “seguir” o “imitar”, però amb la diferenciació de la personalitat i el comportament, “el seu toc personal”.

Tot això comporta una justificació de per què el nou ciutadà defineix el seu propòsit, a través de la missió. No obstant això, cal precisar en aquest punt que, malgrat el fet que el propòsit es limitava a l’àmbit específic professional, és a dir, no afectava a “l’ocupació de la resta del temps”, la missió és extrapolable i extensible a la conducta i comportament que el nou ciutadà desenvolupa tota la seva vida, i no només en l’àmbit professional.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Ciutadà moral

ENTREVISTA a: José Luis Blasco

editorial

Soci responsable de govern, risc i conformitat per KPMG a Espanya

Llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat Complutense de Madrid i Màster en Direcció i Administració d’empreses de l’Instituto de Empresa, José Luis té més de 17 anys d’experiència en el camp de la gestió i la revisió independent de responsabilitats empresarials davant tercers.

Va ser nomenat soci de KPMG a 2008 i és portaveu a la xarxa social Twitter de la firma i director del bloc www.kpmgresponsabilidadempresarial.es .

Anteriorment ha estat Director del departament central de Creu Roja, Auditor intern del National Westminster Bank i Director de les fundacions NatWest Espanya, Teneo i Entorno. Del 1995 al 2003 va ser Secretari del Comitè Nacional del programa de Nacions Unides pel medi ambient.

José Luis ha estat Professor associat de la Universitat Autònoma de Madrid i actualment és Professor a diferents màsters de gestió, govern i responsabilitat corporativa a IE Business School, ESADE i el Club Español de la Energía. Director del programa GRI Certified Training Programme per a Espanya i del programa de formació per analistes financers ESG -en matèria de govern corporatiu, ambiental i social-, de IEAF.

Ha estat expert extern i membre de diversos grups i comitès de la Comissió Europea, Parlament Europeu, el programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, el Pacte Mundial de Nacions Unides, ministeris de Ciència i Tecnologia i Medi Ambient o l’Institut de Censors Jurats de Comptes d’Espanya. I a l’actualitat ho és per la World Business Council for Sustainable Development, Nacions Unides i Global Reporting Initiative on a dirigit les versions en castellà d’aquest informe des del 2000.

És autor de diverses publicacions sobre ètica, responsabilitat social i drets humans. El 2001 va rebre el premi Valores de Empresa.

Entrevista

Responsablia: Com et defineixes a nivell personal i un nivell professional?

José Luis: sens dubte com una persona entusiasta de tot que tracta d’aprendre cada dia. Estem vivint un moment de la història en el qual tot està mutant. Hi ha que gaudir-ho i sobretot no perdre la capacitat de ser sorprès.

Responsablia: Segons la seva àmplia experiència en el camp de la RSE, s’ha progressat el suficient en aquesta matèria a Espanya?

Jose Luis: Si prenem la vista endarrera és quan s’aprecien els canvis. Al nostre país el concepte i les eines de responsabilitat corporativa han crescut al mateix temps que les nostres empreses.

Però el que és més fascinant és que, en aquest moment, el concepte de negoci responsable està madurant molt ràpidament. La crisi ens ha deixat un dèficit de confiança i cada vegada hi ha més organitzacions que pensen que allò que han après en anys amb la RSE, pot ser una palanca de valor de calat per cobrir aquesta bretxa.

Responsablia: Quins arguments fas servir a l’hora de convèncer a un empresari per adoptar la RSE en la seva organització? I a una PIME?

Jose Luis: Les organitzacions busquen avui avantatges competitius duradors. Un repte que és cada vegada més difícil ja que l’accés a la tecnologia i el capital – pels bons projectes-, és més senzill que mai.

Ser més propera, ser de més utilitat, són principis de gestió més necessaris i que aporten més que mai. Les empreses i especialment les pimes, que són capaços de veure darrere de cada client, la persona, troben al concepte i eines de la RSE bones idees per desenvolupar avantatges competitius que són molt menys imitables que els vells.

Responsablia: Quins grups d’interès opines que aniran a liderar en el futur pròxim l’exigència d’incorporar la RSE en la gestió de les organitzacions? Qui hauria de conduir-lo?

Jose Luis: Aquest ha estat un gran debat. Però més enllà de qui ha de liderar l’actuació responsable, potser hem de pensar que la nova societat en xarxa precisa d’un funcionament, que m’atreveixo a pensar que és més proper a una banda de jazz. Cadascun dels músics té la seva funció i ha de tractar de mantenir l’harmonia. Funcionar com un tot, mantenint cadascun el seu paper.

Crec que cada un de nosaltres ha de pensar quin el és el seu i liderar de forma consequent.

Responsablia: Indica el mínim indispensable que creus que qualsevol organització, fins i tot les micro-pimes, ha de incorporar a la seva comunicació a la societat, principalment en la seva pàgina web, en el camp de la RSE. Necessita un consultor de RSE per ajudar-los i que els faci de guia?

Jose Luis: Certament no. No obstant això la tasca del consultor extern, com en tantes altres facetes de la gestió, serveix per estalviar-se la corba d’aprenentatge que altrament seria més llarga i menys eficient.

Responsablia: Finalment, li demanem que comparteixi amb nosaltres una frase, un llibre i una referència, encara que no siguin de l’àmbit de la RSE.

Jose Luis: jo personalment sóc un admirador de Wiston Churchill i m’agrada aquella que diu que “Nosaltres anem de fracàs en fracàs fins a la victòria final”. No ens hem de quedar en la frustració de què hauria de ser, hem de veure el progrés que fem amb perspectiva, que, sens dubte, ens acosta a l’èxit.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Responsablia

El propòsit (I): la seva composició

El nou ciutadà, que sorgeix amb la nova era, coneguda com l’era de la sostenibilitat, l’hem titulat amb el nom de “ciutadà moral”. En aquest article, es desenvoluparà el propòsit que guia el nou ciutadà, entès i avaluat en termes d’ocupació del temps a nivell professional, el temps no dedicat a l’oci, al passatemps, el temps de relaxació o descans.

El propòsit és definit en termes generals com “intenció de fer o no fer alguna cosa”, o com “objecte o cosa que es pretén assolir”. En el cas que ens ocupa, seria definir i concretar “què vol ser un a la vida (a nivell professional)”, “a que em vull dedicar”. Aquest és un aspecte rellevant per a qualsevol individu, ja que és un dels pilars de la seva dignitat i del seu desenvolupament com a persona. El propòsti desenvolupat en profunditat suposa sentir l’acceptació social. En els termes de màxim desenvolupament, es pot aconseguir nivells fins i tot de reconeixement com a referent, com a exemple o com a líder en el seu camp d’acció.

El propòsti que el nou ciutadà adopta es compon dels següents elements per al seu desenvolupament:

  1. La missió: suposa la definició interioritzada de desenvolupar una comesa a la vida. És la definició del propòsit, és la meta a on pretén arribar. El nou ciutadà incorpora elements ètics, mediambientals, socials i de respecte als drets humans als purament econòmics.
  2. La passió: suposa l part actitudinal que ajuda i beneficia el desenvolupament de la missió. Implica maximitzar els punts forts i minimitzar els punts febles de l’individu. És el motor que impulsa el seguri endavant amb la missió que defineix el propòsit del nou ciutadà. Aquesta energia necessita alguns suports relacionals i uns objectius definits que serveixen d’incentiu i mostren el camí a seguir.
  3. La vocació: representa la part l’aptitudinal que proporciona el coneixement i la cultura necessàries per al desenvolupament de la missió. Es tracta d’una investigació de matèries, una selecció de referents i l’adopció d’uns resultats previstos ja existents en el que recolzar-se. I també suposa escollir la innovació o “toc personal” com a factor diferencial, previ anàlisi intern (propi) i extern (entrevistes i enquestes al seu entorn més proper i que es comfia).
  4. La professió: és el mitjà i la manera de dur a terme i aconseguir la missió, un cop la passió ja està assolida així com adquirida eficaçment la vocació. Es pot materialitzar de dues maneres: individual, com a emprenedoria (de manera autònoma); o col•lectivament, depenent de terceres persones o que aglutina a altres persones per incorporar-les en el projecte definit a través de la missió i que és compartit per tots. En aquest últim cas, s’estableixen xarxes relacionals i professionals.
  5. El reconeixement: hi ha diferents graus, segons la mesura que la persona vol arribar en el moment de la culminació de la missió. Aniria des d’un mínim que suposaria la contraprestació econòmica suficient o pagament pel desenvolupament de la seva professió o activitat, fins a un màxim que significaria la categorització de la persona com a un líder o referent. En ambdós casos el nou ciutadà sempre té la intenció de pensar del “bé comú” més enllà “del bé propi”, amb la qual cosa sempre estarà pendent d’ajudar a millorar tant el medi natural amb el que conviu com la comunitat amb la que s’interrelaciona.

Per al nou ciutadà, el propòsit existeix permanentment, no acaba amb la jubilació, ja que és el desig de sentir-se bé amb un mateix i amb el medi ambient el que el guia en darrer terme. Llavors es convertirà en un entrenador, donarà consells, oferirà ajuda, suport i exemple per a les noves generacions. Tot això acompanyat pel seu caràcter innat d’ajudar als altres en el que pugui.

Els diferents elements que componen el propòsit es desenvolupen en els propers articles.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Ciutadà moral

De l’estat de SOS a estat SOStenible (II): l’àmbit intern

L’empresa que sorgeix en la nova era, la era de la sostenibilitat, que han proposat titular sota el nom de “Empresa disponible”, s’ha vist en l’article anterior com ha evolucionat en la seva estratègia, la seva gestió, la seva cultura i el seu comportament, amb la implantació de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE).

En el present article es proposen diferents aspectes del seu àmbit intern, és a dir, aspectes que afecten l’empresa en la seva identitat, la seva organització i a la seva operativa diària interna, tant a nivell professional com a nivell relacional.

A continuació es presenten les característiques d’índole interna que expliquen els diferents estats descrits en l’article anterior, “l’estat de SOS‘ (del que és prové) i “l’estat SOStenible” (al qual es té la intenció d’arribar), així com la seva evolució (la evolució té el símbol” = > “, que indica el canvi d’un estat a un altre):

  1. L’empleat és un recurs i, per tant, un cost = > l’empleat és una persona i, per tant, suposa una inversió a llarg termini.
  2. Els incentius, si existeixen, es basen en èxits econòmics = > els incentius incorporen assoliments socials i mediambientals.
  3. L’organització s’estructura en forma piramidal i règim jeràrquic = > l’organització s’estructura a partir d’un lideratge transversal i amb la gestió d’equips i xarxes.
  4. L’empresa només es preocupa de l’acompliment normatiu vigent per funcionar = > s’incorpora la figura del “compliance”, afegint el compliment a tota l’organització de la normativa interna que ha de saber i complir. Inclou la prevenció de delictes, el suborn i la corrupció.
  5. La formació és puntual i no planificada, doncs és considerada com una despesa = > la formació és una prioritat, és considerada una inversió i està planificada anualment.
  6. La innovació, si existeix, es troba en una àrea determinada = > la innovació i generació d’idees de millora és una competència de tots els membres de l’organització.
  7. En la selecció de personal, es dóna prioritat a la capacitació professional = > a la selecció del personal és valora tant l’aptitud com l’actitud i valors de la persona.
  8. No hi ha un codi de conducta i si existeix, no es coneix = > es comunica, prèvia participació i consens interns, el codi de conducta o ètic.
  9. Hi ha l’anomenat “efecte de soroll”, basat en la informació no contrastada e informal = > tota la informació rellevant es comunica a tota l’organització, per mitjans que garanteixin que tothom l’ha rebuda.
  10. La seguretat i salut laboral és un cost = > La prevenció de riscos laborals és una inversió i vol millorar l’entorn de treball i, per tant, la productivitat.

S’observa de forma explícita com afecta la incorporació de la Responsabilitat Social Empresarial a l’àmbit intern de l’empresa. S’han seleccionat aspectes concrets, amb tota probabilitat existeixen molts més, però s’ha fet un resum en forma de “decàleg”.

En l’article següent veurem les característiques que defineixen l’ambient extern (reputació) de l’empresa, que expliquen els diferents estats descrits i la seva evolució i transició d’un a l’altre

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Empresa disponible

Ser responsable inconscient

El nou ciutadà, que hem batejat amb el nom de “ciutadà moral”, ja hem vist que es caracteritza per la seva preocupació en que les seves accions, els seus comportaments, les seves relacions i les seves decisions afecten als altres i al medi natural amb el qual conviu.

Però no sempre ha estat així. De fet, es tracta d’una evolució que ha passat per diferents etapes, que es detallen a continuació.

1a etapa: Ciutadà irresponsable de forma inconscient

Es troba en la creença que tot si val, que la fi justifica els mitjans, que tots fan i actuen de la mateixa manera. S’instal.la en el comportament col•lectiu aquesta creença en la forma d’actuar i d’operar. Fins i tot, sembla ser que fins i tot existeix impunitat també generalitzada.

Però al final la comunitat es ressent i per a evolucionar, s’adopta la necessitat d’aplicar la Responsabilitat Social en el comportament, amb el qual s’arriba a la següent etapa.

2a etapa: Ciutadà irresponsable de forma conscient

Aquí el ciutadà aparenta ser responsable, enganya de forma conscient, diu una cosa però sovint actua en cas contrari. Amb algunes bones obres compensa altres comportaments similars a l’etapa anterior, que encara predominen sobre les bones obres. Però aquí hi ha un risc de ser descobert i fins i tot penalitzat, gràcies a l’aparició de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

Per a evolucionar, s’instal.la la necessitat de construir confiança, amb el qual s’arriba a la següent etapa.

3a etapa: Ciutadà responsable de forma conscient

Ja s’actua d’una forma acceptada per la societat, per la comunitat, amb preocupació sobre els impactes de les seves accions en les seves relacions, en les persones i en el medi natural. Però durant l’època “de vaques flauqes”, en temps de crisi, és fàcil de sucumbir a les pràctiques que es trobaven en l’etapa anterior.

Pera a evolucionar, s’instal.la la necessitat de generar credibilitat de forma permanent, amb el qual s’arriba a la darrera etapa.

4ª etapa: Ciutadà responsable de forma inconscient

Aquí trobaríem el nou ciutadà, el “ciutadà moral”, el que crea de forma permanent valor compartit i es preocupa pel bé comú. En ell s’observen les característiques definitòries tals com la col•laboració, la solidaritat i el voluntariat. S’optimitza el respecte a l’entorn ambiental i social.

Es constata en aquest article que, a partir de l’evolució fins a l’aparició del nou ciutadà, s’obtindran noves organitzacions, noves relacions i, en definitiva, nova convivència entre els diferents actors socials.

A la nova comunitat emergent en la nova era, “l’era de la sostenibilitat,” hem trobat que els agents socials consten d’aquests nous ciutadans, en les quals el seu comportament global serà la suma dels comportaments individuals. I així s’aconsegueix una societat responsable “per se”, és a dir, de forma inconscient.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Ciutadà moral

Del estat de SOS a empresa SOStenible

L’empresa que sorgeix en la nova era, la era de la sostenibilitat, aquí la hem batejat amb el nom de “empresa disponible”, ha sofert una evolució en la seva gestió, en la seva estratègia i en el seu “modus operandi”, amb la implantació de la Responsabilitat Social Empresarial.

Podem definir l’estat del qual prové la empresa anterior a la nova era com “l’estat de SOS”, caracteritzada per la immediatesa, els objectius i els resultats a tota costa.

La incorporació de la estratègia de Responsabilitat Social Empresarial a la gestió, cultura i comportament de l’empresa fa que l’empresa es trobi en un estat nou, “l’estat sostenible”, que incorpora l’ètica i la transparència a tota l’organització.

En el seu abast més ampli, que afecta a la seva cultura, la seva estratègia i la seva gestió, s’observen les següents característiques que expliquen els diferents estats descrits abans i la seva evolució (evolució té el símbol “= >”, que indica el canvi d’un estat a un altre 🙂

  1. Empresa amb una visió a curt termini = > empresa amb una visió a llarg termini.
  2. L’urgent predomina al que és important = > adequada convivència entre el que és important i el que és urgent. Es planifica.
  3. Prevalença del pla operacional i d l’acompliment dels seus objectius = > El Pla Estratègic regula la gestió de l’empresa, amb objectius i plans proposats.
  4. Incoherència existent entre el que es fa i el que es comunica = > s’alineen els dos aspectes, la comunicació (interna i externa) i operacions.
  5. Hi ha l’aversió al risc i al canvi = > el canvi és vist com una oportunitat per innovar i evolucionar.
  6. Les sinergies es generen per augmentar la facturació = > les sinergies es generen també per millorar el medi i l’entorn social.
  7. Idea de mantenir un creixement constant = > es prioritzen el perdurar, la sustentabilitat.
  8. Priorització de la maximització del benefici = > coexistència del triple impacte de l’activitat, amb què s’afegeixen també els aspectes socials i ambientals.
  9. És avaluada exclusivament el valor intern i el retorn = > es genera valor compartit i arriba a tota la cadena de valor, afegint el retorn social i mediambiental.
  10. Predomina la cultura reactiva, l’acció per reacció = > s’interioritza la cultura de la prevenció, gestió integral de riscos.

Aquest decàleg d’aspectes defineix explícitament com la Responsabilitat Social Empresarial afecta a l’evolució de l’empresa. I aquesta evolució s’emmarca en la incorporació de la nova empresa, “l’empresa disponible”, en la nova era, la era de la sostenibilitat. Per tant, el nou estat que aconsegueix la nova empresa en la nova era se li diu “Estat sostenible”.

En els 2 pròxims articles veurem les característiques que defineixen el seu àmbit intern (identitat) i externs (reputació) de l’empresa, explicant els diferents estats descrits i la seva evolució.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Empresa disponible

Necessitats cap a la sostenibilitat

El nou ciutadà, anomenat des d’aquí “ciutadà moral”, és conscient que la sostenibilitat només és possible mitjançant la seva acció permanent per vetllar per la seva cura, aplicant-lo en el seu comportament i conducta pel que fa a l’entorn i la societat amb les que conviu i es relaciona.

A partir de la coneguda “piràmide de Maslow”, en les quals es jerarquitzava les necessitats humanes individuals, es poden establir una extensió de les mateixes pel nou ciutadà, el “ciutadà moral”, des del seu nou rol com a ciutadà preocupat per la sostenibilitat.

L’ampliació de les necessitats per a la sostenibilitat es desenvolupa a continuació, per a cada tipus de necessitat ja conegut i desenvolupat per Maslow:

  1. A partir de les necessitats fisiològiques, apareixen les necessitats ecològiques, que surten de la pròpia existència de l’entorn natural en el qual el ciutadà es relaciona i conviu.
  2. A partir de les necessitats de seguretat, apareixen les necessitats econòmiques, en les que es valora com s’obtenen els ingressos, a partir de les activitats empresarials, professional o públiques.
  3. A partir de les necessitats de pertinença, apareixen les necessitats de la socialització, en el que s’actua amb diferents rols com poden ser treballador, empresari, consumidor, inversionista, emprenedor, etc.
  4. A partir de necessitats de reconeixement, apareixen les necessitats de promoció, realitzant i difonent bones pràctiques a partir dels rols abans esmentats, afins amb codis de conducta.
  5. A partir de necessitats d’autorealització, apareixen les necessitats de ciutadania, en el que el nou ciutadà se sent alineat amb el seu entorn, amb el medi ambient i amb la societat.

Una primera aproximació de propostes d’accions concretes per les que el nou ciutadà pugui materialitzar i dur a terme cadascuna de les necessitats cap a la sostenibilitat, seria com segueix:

  1. Per a cobrir les necessitats ecològiques, serà conscient de les repercussions i els efectes produïts per la producció i el consum de productes i serveis, la seva reutilització, la gestió dels residus, la producció i el consum d’energia, si aquesta es renovable o no ho és, etc.
  2. Per a cobrir les necessitats econòmiques, serà conscient dels riscos que afronta com a generador de riquesa i ocupació, incloent-hi el abast de l’estat del benestar com a actor públic. Valora el comportament dut a terme en les seves activitats d’ìndole econòmic.
  3. Per a cobrir les necessitats de la socialització, serà conscient de que hi ha diferents grups d’interès, amb un paper i finalitat determinats, amb els que deurà definir el tipus i l’abast de la seva relació, les vies de comunicació i vigència i revisió dels acords, pactes o contractes assolits.
  4. Per a cobrir les necessitats de promoció, deurà aportar valor a la societat a partir de les bones pràctiques en els diferents rols que, com a actor social, adquireix i desenvolupa. Seria similar a l’emissió d’un informe de sostenibilitat del ciutadà, per a difondre-ho i donar-ho a conèixer.
  5. Per a cobrir les necessitats dels ciutadans, deurà haver desenvolupat amb eficiència i eficàcia, així com amb plena satisfacció personal, les anteriors necessitats descrites orientada cap a la sostenibilitat. Només així el nou ciutadà se sent alineat amb el medi i la societat.

És una proposta aproximada de les noves necessitats que el nou ciutadà assumeix com una ampliació de les existents, superant el “jo” o “bé propi” de les inicials, pel “bé comú” de les noves necessitats orientades a la sostenibilitat. Per tant la conclusió és que, amb el ple desenvolupament de les necessitats cap a la sostenibilitat, el nou ciutadà se sent un actor socialment responsable.

Publicado por Emilio Moral  |  0 Comentarios  |  en Ciutadà moral

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies